El pressupost de la Generalitat en una Catalunya independent

A molta gent la preocupa què passaria amb les finances de la Generalitat una vegada assolida la independència de Catalunya. Hi hauria recursos per finançar totes les despeses de la Generalitat després de la independència? Sobretot es pregunten si es podrien finançar les noves competències que hauria d’assumir com a estat, com ara la Seguretat Social, una de les més importants. Si amb la independència hi ha un guany fiscal, a què es podria destinar? Es podria incrementar el nivell de serveis públics que tenen actualment els catalans?

Per iniciativa de la Fundació CATmón, un grup d’acadèmics i experts (Guillem López Casasnovas, Albert Sagués, Ivan Planas i jo mateixa) hem volgut contestar les qüestions anteriors. Hem quantificat quin seria el pressupost de la Generalitat en cas d’independència, la qual cosa permet donar resposta als interrogants plantejats.

En una Catalunya independent, el pressupost de la Generalitat canviaria substancialment pel fet de recaptar i ingressar tots els impostos i cotitzacions socials generats a Catalunya i haver d’assumir noves competències de despesa, entre les quals, la més important quantitativament seria la Seguretat Social.

El treball dut a terme ha consistit a afegir al projecte de pressupostos autonòmics de la Generalitat del 2016 aquells ingressos i despeses addicionals que tindria una Catalunya independent i que ara estan en mans de l’Estat espanyol. Més concretament, en l’apartat d’ingressos tributaris, els impostos addicionals s’incorporen sense variar l’estructura fiscal vigent ni el tipus impositiu que tenen actualment com a impostos estatals. Així mateix, es manté el nivell de les despeses dels serveis que avui corresponen a l’Estat espanyol i que haurien de passar a ser competència de la Generalitat.

Amb les dades analitzades, corresponents a l’any 2016, un estat propi permetria que la Generalitat disposés d’uns ingressos no financers de 79.348,1 milions d’euros, dels quals, 40.723,7 provindrien de tributs i 29.348,1, de les cotitzacions al sistema de la Seguretat Social.

Pel que fa a les despeses, les diverses polítiques s’han agrupat en quatre grans blocs: 1. Benestar de les persones (cultura, cohesió social, ocupabilitat i qualitat institucional), que amb el pressupost de la independència s’elevaria a 13.455,3 milions d’euros. 2. Seguretat Social (incloent-hi els diversos règims d’assegurament, els actuals funcionaris de l’Estat, l’exèrcit i la justícia), amb 29.631,6 milions. 3. Creixement econòmic (investigació, desenvolupament, innovació, capital humà, competitivitat i creixement), amb 10.834,9 milions. 4. Resta i administració general, amb 15.649,7 milions. Els quatre blocs anteriors s’eleven a 65.594,9 milions d’euros.

A la despesa anterior, s’hi ha d’afegir la despesa per interessos. En aquest cas, s’han fet dos escenaris. El primer considera el pagament d’interessos, però suposant que no s’assumeix una part del deute de l’Estat, que, si hi ha negociació amb el govern espanyol sobre la divisió d’actius i passius entre Catalunya i Espanya, molt probablement s’haurà d’assumir. Aquests interessos suposarien una càrrega de 1.500 milions d’euros, per la qual cosa el total de la despesa no financera de la Generalitat en un context d’independència s’elevaria a 67.094,9 milions. El segon escenari calcula el pagament d’interessos suposant que s’ha assumit una part del deute espanyol. La càrrega d’interessos seria d’uns 5.700 milions d’euros i la despesa no financera de la Generalitat, de 71.294,9 milions.

En conseqüència, en els dos escenaris, el guany fiscal de la independència, és a dir, el saldo pressupostari, seria positiu, i oscil·laria entre els 8.000 milions (segon escenari) i els 12.000 milions (primer escenari), sempre partint de les dades pressupostàries i d’endeutament del 2016.

Com és lògic, el govern de la Generalitat podria utilitzar aquest saldo lliurement, en funció de les polítiques que volgués implementar. Per exemple, es podria utilitzar per a alguna o algunes d’aquestes finalitats: a) rebaixar els impostos de la Generalitat; b) incrementar les despeses destinades al benestar de les persones; c) incrementar les despeses en creixement; d) incrementar les despeses en Seguretat Social (millorar les pensions o crear un fons de reserva per finançar-les en èpoques de crisi); e) amortitzar el deute de la Generalitat.

Per tant, es demostra que la independència comportaria un guany fiscal important en el pressupost de la Generalitat, que podria contribuir a augmentar el benestar de la ciutadania catalana. Alhora, s’ha de tenir en compte que l’exercici realitzat no quantifica l’efecte multiplicador que tindria sobre l’economia catalana aquest guany fiscal. L’augment de despesa pública podria tenir un efecte positiu sobre l’ocupació, la compra de béns i serveis i la inversió. Ni tampoc quantifica el benefici que tindria Catalunya pel fet de poder dissenyar les seves pròpies polítiques econòmiques i adequar-les a les necessitats del territori, ja que les decisions que ha pres històricament el govern espanyol no han respost a les necessitats de la societat catalana, sinó ben al contrari.