procés sobiranista
Al final de la guspira
Les entitats d’Arenys de Munt s’impliquen per commemorar el vuitè aniversari de la primera consulta, que va tenir lloc el 2009
Reivindiquen en un manifest el dret a votar l’1 d’octubre
Afrontar la recta final de la guspira que va esclatar a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 per reclamar el dret a l’autodeterminació. “Això només es pot fer votant, com vam fer aleshores. No hi ha marxa enrere”, deia ahir Josep Manel Ximenis, un dels impulsors de la consulta i responsable de l’aplec independentista que recorda cada any la primera votació popular que es va fer a Arenys de Munt.
Amb el títol Tornem a tenir la paraula. La responsabilitat històrica davant l’1 d’octubre diferents entitats del poble es van sumar a la convocatòria de l’acte per recordar les consultes que s’han dut a terme i donar ple suport a la convocatòria de l’1 d’octubre, en forma de referèndum d’autodeterminació. “S’està reproduint el mateix que el 2009 però a diferent escala, quan també ens deien que no anéssim a votar. Ara no tenim un advocat en contra sinó tot l’Estat espanyol, però hem de seguir el nostre camí i votar”, animava Ximenis.
En l’aplec hi havia ahir una àmplia representació d’entitats que es van volar sumar a l’organització de la trobada, que a la tarda va començar amb animació infantil a la plaça de l’Església, on al vespre van tenir lloc les reivindicacions polítiques. En el transcurs de l’acte les entitats van llegir el manifest per reclamar el “dret inalienable a decidir el futur dels catalans i com volem organitzar la nostra societat”. “No acceptem imposicions ni lleis que ens impedeixin exercir els nostres drets fonamentals reconeguts per les Nacions Unides, el dret a vot”, prosseguia el manifest, que es va cloure amb una crida als arenyencs a participar en el referèndum. “Tenim la voluntat de fer sentir la nostra veu individual i col·lectiva de forma clara i directa”, assenyalava el text.
En el transcurs de l’acte els assistents van homenatjar ahir el doctor i activista català Oriol Domènec, un dels impulsors del Manifest 12 d’abril, juntament amb Heribert Barrera, Moisès Broggi, Joan Blanch, Agustí Bassols i Antoni M. Badia. Un segon reconeixement pòstum va recaure en la figura molt propera d’Andreu Majó, alcalde entre el 1999 i el 2007, independentista, que va participar activament perquè la consulta del 13 de setembre del 2009 fos un èxit.
El qui aleshores era l’alcalde del municipi, Carles Móra, assenyalava hores abans de l’aplec que la determinació dels catalans no té retop. “Només ha canviat la resposta de l’Estat espanyol, que s’ha tornat més agressiva i esquerpa”, assenyalava Móra després de les advertències ahir mateix del president espanyol, Mariano Rajoy, que la gent no anés a votar. “La història per la independència ve de lluny i molts hi han deixat la pell”, destacava l’exalcalde.
L’aplec es va tancar ja de nit amb un debat obert entre diputats i alcaldes de diferents colors. S’esperava la presència del president de Demòcrates per Catalunya, Antoni Castellà; el secretari de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin; l’alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot, i Anna Arqué, representant a l’International Commission of European Citizens (ICEC).