Política

Catalunya contra el gihadisme

Al peu del canó

Barcelona ha demostrat en múltiples ocasions el seu tarannà solidari i la repulsa sense fissures contra la guerra i el terrorisme

Milions de persones van protestar amb motiu dels assassinats d’ETA i de la pulsió bèl·lica d’Aznar a l’Iraq

Un milió i mig de catalans van sortir al carrer per condemnar l’atemptat gihadista de Madrid

“Milions contra la guerra”, “Milions contra la barbàrie”, “Catalunya diu prou”, “1.000.000 pel diàleg” i, més recentment, “Acollidors” són alguns dels títols de portada d’aquest diari l’endemà de les principals manifestacions que han tingut lloc a Barcelona d’ençà del restabliment de la democràcia. Al marge de les mobilitzacions independentistes, les del principi de la Transició i altres protestes relacionades amb l’autogovern (la Loapa, les infraestructures, l’Estatut...), els catalans s’han concentrat a la capital cada vegada que ha calgut rebutjar el terrorisme o la guerra i defensar l’acolliment de refugiats. Unes mobilitzacions en què han demostrat que estan al peu del canó, si es pot dir així en el cas de Barcelona, ciutat de pau.

Hipercor, 1987

La manifestació més gran a Barcelona des del retorn del president de la Generalitat Josep Tarradellas –el 23 d’octubre del 1977– va tenir lloc al cap d’una dècada, tres dies després de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor. Més de 750.000 persones van recórrer el passeig de Gràcia un dilluns a dos quarts de nou del vespre durant dues hores per protestar contra la barbàrie. Obrien la comitiva els familiars en silenci. Entre les autoritats, hi havia Jordi Pujol, Miquel Coll i Alentorn i Pasqual Maragall, a més del portaveu del govern espanyol, aleshores Javier Solana, però no van venir ni el rei ni Felipe González.

Miguel Ángel Blanco, 1997

Al cap de deu anys, més d’un milió de persones van sortir al carrer, el 14 de juliol del 1997, per condemnar l’assassinat del regidor del PP Miguel Ángel Blanco a mans d’ETA. La protesta superava en concurrència la de l’Hipercor i igualava la de l’11 de setembre del 1977, amb el lema Per la pau i la llibertat.“Bascos, sí; ETA, no!” i “Assassins” eren alguns dels crits de la gentada. José María Aznar era a la marxa de Madrid, amb un milió i mig de persones.

Ernest Lluch, 2000

L’assassinat de l’exministre socialista Ernest Lluch tornava a fer sortir un milió de catalans al carrer al crit de “Catalunya per la pau; ETA, no!”. Era el 23 de novembre del 2000 en un clam contra la violència d’ETA i a favor del diàleg. La periodista Gemma Nierga condensava aquest anhel popular en el seu mític reclam fora del guió pactat amb els partits del manifest que va llegir: “Estic convençuda que l’Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar-hi; vostès que poden, dialoguin, si us plau.” Aznar i Zapatero, de costat, es miraven amb cara de sorpresa i incomoditat. Una afirmació tan cabal va ser motiu de polèmica política.

No a la guerra, 2003

La manifestació que va convertir Barcelona en capital mundial de la pau va ser la de repulsa a la guerra de l’Iraq, una crida, el 15 de febrer del 2003, que va congregar 1,3 milions de persones. Era la manifestació més multitudinària fins aleshores. A Madrid sortien un milió de persones, igual que a Roma. Moltes altres capitals van protestar contra els plans de George W. Bush, Tony Blair i José María Aznar, que dies més tard es van reunir a les Açores, ignorant el clam ciutadà. El 20 de març va començar la guerra.

11-M, 2004

L’endemà mateix de l’11-M, Barcelona es va mobilitzar com si l’atemptat de Madrid hagués tingut lloc a la capital catalana. Un milió i mig de persones van expressar el rebuig a l’atac terrorista més mortífer perpetrat a Europa. “Al-Qaida ho reivindica”, titulava El Punt el dia 12. L’atemptat va caure en plena campanya electoral. La mala gestió de la comunicació dels fets –es va assenyalar primer ETA a les portes de la contesa electoral– es va carregar el PP. Molts van relacionar l’atemptat amb la implicació d’Espanya a l’Iraq. “Catalunya, amb les víctimes de Madrid”, es llegia a la pancarta.

Refugiats, 2017

Barcelona va aplegar una nova riuada de gent, en aquest cas per solidaritzar-se amb els refugiats que fugen de guerres com la de Síria, el 18 de febrer passat. Milers de ciutadans van baixar la Via Laietana durant tres hores per exigir als governs europeus que respectessin els drets dels demandants d’asil. “Volem acollir ara, obriu les fronteres!”, clamaven els manifestants, convocats per la plataforma Casa Nostra, Casa Vostra. La marxa va tornar a situar Barcelona al capdavant de la solidaritat europea.

1,5
milions
de persones es van manifestar al passeig de Gràcia el 12 de març del 2004 per rebutjar l’atemptat de Madrid.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.