Dia intens a l’ANC

Si els darrers dies han estat moguts per l’Assemblea Nacional Catalana, el d’ahir no ho va ser menys. Al matí, mentre bona part dels seus responsables eren a les mobilitzacions davant el TSJC en suport dels detinguts en l’ofensiva estatal de dimecres, els va arribar la notícia que es preparava un escorcoll policial a la seu central de l’entitat. Per evitar que, en cas de concretar-se, acabés amb el requisament del material de campanya per part de la Guàrdia Civil, es va fer una crida per trobar voluntaris que buidessin el local. Ràpidament, desenes de persones van acudir a la seu del carrer Marina de Barcelona per endur-se cartells, pamflets o el que calgués als seus domicilis. Fins i tot taxistes que passaven per allà van oferir els seus vehicles per col·laborar desinteressadament en la mudança improvisada. En una hora la feina va estar feta, de manera que quan alguns dels mobilitzats van arribar a les oficines per ajudar ja no hi havia res a fer. L’ANC va continuar treballant amb normalitat, ara ja únicament amb material “innocu” com les samarretes o els domassos.

“Això complicarà una mica més la logística perquè caldrà inventariar-ho de nou, però no és un problema greu. A més, tota la informació és a la nostra web i la gent s’ho pot baixar des de casa”, explicava el coordinador de campanya, Ramon Piqué. De fet, durant els darrers dies algunes de les furgonetes de les territorials que havien carregat material a la seu de l’ANC havien estat interceptades per la Guàrdia Civil, que n’havia requisat el material.

L’operació policial finalment no va arribar i cap a les sis de la tarda els treballadors de l’ANC van tancar la seu, avisant en un cartell que s’afegien a la mobilització al passeig Lluís Companys. No calia forçar la màquina, tenint en compte que diversos grups d’ultradreta aixoplugats sota la plataforma Por España me atrevo havien convocat una manifestació en contra de l’Assemblea Nacional Catalana i el procés. Amb prou feines s’hi van aplegar unes 300 o 400 persones, però en van ser suficients per demostrar que el seu tarannà reivindicatiu –hostil, tens, amenaçador i desqualificador– és radicalment oposat al dels partidaris de l’autodeterminació.

El degoteig inicial de manifestants amb banderes espanyoles va sobtar i encuriosir els veïns de la zona, que desconeixien la convocatòria i feien vida normal. Mares amb nens a coll, oficinistes que acabaven de plegar i gent que passava amb la compra del dia es van aturar davant mateix de la porta de l’ANC, protegida també per una furgoneta dels Mossos. Els manifestants van ocupar la vorera oposada i, quan van ser uns quants, van començar amb els seus cants i proclames, que van anar guanyant intensitat i agressivitat i van ser respostos pels espontanis que s’ho miraven.

Durant uns minuts, els dos bàndols van intercanviar càntics, però el to i missatge de les dues voreres eren radicalment oposats. Riures, ironia i crides a no caure en les provocacions davant l’ANC; crispació, insults, desafiaments i agressivitat a l’altre. Als crits de “Que no os engañen, Cataluña es España” s’hi responia amb proclames d’independència. Al de “Vuestro patriotismo está subvencionado”, amb “Votarem! Votarem!” Només hi va haver un moment de confluència entre els dos fronts. Quan els espanyolistes van començar a cridar “Esta democracia es injusta”, el sector catalanista va tenir clar que també hi estava d’acord, de manera que s’hi va afegir ràpidament.

La concentració va créixer amb l’arribada d’un grup d’un centenar de persones que s’havien citat en algun lloc proper rere una doble pancarta: una en suport dels cossos policials i una segona amb el lema “España no se vota”. Hi havia individus amb la cara tapada, estètica feixista i samarretes amb lemes supremacistes. L’ambient es va enrarir ràpidament, els manifestants van tallar el centre del carrer i es van encarar amb aquells que s’ho miraven. Els Mossos, que havien desplegat un cordó policial, van evitar que la tensió anés a més.

Des dels balcons van començar a sonar cassoles en senyal de protesta, que rebien com a resposta missatges desafiadors i invitacions a la violència. Els líders de Por España me atrevo van demanar un minut de silenci per escoltar l’himne de la Guàrdia Civil, però els espontanis van aprofitar per entonar Els segadors, amb la consegüent esbroncada. Finalment, els partidaris del sobiranisme van optar per deixar-ho estar i van marxar, mentre que els manifestants van seguir amb proclames com “Viva la Guardia Civil” o “España unida jamás será vencida”. Va quedar clar que molta coordinació en els missatges tampoc no hi havia: tan aviat deien “No votaréis” com “Que vote Pujol”.

Una estona després van decidir traslladar-se a la caserna de la Guàrdia Civil a Travessera de Gràcia. Durant tot el recorregut els va acompanyar una cassolada espontània. Un cop allà, van mostrar el seu suport al cos estatal i, de nou, la incongruència de missatges alternant càntics de “Yo soy catalán“ amb el clàssic “Catalán el que no bote”. Allà s’hi van entonar els missatges més durs, “Cataluña española, Puigdemont a la soga”, “Òmnium y ANC, la misma mierda es” o “Separatistas, terroristas” i també hi va haver més tensió entre els manifestants i els vianants que defensaven la independència, fins al punt que hi va haver alguna esbatussada puntual.