Aturada de país
3-O
Clavells per a la Mariola
Ciutadans de Lleida celebren actes d’homenatge als centres de votació de la ciutat que van patir la brutalitat policial
Dilluns s’havien presentat 45 denúncies contra la policia a la ciutat, i s’espera que la xifra augmenti
Multitud de persones van assistir ahir al migdia al centres de votació que van patir la brutalitat de la policia espanyola contra els votants de l’1 d’octubre a la ciutat de Lleida. Es van deixar flors, dibuixos i missatges als de la Mariola, l’escola oficial d’idiomes, la Caparrella, Cappont i l’avinguda del Segre. S’hi van llegir manifestos i es va denunciar la violència policial.
El fet més greu s’havia produït al barri de la Mariola, un barri obrer i amb una alta presència del col·lectiu gitano de Ponent, on un home va patir un infart i la policia ni tan sols va aturar l’operatiu per auxiliar-lo. Va ser, a més, la càrrega més violenta a la ciutat. Sense que se’n sàpiguen els motius, la Policía Nacional s’hi va presentar amb el doble d’unitats d’antidisturbis que a la resta de col·legis de Lleida on va irrompre. En total, 18 furgonetes policials, segons els testimonis es van presentar cap a les 3 de la tarda davant del casal de la gent gran de la Mariola, on es feia la votació. Un centenar de veïns defensaven el centre i van taponar l’entrada.
L’home ferit, de 70 anys d’edat, es trobava entre la gent a la porta de l’exterior de l’edifici. Va caure a terra, i alguns dels seus voltant es van adonar que li passava alguna cosa greu. “Ambulància! Pareu! Ambulància!”, van cridar entre el caos provocat per la policia. Tenia una aturada cardiorespiratòria, i alguns ciutadans el van intentar reanimar enmig del caos. Els vídeos de l’incident mostren com la policia, sense fer cas de l’alerta, continuaven l’acció violenta obrint-se pas indiscriminadament, mentre als seus peus algunes persones feien maniobres de reanimació.
La policia, finalment, va entrar a l’edifici i va requisar les urnes i la documentació que hi va trobar. Llavors es va poder atendre el ferit, amb un aparell desfibril·lador que algú va portar d’una residència de gent gran propera. Una presidenta de taula, infermera de professió, va atendre també el ferit, fins que va ser traslladat a l’hospital Arnau de Vilanova. A la nit, davant la gravetat del seu estat, va ser traslladat a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Ahir al migdia estava encara ingressat. “Han estat uns minuts molts angoixants en què la policia actuava igualment i no hi havia possibilitat d’atendre el ferit”, va dir la diputada de JxSí Violant Cervera, present durant l’assalt policial.
Omissió del deure de socors
El col·lectiu d’advocats de Lleida mobilitzats en defensa del referèndum ha presentat una denúncia pel delicte d’omissió del deure de socors contra els agents de la Policia Nacional i responsables de l’operació policial. En total, dilluns aquest col·lectiu ja va interposar demandes al jutjat de Lleida en nom de 45 querellants per danys soferts per la violència policial només a la ciutat de Lleida. “Tenim de moment identificats dinou agents responsables de possibles delictes de danys i amenaces, i demanem la col·laboració ciutadana de tota la demarcació per qui tingui vídeos i fotografies que aportin informació útil per a les causes legals que iniciarem”, va dir l’advocada Esther Sancho. Les recullen a través del correu [email protected].
Durant els incidents, Advocacia per la Democràcia va fer arribar al jutjat de guàrdia de Lleida 7 suplicatoris perquè ordenés aturar la violència policial. El jutjat d’instrucció número 4 les va refusar totes i, en canvi, va obrir d’ofici diligències contra els Mossos per passivitat. La repressió també va afectar petits pobles, amb els veïns defensant els col·legis contra unitats antidisturbis de la Guàrdia Civil que no van estalviar violència física i amenaces. Seròs, Menàrguens i Ponts van ser els més violentats. A Alcarràs, els veïns van resistir l’assalt de setanta unitats antidisturbis, que van haver de marxar carregats només amb les porres amb les quals van colpejar els veïns que taponaven el centre cultural. Ni la presència d’un diputat al Congrés, Xavier Eritja, els va fer frenar la violència. Però Alcarràs va resistir, i va votar: “Sento una barreja de ràbia i d’orgull pel que ens va tocar viure”, ha explicat l’alcalde, Miquel Serra.