Mossos 2.0: del Bataclan a la Rambla
L’atemptat a la sala de concerts parisenca va precipitar la posada en marxa d’una estratègia comunicativa a les xarxes
Els atemptats a Catalunya es van explicar en quatre llengües perquè el màxim de gent ho entengués
La gestió comunicativa dels atemptats de Barcelona i Cambrils dels Mossos d’Esquadra s’ha definit com a impecable, especialment a la xarxa, on l’equip de comunicació del cos es va bolcar a informar de la situació des del primer minut. Des del “dispositiu inicial” del qual parlaven en un primer moment, fins a l’“atropellament massiu” que van anunciar sense embuts, poc després. “Dispositiu inicial, ho vam dir perquè era la informació que teníem en aquell moment”, explica Patrícia Plaja, cap de comunicació del cos. “La informació que anàvem tenint, l’anàvem traslladant perquè tothom sentís que tenia un mosso al costat que li estava explicant què passava”, hi afegeix.
Aquesta manera d’explicar un esdeveniment d’extrema urgència, com els atemptats, neix d’un protocol que els Mossos i Protecció Civil van començar a elaborar després dels atemptats a la sala Bataclan de París i que posa les bases de com s’han de transmetre situacions d’aquest tipus, però el cert és que bona part de les decisions que va prendre l’equip es van executar a mesura que se’n rebien els detalls. “La teoria és molt maca, però la pràctica és que els missatges s’envien des d’un mòbil”, relata, ja que l’atac a Barcelona la va agafar fora i al principi va haver de connectar-se des del telèfon. El que sí que establia el protocol és que l’equip de comunicació ho publicaria en diversos idiomes per facilitar la informació no només als residents a Catalunya, sinó també als milers de turistes que ens visiten, per la qual cosa el compte dels Mossos va piular en català, castellà, anglès i francès durant els cinc dies que va durar el dispositiu policial. “Ho teníem molt clar”, destaca Plaja.
