Sota les ordres d’un coronel

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha estat designat l’encarregat màxim de coordinar les actuacions policials, incloent-hi les que puguin exercir els Mossos d’Esquadra, per impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya. El seu únic germà, Francisco, va ser el president del Tribunal Constitucional entre el 2011 i el 2017 amb el carnet del PP que va anul·lar la declaració sobiranista del Parlament de l’any 2013; i el seu pare, Antonio, candidat de la ultradretana Fuerza Nueva en les primeres eleccions generals al Congrés dels Diputats, com a número 4 per Múrcia.

Pérez de los Cobos (Iecla, 1964) hauria flirtejat durant els seus anys de joventut també amb l’extrema dreta espanyola, la mateixa que el 23 de febrer del 1981 va voler enderrocar la democràcia. Tant és així que, segons persones que el van conèixer en aquella etapa de la seva vida citades per la periodista Violeta Tena en el diari digital El Món, Diego Pérez de los Cobos, vestit amb la camisa blava amb què s’uniformaven els militants de Falange, es va presentar voluntari juntament amb altres companys a la caserna de la Guàrdia Civil del municipi murcià per donar suport a la insurrecció militar comandada pel coronel Antonio Tejero. Paradoxalment ara aquesta mateixa persona, que alguns no dubten a qualificar “d’home d’estat”, que va voler dinamitar el règim constitucional s’ha de fer càrrec de mantenir l’ordre al país i fer tot el possible perquè no hi hagi urnes ni votacions.

El també director del gabinet de Coordinació i Estudis de la secretaria d’estat de Seguretat és una persona de la màxima confiança del mateix secretari, José Antonio Nieto. L’òrgan que dirigeix desenvolupa principalment plans i operacions en matèria de seguretat ciutadana i coordina l’actuació de les forces i cossos de l’Estat en aquest àmbit. A més, és un dels quatre representants de l’Estat espanyol a la Junta de Seguretat de Catalunya, que es va convocar i reunir el mes de juliol passat després de vuit anys sense fer-ho.

De 53 anys, el murcià Diego Pérez de los Cobos és diplomat de l’Estat Major. Però el perfil triat pel president Mariano Rajoy per reprimir l’1-O encara tindria un galó addicional per al govern del PP, perquè al llarg dels onze anys que ha estat vinculat directament al Ministeri de l’Interior ha treballat com a assessor primer del ministre socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, que el va fitxar el 2006, i des del 2011, com a director del gabinet d’Estudis sota les ordres del reprovat Jorge Fernández Díaz i, ara, de Juan Ignacio Zoido. Té experiència en policia judicial i també en la lluita contra el terrorisme d’ETA. De fet, durant la seva època al País Basc, va ser jutjat el 1997 per tortures a Kepa Urra, membre de l’organització terrorista, juntament amb cinc agents més de la Guàrdia Civil. Diego Pérez de los Cobos va ser exonerat en un cas que va acabar amb condemnes de quatre anys de presó per a tres dels agents investigats. Amb un perfil eminentment tècnic, a aquest alt comandament se li atribueix directament, entre altres decisions, el fet d’haver donat l’ordre a la direcció adjunta operativa de la Policía Nacional de dissoldre la polèmica brigada d’anàlisi i revisió de casos, que va elaborar informes sobre els atemptats de l’11-M a Madrid, sobre el cas de la desaparició de Marta del Castillo o el cas Faisán d’extorsió etarra.

El xoc de legalitats entre el govern català i l’espanyol va abocar la Fiscalia Superior de Catalunya, escanyada també per l’executiu del PP, a anunciar dissabte passat que entregava la direcció tècnica dels tres cossos amb unitats de policia judicial –els Mossos d’Esquadra, el Cuerpo Nacional de Policía i la Guàrdia Civil– a Pérez de los Cobos. El fiscal superior, José María Romero de Tejada, ho feia emparant-se en una llei que data del 1986 i que dona prioritat a les forces de seguretat de l’Estat per sobre de les autonòmiques en actuacions conjuntes, com les que es volen portar a terme a Catalunya. Una ingerència clara del govern de Mariano Rajoy que el conseller d’Interior, Joaquim Forn, no accepta de cap de les maneres i que es va afanyar a criticar tan bon punt es va donar a conèixer. Tot i els intents per mantenir l’autonomia operativa, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar qualsevol recurs en contra de la instrucció de la fiscalia i recentment ha avalat el control estatal dels Mossos per part d’aquest coronel de la Guàrdia Civil. Una funció sense precedents i que s’anirà complicant a mesura que s’acosti el dia del referèndum.