Recordeu Eslovènia?

Ben­vol­gut Pre­si­dent,

Fa uns mesos vaig tenir la gran sort de retro­bar a Eslovènia el pre­si­dent Milan Kucan. Com sabeu, perquè vos hi vàreu ser també en aquells dies tre­ba­llant com a peri­o­dista a Eslovènia, jo vaig seguir molt de prop tot el procés d’inde­pendència d’aque­lla república ex-iugos­lava. Com recor­da­reu, el pre­si­dent Kucan en aquell moment era més jove que vos i res no l’havia pre­pa­rat per fer front a una situ­ació com la que li va tocar ges­ti­o­nar.

Però ho va fer. I ho va fer d’una manera magnífica. Jo feia 25 anys, de fet des de la inde­pendència, que no tor­nava a Eslovènia. I pas­sar un dia amb ell va resul­tar un exer­cici molt agra­da­ble i interes­sant. En un moment de la con­versa li vaig dema­nar al pre­si­dent Kucan si us dona­ria cap con­sell, i ell em va dir que el més impor­tant de tot era acla­rir de manera defi­ni­tiva si Madrid tenia cap intenció o pos­si­bi­li­tat d’esta­blir un diàleg o no i si estava dis­po­sada a actuar per mit­jans democràtics o no. Acla­rit això tot resta clar.

Aquests dies, quan observe i veig tot el que està pas­sant, no puc evi­tar recor­dar aque­lla con­versa i em sem­bla evi­dent que esteu fent el mateix que ell va fer. Dei­xar clar que Madrid no està dis­po­sat ni a nego­ciar ni a res­pec­tar la democràcia. Espere, en con­seqüència, que el resul­tat final del procés siga el mateix.