Rajoy no aprèn a comunicar en una crisi
La reacció als atemptats va ser piular a Twitter el 17-A i parlar l’endemà tot i l’experiència de l’11-M
No va visitar la Rambla ni Cambrils
Zoido enarbora la foto de l’autor
Quan a les cinc de la tarda del 17 d’agost va saltar l’alerta informativa amb l’enunciat d’un atropellament massiu a la Rambla, La Moncloa –com la Generalitat– es va trobar davant d’un cas del que els experts en comunicació política anomenen comunicació reactiva: el govern es veu obligat per una crisi a comunicar. “Si ocorre un accident, la primera notícia és l’accident i la segona notícia és què va fer o què farà el govern, i normalment pren la forma de què diu el govern sobre el fet concret. Quan el govern no diu res, o no diu alguna cosa adequada, és comú que la crisi de comunicació ràpidament superi la crisi real en el seu impacte polític”, sosté l’expert consultor polític Felipe Noguera en el seu estudi La campanya permanent.
De l’11-M al 17-A
Tretze anys després de viure l’experiència dels atemptats de l’11-M del 2004 a Atocha, l’ara president espanyol es va trobar novament davant la notícia d’un atac gihadista i el repte de ser reactiu. El govern d’Aznar va atribuir a ETA l’atemptat del 2004 fins al diumenge 14 de març de les eleccions –“tinc la convicció moral que va ser ETA”, va dir Mariano Rajoy dos dies després– amb un gestor de la versió oficial, el ministre de l’Interior, Ángel Acebes, que va violar el manual de crisi: en lloc de tenir un perfil tècnic i informar del que sabia i podia dir sense posar en risc la investigació, Acebes era un polític que va airejar deduccions i opinions pròpies. La gestió de l’11-M va dur Rajoy a l’oposició durant vuit anys i el socialista José Luis Rodríguez Zapatero a una victòria en contra de tot pronòstic.
Twitter i prou
Davant l’handicap de no ser a La Moncloa sinó al seu retir estival gallec, el 17-A Rajoy s’aferra a Twitter com l’únic canal i omple les primeres set hores posteriors amb dues piulades. “Els terroristes mai derrotaran un poble unit que estima la llibertat davant la barbàrie. Tot Espanya està amb les víctimes i famílies. MR”, diu el primer text, que no cita el lloc dels fets. “Em trasllado ja a Barcelona. Màxima coordinació per detenir els autors, reforçar la seguretat i atendre tots els afectats. Unitat. MR”, és el segon i últim missatge de Rajoy el dia dels atemptats. El dia, doncs, expira sense oir Rajoy i sense que La Moncloa designi cap portaveu.
Reunió sense els Mossos
Poc abans de la mitjanit, Rajoy arriba a la delegació del govern a Catalunya amb el delegat, Enric Millo, per celebrar una reunió amb alts comandaments de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil però sense els Mossos, el cos que precisament guia la investigació. En el primer minut de gravació del que en l’argot periodístic es coneix com a “mut” (imatges sense so en què els polítics no diuen res confidencial davant les càmeres però que serveixen per enviar la imatge que ells volen), es veu com la reunió arrenca sense el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i sense la vicepresidenta Sáenz de Santamaría. La cadira a la dreta de Millo –que seu a la dreta de Rajoy–, a més, és buida. En el vídeo de 44 segons que encara és penjat al web de La Moncloa es veu com Rajoy, lluny d’adoptar un rol de patró o adreçar preguntes als policies que l’esperen i que treballen en territori català, es limita a mirar en silenci a un costat i a l’altre tot esperant el desallotjament de les càmeres. La Moncloa no explica quin itinerari ha seguit Rajoy que l’ha fet arribar de Galícia a Catalunya en set hores.
Comparèixer l’endemà
La primera aparició de Rajoy no arriba fins a la matinada del 18 d’agost: ja és l’endemà. Sense admetre cap pregunta, l’al·locució dura 6 minuts i 32 segons i La Moncloa, òbviament, es veu obligada a datar-la al web el dia 18 d’agost. “He volgut venir a Barcelona quan he pogut per reunir-me amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat i mostrar-los el meu suport en la seva col·laboració intensa amb els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana a l’hora de fer front a aquest salvatge atemptat terrorista”, diu Rajoy en el segon minut del discurs. Cayetana Álvarez de Toledo, diputada del PP entre el 2008 i el 2015 i de l’ala més dretana del PP, és la més crítica amb la reacció. “Va trigar a anunciar el viatge a Barcelona i mai sabrem el que va trigar a decidir-lo. Tant com si la massacre hagués estat a Sevilla? En tot cas, no va comparèixer abans de pujar a l’avió. I suposem que no va ser per motius d’higiene o d’indumentària: té per costum estiuenc irrompre al telenotícies amb el rastre del passeig al front”, censura en un article a El Mundo. “Va comparèixer passada la mitjanit, és a dir, l’endemà, va llegir una declaració formalment impecable i estratègicament inútil. Sense vocació de lideratge, sense informació, i per descomptat, sense anuncis amb fins dissuasius”, rebla Álvarez de Toledo. Poc després de l’al·locució saltava l’alerta de l’atac a Cambrils.
Foto amb Puigdemont
Després de secundar a la plaça de Catalunya la concentració de condemna juntament amb el rei Felip VI i Carles Puigdemont a les dotze del migdia del divendres 18, Rajoy acudeix a la conselleria d’Interior i comparteix el gabinet de crisi amb el president de la Generalitat. La primera compareixença conjunta Rajoy-Puigdemont té lloc a les 14.20 h de la tarda i el president espanyol fa una al·locució en primer lloc de 7 minuts i 13 segons sense admetre cap pregunta.
Ni a la Rambla ni a Cambrils
A diferència del que fa la vicepresidenta Sáenz de Santamaría juntament amb els reis Felip VI i Letícia i Puigdemont, Rajoy no acudeix en cap moment al lloc dels atemptats de la Rambla i Cambrils, ni tampoc visita els ferits. És la vicepresidenta la que encén una espelma al mosaic de Miró acompanyada pel delegat Enric Millo i la que més tard es desplaça a Cambrils. L’absència de Rajoy a la Rambla és encara més cridanera quan el president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, i el primer ministre portuguès, Antonio Costa, es deixen fotografiar en una terrassa com dos turistes per enviar un missatge al país veí, que ha tingut dues morts en l’atropellament.
Zoido parla de desarticulació
El dissabte 19 d’agost és el primer dia en què el govern espanyol desplaça l’epicentre de la reacció de Barcelona a Madrid. La mesa d’avaluació de l’amenaça terrorista es reuneix al Ministeri de l’Interior sota el guiatge del ministre Juan Ignacio Zoido, que, en la seva primera compareixença, dona per “desarticulada” la cèl·lula, quan l’autor de l’atemptat Younes Abouyaaqoub és en crida i cerca. Zoido fa l’anunci coincidint amb l’última pregunta de les tres úniques que permet La Moncloa i, després d’una frase desordenada sintàcticament, repeteix el missatge llegint la frase rodona que porta escrita i tanca un tall de veu rodó de 20 segons útil per a ràdios i televisions. Mitja hora més tard, Zoido és desmentit pels Mossos i pel conseller Joaquim Forn.
Missa i article desmentint Zoido
Rajoy ocupa la primera fila de la Sagrada Família en la missa oficiada diumenge. L’endemà, Rajoy publica un article a La Vanguardia i El Periódico en què fa una oda a Barcelona i, de retruc, desautoritza Zoido advertint que “queden incògnites per esvair i queden encara, per sobre de tot, criminals a detenir”.
Abouyaaqoub bé val una foto
La reunió del pacte contra el terrorisme gihadista conclou dilluns amb una compareixença de Zoido –ja sense preguntes– en què el ministre sorprèn exhibint la foto de Younes Abouyaaqoub com si Interior liderés l’operatiu. El fugitiu serà abatut hores després pels Mossos a Sant Sadurní d’Anoia però la foto de Zoido serà la foto de portada de l’Abc el 22 d’agost. Rajoy conclou la comunicació de crisi sense respondre ni a una sola pregunta fins al vuitè dia.