May planta Brussel·les

No està clara encara la posició de la primera ministra, Theresa May, sobre quina mena de Brexit vol. Els últims informes publicats aquest estiu pel seu govern assenyalaven la voluntat de romandre en el mercat únic i la unió duanera i de buscar un període de transició, però l’últim informe filtrat dimarts sobre la fi de la lliure circulació de persones a partir del 2019 indica tot el contrari. Ahir es va saber que May havia rebutjat una invitació del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, per adreçar-se a la cambra i exposar la seva posició respecte al Brexit. Fonts de la Unió Europea (UE) van assegurar a The Guardian que Downing Street havia respost que la primera ministra només volia parlar en privat, a porta tancada.

El silenci de May es produeix mentre el Parlament britànic està a punt de fer un altre pas important cap a la sortida de la UE. Ahir va començar a debatre la llei que permetrà transferir 19.000 lleis del Tribunal de Justícia Europeu als tribunals britànics, a partir del 29 de març del 2019, quan el Regne Unit surti de la UE. Aquesta llei posarà fi a la supremacia de la legislació europea sobre el Regne Unit, anul·larà la del 1972 i retornarà tots els poders a la justícia britànica.

El debat continuarà dilluns que ve i es votarà a la nit. De moment, els laboristes ja han avisat que hi votaran en contra perquè consideren que la llei dona massa poder al govern. Keir Starmer, el responsable del Brexit laborista, va justificar ahir la decisió del seu partit: “No intentem frustrar o ajornar el procés, sinó definir el rol que ha de tenir el Parlament, ja que aquesta llei no només converteix la legislació europea en britànica, sinó que té moltes més implicacions.”

El principal punt de conflicte són les conegudes com a clàusules d’Enric VIII, que donen al govern poders per poder canviar lleis sense haver-les de debatre. Els laboristes i alguns diputats conservadors temen que es debilitin els drets dels treballadors i la protecció del medi ambient. Starmer va anar més enllà: “L’article 50 [de sortida de la UE] s’ha d’implementar, però aquesta llei diu que serà implementat per poders delegats [és a dir, que el govern pot decidir sense haver de consultar el Parlament] i hi ha més de mil peces legislatives de poder delegat en aquesta llei. Aquests són instruments que no s’estan debatent i que no poden ser esmenats.”

Els laboristes demanen al govern que el país continuï dins el mercat únic i de la unió duanera durant un període de transició de tres a cinc anys a partir del març del 2019 per evitar que el país s’aboqui a un “penya-segat” un cop fora de la UE. Aquesta també és una petició del sector empresarial.

Per la seva part, Theresa May farà algunes concessions per evitar una revolta dins del seu partit. Alguns parlamentaris tories tenen intenció d’alinear-se al costat dels laboristes i votar-hi en contra, fet que provocaria una derrota que ni May ni el seu govern es poden permetre en aquests moments. Els conservadors tenen majoria al Parlament amb el suport dels unionistes nord-irlandesos.

El segon de May, el primer secretari d’estat, Damian Green, va admetre ahir que farien concessions per evitar la revolta interna. “Escoltarem la gent que faci comentaris raonables, els escoltarem, però és molt important que la llei sigui aprovada. Estic molt sorprès per la decisió dels laboristes de votar-hi en contra”, va dir Green a la BBC Radio 4. Qualsevol concessió, però, es farà a partir del mes d’octubre, durant la següent etapa del procés parlamentari de la llei, quan s’hi podran presentar esmenes. Està previst que May es reuneixi amb la diputada Anna Soubry, que lidera el motí dins del vaixell tory, per convèncer-la del contrari.

Un altre punt d’oposició prové de les altres nacions que integren el Regne Unit. Els ministres principals d’Escòcia i el País de Gal·les han expressat la seva preocupació perquè es pugui produir una descarada “presa de poder” de Londres. Consideren que la transferència s’hauria de repartir amb els diversos governs regionals.