setge a l'1-O
escoles
Directors de centres educatius i alcaldes gironins reben la visita dels Mossos
Agents vestits de paisà van lliurar ahir a responsables d’escoles i instituts l’escrit de la fiscalia sobre la col·laboració amb el referèndum
Els alcaldes que han cedit espais municipals de cara a l’1-O van rebre el requeriment en mà
Els directors de nombrosos centres educatius de les comarques gironines van rebre ahir la visita dels Mossos d’Esquadra per demanar-los informació sobre la seva col·laboració en l’organització del referèndum. I el mateix va passar en molts dels ajuntaments que cediran espais públics per a l’1-O. Els agents es van presentar als ajuntaments de Celrà, Fornells de la Selva, Besalú, Cornellà del Terri, Cassà de la Selva, a l’entitat municipal descentralitzada de l’Estartit, la Bisbal, Pals, Susqueda, la Cellera de Ter, Amer, Anglès, Hostalric, Figueres, Castelló d’Empúries, Bàscara i Palafrugell, entre d’altres, i van lliurar als responsables d’escoles i instituts, així com als alcaldes, l’acta de requeriment i informació en compliment de la instrucció 5/2017 de la Fiscalia Superior de Catalunya. En aquesta acta, se’ls pregunta si han rebut alguna comunicació dels responsables del Departament d’Ensenyament per demanar la seva col·laboració en el referèndum i també se’ls exigeix que lliurin, si en tenen, material (urnes, paperetes) relacionat amb la celebració de l’1-O. Les reaccions dels directors i alcaldes van ser diverses: n’hi ha que van signar l’acta i d’altres s’hi van negar.
Vestits de paisà, tal com als altres centres educatius, els Mossos es van presentar a l’escola de Sant Climent Sescebes, a l’institut de Llagostera, a La Balca i a l’escola de la Vila de Banyoles, a l’escola Doctor Sobrequés de Bescanó, a l’escola Morrot d’Olot, a l’escola de Sant Esteve de Caldes, a l’escola de Garrigàs i en algunes escoles de Salt. En el cas de l’escola de Sant Climent Sescebes, a la zona escolar rural (ZER) Requesens, van manifestar que no havien rebut cap instrucció de la conselleria d’Ensenyament sobre el referèndum. “Que els Mossos visitin escoles és pur tràmit; només és per dir a la fiscalia que han complert amb l’ordre”, va dir una mestra d’aquesta escola. A Girona, l’escena es va repetir, però només en alguns pavellons esportius municipals.
L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, de la CUP, es va negar a signar cap document amb relació al col·legi electoral (que serà el casal d’avis municipal, Can Ponac) i va denunciar el paper que està tenint la fiscalia, “que s’excedeix en les seves funcions”. “Cada dia s’obre un nou front que supera el del dia anterior. Encara no m’han citat a declarar per haver donat suport al referèndum i ara se’m demana informació sobre el col·legi electoral. Tot plegat és un despropòsit”, va declarar. L’alcalde de Fornells, Narcís Boschdemont, del PDeCAT, va signar el document com a responsable del col·legi que s’habilitarà el dia 1 d’octubre, el centre social. També van anar a l’ajuntament de Cassà de la Selva, però, com que no hi van trobar l’alcalde, Martí Vallès, van dir que hi tornarien avui.
A Banyoles, els Mossos es van personar a la llar d’infants municipal La Balca i a l’escola Baldiri Reixac. També van anar a l’ajuntament de Cornellà del Terri (el col·legi electoral del poble és la sala de plens) per reclamar tot el material que tinguessin relacionat amb el referèndum, però no els van donar res perquè no hi tenien res, segons l’alcalde, Salvador Coll, del PDeCAT. A Olot, els Mossos van anar als centres d’ensenyament que són col·legi electoral, com l’escola del Morrot. A Besalú, van anar a l’ajuntament, ja que el col·legi electoral serà el pavelló municipal.
Eva Viñolas, alcaldessa de Susqueda (ERC), va signar el document. També ho va fer David Sarsanedas, alcalde de la Cellera (Cellera Acció Municipal-Acord Municipal), mentre que les alcaldesses d’Amer i Anglès, Maria Rosa Vila i Àstrid Desset (totes dues del PDeCAT), es van negar a signar-lo. Tampoc va signar Josep Antoni Frias, alcalde d’Hostalric. “S’havien d’emplenar moltes coses; els he dit que, si de cas, portessin una ordre que m’obligués a emplenar-ho”, va dir Maria Rosa Vila. A Figueres, els Mossos van trucar ahir directament a les persones que tenen identificades com a responsables de locals electorals (presidents d’associacions de veïns, directors d’instituts...), i també a l’alcaldessa, Marta Felip, per citar-los a comissaria i firmar la notificació. A Castelló d’Empúries, l’alcalde, Salvi Güell, va respondre als Mossos que l’acte de l’1-O l’organitza el govern de la Generalitat. A l’Alt Empordà, es va produir la situació que, com que hi havia una sessió del Consell Comarcal, els Mossos no van poder contactar amb alguns alcaldes, com és el cas de Roses i Llançà, on s’espera que visitin l’ajuntament avui. En canvi, l’alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, va firmar la notificació al Consell Comarcal, fet que va generar una certa confusió, perquè va córrer el rumor que els Mossos havien entregat una notificació a aquest ens.
Suport dels sindicats als directors
Representants dels sindicats Ustec i CCOO van expressar ahir el seu suport als directors dels centres educatius. Xavier Díez, d’Ustec-Stes, va lamentar “la presència de la policia als centres per buscar urnes” i va comparar aquesta situació amb una pel·lícula dels germans Marx. Ustec va assenyalar que tot plegat forma part de la guerra psicològica de l’Estat en contra de la voluntat de la societat catalana de decidir el seu futur. I hi va afegir que els responsables dels centres estan emprenyats per haver rebut aquestes “amenaces” del govern espanyol. A més, i a títol personal, Díez va indicar que és absurd buscar un únic joc de claus de les escoles i instituts, perquè n’hi ha múltiples. A més, i arran del 9-N, Ensenyament estaria en possessió de còpies de totes les claus. Per la seva banda, Marcel Barbens, de CCOO, va indicar que el seu sindicat ha posat en marxa un gabinet jurídic amb seu a Barcelona per assessorar els directors que hi estiguin interessats. En tot cas, CCOO recomana als directors que s’abstinguin de signar l’acta que els lliurin els Mossos. CCOO exigeix al govern català que vetlli per la seguretat jurídica dels treballadors.