Les pensions a la República

Actualment les cotitzacions dels treballadors a la Seguretat Social espanyola resulten insuficients per pagar les pensions. Segons dades de la Seguretat Social espanyola, en els cinc primers mesos del 2017 les cotitzacions socials només han cobert el 88% de les pensions. Per a enguany el dèficit es podria situar entre 17.000 i 19.000 milions d’euros.

La insuficiència de les cotitzacions socials dels treballadors per cobrir les pensions va motivar que des del 2011 els governs espanyols recorreguessin al Fons de Reserva de la Seguretat Social. Aquest fons es va crear l’any 2000 per ajudar a pagar els pensionistes a partir de l’any 2030, per fer front a dèficits per l’envelliment de la població. El saldo del Fons de Reserva de la Seguretat Social l’any 2011 va arribar a quasi 67.000 milions d’euros. Tanmateix, les successives retirades de fons des de llavors van comportar una reducció de fins a 15.020 milions d’euros al final del 2016, menys del dèficit previst per a enguany. D’aquesta manera, per poder pagar la paga extra d’aquest estiu als pensionistes el govern espanyol va demanar un préstec de 5.986 milions d’euros el darrer juny.

Per als propers anys, un organisme oficial de l’Estat espanyol com és l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (Airef) ha pronosticat que fins l’any 2022 les pensions espanyoles tindran un forat anual de 15.000 milions d’euros. O sigui, que la Seguretat Social s’haurà d’endeutar més per poder pagar les pensions. El problema és que el deute públic de l’Estat espanyol ja se situa en un nivell molt alt, al voltant del 100% del producte interior brut (PIB), i és vulnerable a les pujades de tipus d’interès que es preveuen en els pròxims anys. De fet, el mateix Banc d’Espanya ha suggerit que caldria fer més reformes. Efectivament, el sistema de la Seguretat Social espanyol no és sostenible.

D’aquesta manera, els pensionistes han perdut poder adquisitiu enguany, ja que al final del 2016 les pensions van pujar un 0,25%, quan la inflació anual va ser de l’1,9% a Catalunya. I amb els dèficits previstos per als propers anys tot indica que les pensions sols s’apujaran el 0,25% com a màxim i continuaran baixant en termes reals (descomptada la inflació).

I com és el panorama de les pensions a Catalunya? En primer lloc, les dades històriques indiquen que la situació és força diferent del conjunt de l’Estat espanyol. Així, en el període 1995-2012 (últimes dades disponibles per a Catalunya del conjunt del sistema de la Seguretat Social), un període suficientment llarg per extreure’n conclusions, veiem que mentre que a Espanya hi va haver un dèficit de 116.711 milions d’euros –2.469 euros per habitant–, a Catalunya hi va haver un superàvit de 20.336 milions d’euros –2.686 euros per habitant–. Des d’una altra perspectiva, Catalunya, amb el 16% de la població, va aportar el 29% del Fons de Reserva de la Seguretat Social.

I en què es basa la major fortalesa del sistema de la Seguretat Social a Catalunya? Doncs en uns salaris més alts (un 7% més alts que al conjunt de l’Estat, segons dades de l’últim trimestre del 2016) i en una taxa d’ocupació un 10% més elevada que a Espanya. El major nombre de treballadors que cotitzen, i amb quantitats més altes, possibiliten un volum més alt de fons per pagar les pensions. D’altra banda, el fet que la taxa d’atur sigui uns 4 punts inferior a l’espanyola fa que s’hagin de pagar menys subsidis d’atur i que hi hagi més marge per pagar les pensions.

I què passarà amb la independència? Doncs que la situació millorà apreciablement, perquè amb l’eliminació del dèficit fiscal de més de 16.000 milions d’euros anuals de mitjana i l’aplicació de polítiques econòmiques adequades, l’economia creixerà sensiblement més, el PIB es duplicarà en una dècada, i això possibilitarà un estat del benestar modern.

En concret, s’ha estimat que amb la independència en uns quants anys es crearan 475.000 nous llocs de treball, entre els efectes directes i els indirectes. D’aquesta manera, la recaptació de cotitzacions a la Seguretat Social augmentarà uns 4.000 milions d’euros anuals i també s’elevaran els ingressos per l’IRPF i altres impostos. D’altra banda, en baixar l’atur fins per sota del 5%, si es manté el nivell de la població activa, disminuiran considerablement les despeses per subsidis d’atur. D’aquesta manera, augmentarà la solidesa del sistema de la Seguretat Social catalana i les pensions no solament estaran garantides sinó que podran millorar.

D’altra banda, no cal dir que cap pensionista es quedarà un sol mes sense cobrar la pensió. Això és així perquè, segons la normativa internacional que regula la separació entre estats, l’Estat espanyol està obligat a pagar les pensions reconegudes mentre no arribi a un acord amb l’estat successor.

Però de tota manera, per a més garantia, la llei de transitorietat garantirà que els jubilats i els subsidiats cobrin en tot moment la pensió i les prestacions, i que mantinguin el seu poder adquisitiu.

En resum, dins de l’Estat espanyol les pensions no són sostenibles i baixaran. Només estan garantides a la República Catalana, on podran millorar.