La Cambra de Comerç de Girona abandona la FPdGi

Un altre vincle trencat amb l’Estat. La Cambra de Comerç de Girona ha decidit “per dignitat” deixar de ser membre de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi), afegint-se així al trencament de relacions institucionals amb les autoritats espanyoles fet públic dimecres per l’Ajuntament de Girona. La decisió , avalada pel mateix president, Domènec Espadalé, es va prendre ahir per unanimitat al final del ple ordinari d’octubre. La cambra critica que la corona espanyola hagi “tancat els ulls” davant les càrregues policials “desproporcionades que han estat repudiades arreu del món, injustificables en un país democràtic”. En un comunicat consensuat pels empresaris, es destaca que la no condemna de la violència policial indiscriminada”, per part de Felip VI, no encaixa “amb els valors de la Fundació Princesa de Girona”, que té “entre els seus principis fundacionals la promoció de la convivència i la solidaritat entre els joves”. Retreuen també a Felip VI que hagi pres partit obertament en comptes d’assumir un paper de moderador en el conflicte “i treballar per l’entesa i la concòrdia”. En el comunicat es recorda que la cambra va decidir donar suport a la creació de la fundació, el 2009, amb l’objectiu de ser “un pont de diàleg i de treball entre les comarques gironines i la corona espanyola”, i especialment com a “eina útil” en favor de “l’emprenedoria, la formació i el suport dels joves”. La cambra fa una crida al diàleg i a la mediació i demana a la corona espanyola que “reflexioni”.

S’acumulen també les condemnes dels ajuntaments en relació amb l’actuació del govern espanyol amb l’aprovació de diverses mocions. Així, el ple de Porqueres va aprovar dimecres, per unanimitat (IdP-ERC i PDeCAT), la moció impulsada per l’AMI i l’ACM en què es demana la dimissió del delegat del govern estatal, Enric Millo, i se’l declara persona non grata. Celrà va celebrar ahir al vespre un ple extraordinari declarant no grats el delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, i els cossos de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. El ple va exigir també que l’Estat assumeixi les responsabilitats pels danys causats i va expressar el suport als ferits d’aquell dia, a més de demanar la mediació i el suport de les institucions europees. L’Ajuntament de Sarrià expressarà també la solidaritat “als ferits i reprimits” en un ple el 31 d’octubre, en què també es votarà declarar Millo persona non grata i s’acordarà no s’assistir a cap acte que organitzin la casa reial o els cossos policials espanyols. El ple de Sant Hilari Sacalm, per unanimitat, va aprovar demanar la mediació de les Nacions Unides i va acordar trametre la iniciativa als ajuntaments de tot el país perquè s’hi adhereixin. A més, van declarar persones no grates onze polítics i el rei Felip VI, perquè consideren que “han promogut, avalat o justificat la violència d’estat”. Riudellots també ha declarat Millo persona non grata.

A Blanes, un pacte de govern entre el PSC, el PDeCAT i ERC que s’havia anat debilitant va acabar esmicolant-se en l’últim ple, amb la marxa del PDeCAT i ERC, que van retreure a l’alcalde de Blanes que no cedís locals per al referèndum. L’alcalde, Miquel Lupiáñez, va assegurar ahir que el compromís del PSC (amb el suport de l’únic regidor del PP) amb el municipi es manté ferm. Reconeix que amb la situació en què ha quedat (només cinc regidors de vint-i-un), “l’impuls a les polítiques públiques municipals queden compromeses per la situació en minoria”.