Política

La crònica

referèndum

Els defensors de la democràcia

Les ferides que la Guàrdia Civil va deixar a Dosrius l’1 d’octubre trigaran temps a tancar-se. Les emocions encara estan tan a flor de pell que als veïns encara se’ls omplen els ulls de llàgrimes quan recorden uns fets que, com indica l’alcalde, Marc Bosch (ERC), malauradament els han convertit en un símbol de la repressió que es va rebre durant el referèndum. Perquè no va ser una única càrrega policial, sinó dues les que va haver d’afrontar aquest petit municipi maresmenc de poc més de 5.000 habitants. Una barbàrie que ha originat una trentena de lesionats, entre els quals hi va haver el mateix batlle, i molts afectats emocionalment. Algú haurà d’explicar per què un poble com aquest va rebre dos atacs. Potser per aquest motiu la CUP, que ahir va iniciar un seguit de visites a les poblacions afectades per aquesta brutalitat arreu de Catalunya, va escollir com a primer destí Dosrius. Acompanyat de l’alcalde veí d’Argentona, Eudald Calvo (CUP), que es va salvar pels pèls d’una altra càrrega de les forces de seguretat espanyoles perquè la Guàrdia Civil va confondre el col·legi electoral i en lloc d’anar a l’antiga fàbrica Velcro, on hi havia a l’urna, les paperetes i les cues de gent, va visitar la factoria que l’empresa té als afores de la vila, la diputada Gabriela Serra va assegurar que els dosriuencs han escrit amb orgull “una pàgina de dignitat per al país”. En un moment en què els polítics no són precisament la millor expressió de l’honestedat, Serra va reivindicar que encara hi ha alguna petita excepció. “Hi ha qui sap a qui es deu i què ha de defensar”, va afegir-hi.

Les mostres de suport i d’agraïment s’han multiplicat des de l’1-O i prova d’això va ser l’admirable reacció espontània de la gent que dimarts, coincidint amb l’aturada de país, va aplegar a l’escola Castell de Dosrius milers de persones d’arreu del Maresme i de comarques veïnes per fer costat a tot un poble que, malgrat les dificultats, va ser capaç de refer-se, defensar la democràcia, la llibertat d’expressió i els dret dels catalans a decidir el seu futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.