Vostè fa que marxem

Senyor Mari­ano Rajoy Brey, aquesta carta és un comiat i un agraïment. Vostè no volia pas­sar a la història com el pre­si­dent espa­nyol sota el man­dat del qual Cata­lu­nya es va inde­pen­dit­zar. Però ha de saber que serà així. Miri, vostè tenia una solució molt fàcil. Perquè el que volien la majo­ria de cata­lans era que es reco­negués Cata­lu­nya com a sub­jecte polític sobirà. I és molt pro­ba­ble que, en una relació d’igual a igual amb l’Espa­nya de matriu cas­te­llana, els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya deci­dis­sin for­mar part d’un Estat amb sobi­ra­nies com­par­ti­des. Però ha de saber que la seva acti­tud durant aquests anys el farà pas­sar amb lle­tres d’or als lli­bres d’història del nos­tre país. Vostè ha acon­se­guit que aquesta set­mana Cata­lu­nya hagi començat a mar­xar. Davant el col·lapse del règim del 78 al qual el seu par­tit tant ha con­tribuït, vostès han optat per tor­nar al 77, perquè en tenien nostàlgia. Pro­hi­bir actes polítics, fer entrar la Guàrdia Civil en redac­ci­ons de dia­ris, amenaçar penal­ment un miler de polítics i milers de ciu­ta­dans, humi­liar els ciu­ta­dans amb els seus pro­pis impos­tos, vio­len­tar la poli­cia cata­lana, segres­tar revis­tes, con­fis­car car­tells, per­se­guir urnes i pape­re­tes. Gràcies, senyor pre­si­dent. Perquè pot­ser l’1 d’octu­bre vostè tallarà la llum, però Cata­lu­nya ha des­con­nec­tat, de veri­tat, aquesta set­mana.