Lluita en xarxa

Tal com estan les coses, amb els primers presos polítics sobre la taula, arribar a bon port és a hores d’ara un miratge, però també semblava un miracle i les urnes van arribar. I les paperetes, i fins i tot les claus de les escoles amb els directors més reticents. Amb l’ajuda de les esquerres independentistes –sobretot de la CUP, que en molts barris i pobles va coordinar la gent i la va repartir allà on feia més falta–, però sobretot gràcies al teixit associatiu ja existent al territori i la col·laboració de milers de ciutadans que simplement volien votar, l’1 d’octubre van sortir del no-res activitats de tot tipus per a les escoles, escuts humans per protegir les urnes, ordinadors per a les meses electorals, contrasenyes de wifi per lluitar contra el sabotatge de l’Estat o cadires per als avis que esperaven el seu torn. Tot plegat va ser possible gràcies a les plataformes ciutadanes que es van crear per garantir el dret a vot, els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR). La majoria s’han rebatejat i es diuen avui Comitès de Defensa de la República.

“Vam contribuir a garantir el referèndum i ara pretenem contribuir a garantir el resultat”, argumenta Miquel Toll, membre del CDR de Girona i Salt. “La gent demanava que continuéssim, ens la trobàvem pel poble i ens deia: «I ara què, què fem?»”, explica Ivette Casadevall, del CDR de Santa Coloma de Farners. Tots treballen “per mobilitzar la població per fer efectiva l’aplicació dels resultats de l’1 d’octubre”, en paraules de Toll, que assegura que malgrat que des de fa tres diumenges s’ha cridat constantment a sortir al carrer perquè no han parat d’haver-hi motius, “no hi ha cansament, tothom està animat i a punt”. De fet, el de Salt és un dels CDR més actius: es reuneixen en assemblea tres cops a la setmana. “Provenim majoritàriament de moviments socials, però ara mateix el moviment és molt transversal”, assegura Toll.

Hi està d’acord Marc Grabalosa, membre del CDR de Sants, a Barcelona. Ell ja participava activament en l’assemblea groga i l’oberta, aquesta última la que va derivar en el Comitè de Defensa del Referèndum del barri. “No et diré que el perfil hagi canviat radicalment –explica–, però sí que a les assemblees veus ara gent nova a qui primer els costa expressar-se però que tornen i ja s’atreveixen a opinar i participar-hi.” Com la resta de companys, Grabalosa dona molta importància a les mobilitzacions que es decideixen en assemblea o a les quals el CDR dona suport, però té ganes de posar-se a “fer la feina seriosa, que és veure com es gestiona el procés constituent”. “Estem en stand-by, però les eines ja hi són.”

Roc Ramoneda, membre del CDR de Premià de Mar, admet que “de moment” estan treballant “en com actuar enfront de possibles respostes de l’Estat”, tot i que la idea final és que els comitès i els debats que generen ajudin a dibuixar el model de país, barri a barri, poble a poble.“Des de baix s’ha de construir tot”, assevera Casadevall, de Santa Coloma de Farners. Mentrestant, els CDR continuen organitzant-se i, de fet, molts d’ells han repartit tasques. Ho explica Clara Francesc, del comitè de Mataró: “Després de votar i veient que els comitès seguien tenint tot el sentit, vam articular-nos a nivell organitzatiu i vam decidir tenir la figura de portaveu, que exercim dues persones.” De tota manera, com la resta de comitès, les assemblees són els seus òrgans de decisió.“De les millors coses que han passat arran del referèndum –considera la Neus, que hi assisteix– és que la gent continua autoorganitzant-se, i això també és el que fa por a les elits polítiques i econòmiques.”