setge a l'1-o
El TC colla els Mossos i els mitjans
El fiscal superior de Catalunya ordena a la policia catalana que “requisi urnes” i qualsevol material per evitar el referèndum
El director de la televisió pública, com altres càrrecs, rep la notificació perquè no en promogui la participació
Mentre s’escalfen motors per la campanya electoral del referèndum d’autodeterminació, que ha de començar demà passat, el govern espanyol colla els Mossos d’Esquadra i els mitjans de comunicació per intentar avortar l’1-O. El fiscal superior de Catalunya, José Maria Romero de Tejada, va reunir ahir al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, així com als responsables de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola a Catalunya, Ángel Gozalo i Sebastián Trapote, respectivament, per entregar-los una instrucció (la 2/20917) perquè evitin “la consumació del delicte” i “requisin urnes” i tot material destinat la preparació i celebració del referèndum “il·legal”, segons el Tribunal Constitucional (TC), que ha suspès la llei del referèndum. A banda de l’encàrrec precís contra l’1-O, la policia catalana va engegar ahir a la tarda un destacat operació davant l’alerta europea de la presència de terroristes gihadistes al nostre territori i es va acordonar la Sagrada Família.
La reunió —a la seu de la fiscalia superior de Catalunya, al carrer Pau Claris de Barcelona— no va arribar a la mitja hora i cap dels seus integrants no va trencar el to protocol·lari i d’escenificació previst, segons fonts properes als protagonistes. La instrucció, en la qual es deixa clar que la fiscalia pot donar instruccions “generals i particulars per a la investigació de delictes i persecució de delinqüents” als tres cossos policials en la seva funció de policia judicial, recull cinc directrius concretes. La primera és que quan tinguin coneixement de qualsevol fet relacionat amb el referèndum, “elaborin de forma urgent un informe o atestat”, i en segon lloc que “l’entreguin al fiscal en cap competent al territori”, ja que hi ha càrrecs provincials.
La tercera ordre de la fiscalia detalla que “els funcionaris policials practicaran les diligències necessàries per acreditar els fets delictius i determinar responsabilitats penals”. En la quarta s’ordena que “per evitar la consumació dels delictes es prendran mesures necessàries, requisant urnes, sobres electorals, manuals d’instrucció, impresos, propaganda, etc”. En aquest sentit, s’hi afegeix que si cal un ordre judicial per “la intervenció d’efectes”, quan sigui en domicili particular o espai privat, que la policia judicial ho comuniqui a la fiscalia per sol·licitar-ho. És el que va passar amb el registre del setmanari El Vallenc, del cap de setmana passat, en que es va demanar permís al jutge de guàrdia de Tarragona. La darrera ordre és que ho comuniquin als seus agents en 24 hores.
Paral·lelament, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va continuar la notificació del TC a càrrecs públics del govern perquè no promoguin la participació en la celebració de l’1-O, com és el cas del director de TV3, Vicent Sanchis. La notificació, que és idèntica per al centenar de càrrecs, està expressada i redactada de forma poc clara i més d’un va interpretar que el Constitucional prohibia a TV3 informar del referèndum.
La polèmica ordre afirma: “Se’ls adverteix a tots ells del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada. En particular, que s’abstinguin d’iniciar, tramitar, informar o dictar, en l’àmbit de les seves respectives competències, acord o actuació alguna que permeti la preparació i /o celebració del referèndum.” Davant les denúncies que el TC vol imposar la censura als mitjans de comunicació, fonts judicials van aclarir que l’expressió “informar accions” s’havia d’interpretar en llenguatge judicial com a “tramitar acords o informes”, no pas en “informar de”. Així s’ordena a TV3 que no promogui el referèndum, malgrat que manté la televisió catalana manté la difusió de la campanya institucional del govern, com també fa El Punt Avui.
Pel que fa als mitjans de comunicació privats, com als públics, la fiscalia ja ha demanat al TSJC la mesura cautelar que els “adverteixi perquè donin perquè s’impedeixi la inserció de qualsevol tipus de publicitat institucional del referèndum o propaganda”.
La magistrada Mercedes Armas, encarregada d’investigar la querella contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seus consellers és la que ha de resoldre si ordena aquesta restricció als mitjans de comunicació, així com la imposició de fiança a l’executiu català. Ahir, el TSJC només va poder notificar al president Puigdemont i al conseller de la Presidència, Jordi Turull, de l’ admissió de la querella d ela fiscalia contra ells. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els quatre membres de la mesa també van rebre la notificació ahir.
LES XIFRES
La malversació dels querellats
El TSJC va difondre ahir les dues resolucions en què argumenta l’admissió a tràmit –acceptada divendres passat– de les querelles de la fiscalia contra el govern català i contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres de la mesa del Parlament de JxSí i CSQP.
En totes dues, la sala del TSJC indica que hi ha indicis que el president Puigdemont i els tretze membres del govern, així com Forcadell i els membres de la mesa, podrien haver comès els delictes de desobediència al TC i prevaricació. Pel que fa al delicte de malversació de fons públics, l’únic que implica penes de presó (fins a vuit anys), el TSJC l’admet en la querella contra el govern, però no l’explicita en la resolució contra Forcadell i la mesa. La magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret, que ja investiga Forcadell i la mesa, és qui durant la investigació ha de resoldre si hi ha indicis per imputar-los la malversació o no.