Procés sobiranista
1-0
Recursos informàtics com a contrast a la força bruta
Una aplicació per garantir el cens universal va contrarestar el segrest d’urnes
El sistema secret va resistir les operacions prèvies contra el CTTI i el Cesicat, però va funcionar amb irregularitat
Durant dies, i ahir més que mai, l’Estat va recórrer a la força bruta per desactivar el referèndum. El govern català, apostant per la innovació, tenia amagada una carta tecnològica. Poc abans de l’obertura dels col·legis, es va anunciar un sistema de cens universal basat en una aplicació web que permetia votar a qualsevol col·legi electoral. Malgrat que en alguns punts i moments no va rutllar tan fina com seria desitjable, va ser tot un encert que tornava a deixar en evidència la infraestructura i les capacitats de l’Estat, que el dia abans havia anunciat, després d’intervenir el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i el Cesicat, que el referèndum havia “estat anul·lat per l’estat de dret”.
El pla s’havia mantingut en secret fins gairebé el darrer moment per evitar ser exposat i desactivat. La novetat del sistema, però sobretot el fet que les 6.249 meses electorals havien de donar-se d’alta i validar-se en línia de manera pràcticament simultània i amb molt poc marge de temps va comportar un seguit d’inconvenients que es van haver d’anar superant.
Per començar, cada mesa electoral requeria un dispositiu capaç de connectar-se i navegar per internet, i això va obligar els encarregats del referèndum a activar l’enginy i buscar tota mena de solucions. Alguns col·legis van optar per ordinadors portàtils, d’altres per tauletes i d’altres per telèfons mòbils. En algunes localitats, els aparells utilitzats eren dels particulars que es van encarregar de constituir les meses; en d’altres, es van demanar als voluntaris que hi havien fet nit, mentre que en d’altres, es va recórrer a dispositius pertanyents a entitats locals.
“Per evitar quedar-nos sense el dispositiu i el seu contingut si arriba la Guàrdia Civil i s’emporta tot allò relacionat amb les votacions, nosaltres el que vam fer dissabte corrents a última hora va ser comprar 18 telèfons mòbils per a les 18 meses del poble”, explicava un dels responsables de la votació a Vilassar de Mar.
Així doncs, les meses electorals s’havien de validar electrònicament al web registremeses.com, on, un cop fet el tràmit, es podia introduir el DNI de qualsevol persona per comprovar si havia exercit ja o no el seu dret a vot. No va ser, però, una feina senzilla. El gran volum de demandes simultànies va col·lapsar l’aplicació i va alentir molt el procés. A més, en alguns casos, les grans aglomeracions de gent van dificultar l’accés a la xarxa, motiu pel qual es va demanar als presents que activessin el mode vol dels seus mòbils per alliberar el tràfic de dades a les antenes de la zona.
Més problemes
El web utilitzat, però, va acabar intervingut i inutilitzat, perquè es redirigia a un web informatiu de la Guàrdia Civil que advertia que aquell domini havia quedat a disposició judicial. Així doncs, es van aplicar altres alternatives ja previstes. El web es va clonar en diferents ocasions a altres dominis, que finalment ja van acabar sent un reguitzell de números. Els organitzadors del referèndum i els qui el volien desactivar van estar jugant, doncs, al gat i la rata al ciberespai, un fet que va alentir el procés de votació i que contribueix a explicar les llargues cues que es van registrar en molts punts de votació.
En general, el sistema de cens universal va funcionar de manera correcta a la majoria de llocs, tot i que l’agilitat del servei no va ser òptima. En algunes escoles on s’estava votant, la xarxa wifi va caure, de manera que es van haver de buscar alternatives mòbils. En altres col·legis, amb el canvi de webs, les seves credencials d’accés van quedar inutilitzades definitivament i van haver de continuar la votació amb un sistema de recompte manual.
El cens utilitzat, per evitar possibles problemes legals als integrants de les meses, no contenia noms i cognoms, sinó que es tractava d’un llistat de DNI acreditats per votar a cada mesa. Aquest llistat s’hauria tancat, segons algunes fonts, al març, ja que es va donar casos de persones que havien assolit la majoria d’edat amb posterioritat i no van poder votar. A la majoria de meses, el sistema previst per la Generalitat va rutllar i, com és lògic, impedia la votació duplicada en diferents centres, com va quedar acreditat a les xarxes socials.
Aquesta aplicació web de la Generalitat tenia una hora límit: a un quart de nou del vespre quedava desactivada, donant així quinze minuts de marge per si hi havia cues als col·legis en el moment del tancament. Començava llavors el recompte i la transmissió de dades als serveis centrals de la Generalitat, que també havia de tenir lloc abans de les deu de la nit. En cas que es fes després, el col·legi quedaria invalidat, segons fonts de l’organització. La tecnologia, doncs, es va imposar a la brutalitat.