Violència policial durant l'1-O
Querella per tortures contra la policia, pels actes de l’1-O
La presenten conjuntament els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva pels assalts a col·legis electorals
Es basa en més de 130 denúncies individuals de ciutadans
Els Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva presentaran entre avui i dilluns una querella contra la policia espanyola per la violència desfermada l’1-O en col·legis electorals de les tres poblacions. En concret, els delictes que es denuncien són de lesions amb agreujament per l’ús d’armes, tortura per una “especial voluntat de càstig per voler votar” i un delicte d’intent d’evitar el dret de manifestació i de lliure expressió pública.
L’advocat Albert Carreras, representant del Col·legiu d’Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa, va dir que encara no es dona per tancada la querella, i que si hi ha constància de nous delictes s’hi afegiran.
La querella va contra els agents que van protagonitzar els fets, contra els seus comandaments i contra les persones que van ordenar i preparar el dispositiu. Segons va explicar Carreras, ja tenen més de 130 denúncies individuals de ciutadans que formaran el cos de la querella. Assegura que encara n’estan rebent més. L’advocat va dir que es presenta tant pels aspectes tècnics de la intervenció –pels abusos dels mateixos agents– com pel component de la intencionalitat política que, consideren, es desprèn dels fets. Va mencionar, com a exemple, que s’ataqués abans de res el col·legi electoral de Sant Julià de Ramis –d’uns 3.000 habitants– per la causa evident que hi havia de votar el president Carles Puigdemont, o un dels atacs més virulents, les imatges del qual han fet la volta al món: el del col·legi Verd de Girona, on estudien les filles del president. A part hi ha denúncies més específiques contra agents. Hi ha, per exemple, una denúncia per vexacions i insults i una altra per assetjament sexual.
La justícia espanyola
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va anunciar que l’Ajuntament ha creat el web www.girona.cat/1oct per tal de recollir vídeos i fotos per documentar els fets ocorreguts.
Tot i la presentació de la querella, Madrenas va expressar la seva poca confiança en el recorregut que pot tenir dins l’Estat espanyol, per la falta de separació de poders. Va dir, però, que la presentació a l’Estat és necessària per poder-la presentar posteriorment, si escau, a la justícia internacional. En aquest sentit, va remarcar la importància de presentar la querella per desmuntar el missatge de desmentiment constant dels fets que és el que arriba a bona part dels ciutadans espanyols: “Tot plegat recorda com s’han intentat amagar fets terribles i dramàtics que van passar a Europa ja fa molts anys”, va dir, en una clara referència als negacionistes de l’Holocaust, provocat pel règim nazi a Alemanya, el segle passat.
S’estan valorant també els danys materials causats i el robatori d’ordinadors i mòbils per part de la policia –n’hi ha diversos casos–. L’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, va dir que els del seu municipi ascendeixen a 13.600 euros. Precisament demà, dissabte, l’escola de música moderna de Girona farà un concert solidari al centre cívic de Sant Julià de Ramis per recollir fons per pagar aquests danys.