“Ha començat el cicle històric cap a la independència”

Hi va ajudar clarament el jutge. Pensàvem en un acte amb unes 200 persones més o menys. Però, òbviament, no aquell desbordament. Les imatges són molt expressives, hi havia moltíssima gent. Es va convertir en un acte de defensa de la llibertat d’expressió i també, sense cap dubte, del dret a decidir.

Té base legal en la jurisprudència internacional. El que hem vist és que, arran del que s’ha anat produint al Quebec, a Escòcia, a Montenegro i a Kosova, el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va reconèixer que hi pot haver una causa justa per poder exercir el dret a la separació unilateral si es fa democràticament i si aquell poble que l’exerceix se sent maltractat en aquell estat al qual pertany, per molt democràtic i liberal que sigui. Crec que aquestes circumstàncies es donen en el cas de Catalunya, perquè ja es va esgotar la possibilitat d’arribar a un pacte amb l’Estat. Un cop frustrada aquesta possibilitat, només quedava rendir-se o optar pel referèndum unilateral. És veritat que serà difícil que reuneixi totes les garanties desitjables per tenir un reconeixement internacional, però la responsabilitat d’això correspon fonamentalment a l’Estat espanyol. Està impulsant tots els mecanismes possibles perquè no es dugui a terme amb totes les garanties.

No es pot saber fins on poden arribar. Rajoy va venir a dir que està disposat a tot per impedir que hi hagi urnes i que la gent pugui votar. I també a Catalunya la resposta a les detencions i als escorcolls ha estat tan massiva que ha demostrat de manera encara més clara que ja no és una cosa entre el govern de Catalunya i de l’Estat, sinó que realment hi ha població mobilitzada pacíficament. El dubte, en vista d’aquesta resistència pacífica i massiva i en vista que la gent està disposada a votar l’1-O, és si recorrerà a una força policial que, en realitat, hauria d’usar la violència per detenir-ho. No sembla que el referèndum s’hagi de fer en les condicions desitjables, però el que és evident és que, sigui quin sigui el desenllaç de l’1-O, si Rajoy avança en l’escalada actual, perdrà Catalunya. La desconnexió serà més gran.

És veritat que fora de Catalunya els grans mitjans de comunicació mostren una imatge que vol transmetre que hi ha una quantitat enorme de gent disposada a practicar la violència. La percepció és negativa i, desgraciadament, l’extrema dreta militant està tornant al carrer. Però, d’això, també n’han de ser conscients Rajoy i Sánchez; no poden estimular avui una catalanofòbia que els podria desbordar a ells mateixos en el futur. Evidentment, hi ha dues percepcions completament oposades. La gent continua pensant que és una cosa del govern, que manipula la població catalana, però crec que des de Catalunya aquesta imatge no es pot sostenir en absolut. Falta, doncs, bastir ponts, però amb Rajoy això no serà possible. I, desgraciadament, estem veient com el partit socialista no es desmarca del comportament de Rajoy.

Crec que debilita el PSOE. La presidenta de les Illes Balears és l’única que ha criticat aquestes mesures i, d’altra banda, hem vist com la Diputació de Saragossa no permetia fer servir un local a Units Podem. El de Sánchez és un silenci còmplice que potser l’ajuda a obtenir vots en alguns indrets com ara Andalusia i Extremadura, però també farà que en perdi molts en d’altres. En tot cas, no hauria d’actuar basant-se en càlculs electorals, sinó per coherència democràtica. Perquè no només s’està atacant un referèndum, sinó també llibertats fonamentals. Estan assumint una vulneració de l’estat de dret que reivindiquen.

Crec que és l’única sortida, perquè estem veient que ni el govern ni el PSOE es comprometen a negociar un referèndum pactat, encara que fos sense una data concreta. Davant d’aquesta negativa, només és possible un referèndum unilateral per tal de forçar la legalitat actual.

Jo he estat sempre defensor d’un federalisme plurinacional. El problema és que, amb la frustració de l’Estatut, el que es va veure és que ni tan sols la via federal era possible en el marc de la Constitució actual. No queda més remei que defensar un sí a la separació, un sí a la república catalana. I després jo estic segur que la majoria de la societat catalana estria disposada, en condicions de llibertat i d’igualtat, a arribar a algun tipus de pacte federal o confederal amb l’Estat espanyol. Estem veient que, fins i tot per als federalistes, és condició prèvia que Catalunya es pugui erigir en un estat propi per no ser subalterna de l’Estat espanyol.

Afortunadament, hi ha una oposició clara d’Units Podem a les mesures repressives impulsades per l’Estat, però continuen demanant un referèndum pactat, quan ells mateixos reconeixen que no tenen interlocutors en els altres partits.

Units Podem ha posat per damunt de tot la defensa de les llibertats i de la democràcia, i això és positiu.

No només Rajoy, sinó que el règim actual està perdent la majoria de la societat catalana. I, si es reprimeix el referèndum i s’arriba a la detenció del president, com s’amenaça que es farà, perdrà gairebé el total de Catalunya. Formalment, seria una autonomia intervinguda i seguiria augmentant el rebuig al règim. La conquesta de la independència necessita un reconeixement internacional i allà és on hi ha el front fonamental avui. En tot cas, és difícil profetitzar, però el cicle històric cap a la independència ja ha començat a Catalunya.

L’Adeu, Espanya l’està entonant un nombre creixent de ciutadans catalans, i amb un desenllaç repressiu l’entonarà molta més gent, encara que, formalment, no puguin declarar la república catalana.