Política

RAPHAEL MINDER

CORRESPONSAL DEL THE NEW YORK TIMES A ESPANYA I PORTUGAL

“El conflicte és d’una incertesa descomunal”

“El referèndum no se celebrarà en les condicions que va prometre”

“Havien d’haver proposat solucions, i ho podien haver fet quan tenien majoria absoluta”

“A una setmana de l’1-O, és massa tard per fer marxa enrere”

Per a molts catalans, Madrid representa el mateix que París o Londres. No tenen cap connexió amb Espanya
Els anglesos se senten molt més segurs sense Escòcia que no pas els espanyols sense Catalunya
El dia 2 d’octubre, l’endemà, és molt important, perquè serà el dia d’interpretar el que hagi pogut passar

Després d’haver entrevistat més de tres-centes persones, Raphael Minder (Ginebra, 1971) acaba de publicar The struggle for Catalonia (La lluita per Catalunya, Hurst Publishers), on analitza la situació política actual.

Després de tota la feina feta, ha arribat a entendre el que està passant?
El que entenc és que la situació de conflicte ha arribat a un nivell d’incertesa descomunal; que el debat no és a cap taula de negociació i que tot plegat ha conduït a una crisi institucional i a la desobediència civil. No hi ha cap tema més important a l’agenda espanyola que aquest. És preocupant.
Un editorial del seu diari deia, el mes de juny passat, que l’única solució seria permetre el referèndum.
L’editorial la va fer el diari, no jo. Jo procuro distanciar-me’n, dels editorials; faig la meva feina. En tot cas, amb el que estaria d’acord és amb la crida a la negociació que en aquest mateix editorial es feia. Perquè l’editorial no era una crida a la independència, era una crida a negociar.
Per què creu que Catalunya i Espanya no han pogut pactar un referèndum acordat? Perquè Rajoy no és com era Cameron?
Per molts factors. Un d’ells, perquè em sembla que hi ha una desconnexió política i emocional molt gran entre les dues parts. Catalunya i Espanya no estan com estaven als anys noranta, quan tenien un interès mutu. A Madrid es governava amb el suport de Catalunya; els socialistes no es podien imaginar que es podia arribar a La Moncloa sense el suport de l’electorat de Catalunya; i quan Aznar va governar ho va fer amb el suport de CiU. Fins i tot Jordi Pujol comptava amb el PP. En els moments més complicats d’Aznar, ell treia el doble de votants a Catalunya que el que hi ha tret ara Rajoy. Ara hi ha una gran desconnexió. I com que no hi ha traspàs de votants, no hi ha cap gest que a cap part li faci guanyar vots. Estan enrocats. En segon lloc, em sembla que hi ha un altre fet rellevant: Escòcia era molt menys rellevant en relació a Anglaterra que el que Catalunya és per a Espanya. Els anglesos no tenen la sensació que Anglaterra sense Escòcia seria menys, se senten molt sòlids. Se senten molt més segurs que el que se senten els espanyols sense Catalunya.
A què es refereix quan diu a que hi ha una desconnexió?
Per a molts catalans, Madrid representa el mateix que París o Londres. Han desconnectat, no han viscut un 23-F, per a ells no significa res. No tenen la connexió amb Espanya que tenien els seus pares o els seus avis.
També han vist molts cops un govern de Madrid dient no a moltes coses. No creu que hi han influït, tants nos, en aquesta desconnexió?
Probablement, sí. Anys enrere, el 2012, quan l’expresident Mas se’n va anar a Madrid, potser s’hauria pogut fer alguna cosa. Ara hi ha molt poc marge de maniobra.
No hi ha, doncs, una possible marxa enrere, en aquest conflicte?
Crec que sí. El que passa és que ara, a una setmana del referèndum, és molt tard. Però hi haurà l’endemà de l’1-O.
Creu que el referèndum es farà?
No ho sé. El que sé és que no se celebrarà en les condicions que va prometre el president Puigdemont. Va dir que seria com en qualsevol altra elecció, i no serà així. No veig que sigui així. No hi ha campanya, no hi ha un cens, no se sap on s’ha de votar i hi ha un nivell d’incertesa altíssim, i una advertència del fiscal general de sancionar els qui hi participin...
El millor hauria estat un referèndum pactat.
No. El millor, abans que arribar a un referèndum pactat, hauria estat que les dues parts entressin en una negociació per evitar el referèndum. El referèndum, fins i tot pactat, és l’última via, quan no hi ha cap altra manera d’arribar a un acord. En un sistema parlamentari com el que té Espanya, s’haurien d’haver trobat solucions d’alguna altra manera. Ara em fa pena veure com estem a una setmana del referèndum i no s’està parlant del contingut, del problema. S’està parlant només de la legalitat, de l’article 155...
El que sí que no és com altres eleccions és que hi ha més de set-cents alcaldes que han d’anar a declarar...
Però és clar que, independentment, el referèndum no és el que va prometre Puigdemont.
En què s’ha equivocat, el govern català, si és que ho ha fet?
Anant massa de pressa. Perquè no hi ha només un conflicte de catalans contra espanyols, sinó també entre catalans. S’han saltat les advertències dels propis juristes del Parlament, i això jo ho trobo problemàtic.
Tampoc sembla que el govern espanyol l’hagi encertat gaire.
Ells s’han quedat amb la idea que el problema de Catalunya hi és i no es resoldrà. I això és un error. Havien d’haver proposat camins de solució. I ho podien haver fet quan tenien una majoria absoluta. S’han pensat que això era com un huracà, que has de reforçar el teulat i esperar que passi i ja està. Però no és el cas. No es pensaven que el problema persistís.
Llavors?
No hem arribat al darrer capítol. El tema pot fer un gir inesperat. Potser d’aquí a uns mesos estarem parlant d’una nova crisi del govern espanyol, o potser a Catalunya s’entra en una crisi a Junts pel Sí, o entre JxSí i la CUP. No descarto un gir inesperat.
Però hi haurà referèndum.
El govern català ha promès un referèndum que es faria amb tota normalitat; i no ho serà, amb tota normalitat. I el govern espanyol, per la seva part, ha promès que no hi haurà cap referèndum. Ara per ara, no veig cap manera que s’eviti l’1-O, però no sé en quina forma ni en quines condicions s’hi arribarà. La lectura del que hagi passat el dia 1 serà complicadíssima.
El que vol dir és que el referèndum no serà reconegut internacionalment?
El que jo dic és que si es fes un referèndum similar a qualsevol altre país amb les mateixes condicions en què sembla que es farà aquest, el consens internacional sobre la seva validesa seria molt dubtós.
En tot cas, tot el que està passant aquests dies a Catalunya no contribueix gaire que hi hagi cap acord l’endemà.
No. Però si s’arriba a una situació en què no es va enlloc, al final s’haurà de buscar algun altre camí. Jo no veig cap sortida. Però és probable que l’endemà les dues parts tampoc en vegin cap, i alguna cosa hauran de fer. El que vull dir és que el dia 2 és molt important, perquè serà el dia d’interpretar el que hagi passat.
Al final del llibre, vostè mateix conclou que és impossible saber com acabarà.
El que dic és que tot és molt imprevisible. Explico que professionalment
he viscut una època en què s’han produït molts esdeveniments imprevistos. Vull dir que no es va preveure la caiguda del mur de Berlín, o que tots vaticinàvem que Trump no seria president dels Estats Units. Hi ha una llista llarguíssima de temes que ningú va preveure. Per tant, hem d’estar oberts a la possibilitat de grans canvis, encara que siguin els que un no voldria



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.