Política

Suport al procés sobiranista

Remor de vares

Veïns d’Albatàrrec contraris al referèndum defensaran el seu batlle dels atacs anant a votar

S’acaba l’acte del Palau de la Gene­ra­li­tat amb uns 750 alcal­des i alcal­des­ses can­tant Els sega­dors a pulmó i cri­dant el “vota­rem, vota­rem!” –no qua­tre radi­cals: 750 alcal­des i alcal­des­ses tri­ats pel vot més pro­per–, i durant breus segons una sub­til remor recorre el pati dels Car­ru­at­ges i la gale­ria gòtica. Són les seves vares de coman­da­ment –històriques relíquies que antany duien en senyal d’auto­ri­tat i que avui molts han hagut de rebus­car als baguls muni­ci­pals–, que per aca­bar han deci­dit fer picar a terra, després d’haver-les enlai­rat en diver­ses oca­si­ons durant els par­la­ments que s’han fet tant aquí com a l’ajun­ta­ment de Bar­ce­lona en una de les imat­ges més gràfiques de la jor­nada: els alcal­des pro­me­tent fide­li­tat als ide­als pels quals es deuen als seus veïns. I és que, si les urnes són les falçs del segle XXI, aquest curiós cop d’estat, emprant la ter­mi­no­lo­gia uni­o­nista, es farà amb remor de vares de fons, i no pas de sabres, com es va fer la Cons­ti­tució que tant bran­den. Les vares dels alcal­des inves­tits pel poble, però també la remor dels polítics, d’enti­tats civils, de petits empre­sa­ris i de tants i tants milers de ciu­ta­dans anònims dis­po­sats a obeir la llei cata­lana que faran impos­si­ble d’aquí a l’1-O con­te­nir la riuada des­es­pe­rada d’actu­a­ci­ons judi­ci­als i poli­ci­als espa­nyo­les.

Ha estat una mati­nal emo­tiva. Una més, de comunió entre repre­sen­tants polítics, muni­ci­pals en aquest cas, i soci­e­tat civil, per enfi­lar la recta deci­siva d’un procés que fa ja cinc anys que dura. De fet, ha sem­blat una gran festa, que molts dels alcal­des que ana­ven entrant, per la porta de dar­rere, i omplint el pati cen­tral de l’ajun­ta­ment del cap i casal han vol­gut immor­ta­lit­zar fent-se tot de sel­fies i fotos de grup, en gene­ral per par­tits (ben visi­bles eren els de la CUP, que duien samar­re­tes roses amb el lema “No tenim por”) o per comar­ques. Molts duien orgu­llo­sos a la mà, a petició de l’AMI i l’ACM, els decrets d’alcal­dia que han anat sig­nant els dar­rers dies en suport al referèndum. I és que avui tots ells es podien sen­tir igual d’impor­tants, des dels dels pobles més petits fins a la de la mateixa capi­tal, una Ada Colau indig­nada amb la repressió esta­tal que els donava la ben­vin­guda com si fos­sin a casa seva. Tot això, men­tre la plaça de Sant Jaume i els car­rers que hi fan cap ja eren plens amb més de cinc mil per­so­nes, amb tot d’este­la­des i pan­car­tes amb lemes també en anglès per arri­bar al món, com “We just want to vote” (“Només volem votar”) i “Spa­nish demo­cracy?” (“Democràcia espa­nyola?”), al cos­tat d’unes mani­lles. És clar que no tots era per això que s’havien con­gre­gat allà: encara durant els par­la­ments, per una porta late­ral de la casa gran bar­ce­lo­nina una pare­lla aca­bada de casar sor­tia enmig d’una pluja de pètals al crit de “Visca els nuvis!”. Un dia que recor­da­ran per par­tida doble.

No eren pètals el que la marea d’alcal­des va rebre en tra­ves­sar la plaça de Sant Jaume per un cor­re­dor habi­li­tat entre la mul­ti­tud, però poc li va fal­tar. De fet, va sem­blar tal­ment que tra­ves­ses­sin una catifa de roses, per tal com van rebre l’ovació i l’escalf popu­lar al ritme del “no esteu sols!”, que va esde­ve­nir un altre leit­mo­tiv de la jor­nada. El mateix pre­si­dent Car­les Puig­de­mont; la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, i el vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras van anar-los a bus­car a les por­tes de l’ajun­ta­ment en una imatge no menys simbòlica d’aquesta “cadena de bau­les”, com la va defi­nir Puig­de­mont, i els van con­vi­dar a entrar a la seu del govern català, on els rebia el govern en pes. Jun­que­ras recal­cava la importància del muni­ci­pa­lisme en la història del país però, com havia pas­sat en els dis­cur­sos ante­ri­ors que havien fet els alcal­des d’Amposta, Bada­lona i Girona, van ser els repre­sen­tants muni­ci­pals els pro­ta­go­nis­tes. En van par­lar de tot arreu: Llívia, Sant Joan de les Aba­des­ses, Berga (la ja impu­tada Montse Ven­turós, que va citar ver­sos del poeta xilè Víctor Jara, assas­si­nat avui fa 44 anys), Cor­bera d’Ebre, Tor­re­dem­barra, Molle­russa i Saba­dell. Pot­ser el més aplau­dit, això sí, va ser el d’Albatàrrec, Víctor Fal­guera, que tenia un record per als mit­jans amenaçats i expli­cava com alguns con­vi­la­tans que no defen­sen la inde­pendència, ni tan sols l’auto­de­ter­mi­nació, li havien fet saber que el defen­sa­ran com millor ho poden fer: anant a votar.

Els alcal­des van sor­tir de Palau com havien entrat: en olor de mul­ti­tuds, les que ho havien seguit a través d’una pan­ta­lla gegant i que s’entre­tin­drien xiu­lant un helicòpter de la Guàrdia Civil que els va sobre­vo­lar, aplau­dint els con­se­llers que van guai­tar des del des­patx de Jordi Turull o, al final, par­ti­ci­pant en l’enre­gis­tra­ment d’un dels anun­cis de cam­pa­nya que pre­para Òmnium.

Men­tre la gent anava des­fi­lant cap a casa, un músic de car­rer can­tava L’estaca en un car­reró dar­rere el Palau. Ja ho va dir Puig­de­mont: que no subes­ti­min la força del poble de Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia