Política

Parlon renuncia al seu càrrec a l’executiva del PSOE arran del 155

Fractura entre algunes veus del PSC, que discrepen del suport al PP i reclamen que es deixi sense efecte la intervenció de la Generalitat

Molts pactes a escala local, en perill

El fet que hagi estat el PSOE qui s’ha posat als peus del PP per tirar endavant l’aplicació de l’article 155 ha portat més tensió a un panorama ja prou complicat a les files dels socialistes catalans. I ahir al vespre hi va haver el primer pas enrere. Va ser el de l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que va renunciar al seu càrrec com a secretària de cohesió i integració de l’executiva federal del PSOE després que s’activés la suspensió de l’autonomia de Catalunya. Parlon va traslladar la seva decisió al secretari general dels socialistes espanyols, Pedro Sánchez.

Parlon és una de les diverses veus del PSC que ahir van expressar públicament la seva oposició a la intervenció de l’autogovern català. L’alcaldessa colomenca, juntament amb Jordi Ballart, Josep Mayoral i Ignasi Giménez –alcaldes de Terrassa, Granollers i Castellar del Vallès, respectivament–, va fer un comunicat en el qual s’expressa “el radical desacord i rebuig” al 155 i es reclama al PSC que s’oposi frontalment a aquesta mesura i que no validi la seva posada en marxa. Tampoc estan d’acord amb la declaració d’independència i advoquen per una reconducció del conflicte que passi per “negociar una solució política”. Finalment, reclamen una reforma de la Constitució així com un nou Estatut que “doni resposta als anhels de la societat catalana”. Un cop fet públic el manifest, s’hi van sumar els alcaldes de Mediona, Castellbell i el Vilar, Esparreguera i la tinenta d’alcalde de Girona, Sílvia Paneque, entre d’altres.

A banda d’ells, representants d’altres tendències dins la família socialista tampoc estaven d’acord amb la posició del PSOE, però amb més matisos. Per exemple, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, afirmava en una piulada que es nega “a creure que no hi ha més opcions”, en referència a l’aplicació del 155, i per això demanava responsabilitat històrica a Puigdemont i “que convoqui eleccions i salvi el nostre autogovern”.

Maldecaps arreu

L’escenari per al PSC s’albira complicat. José Montilla és membre del Senat, que és l’òrgan que validarà la intervenció de la Generalitat amb l’aplicació del 155. Un paper difícil, ja que Montilla haurà de votar a favor de la intervenció de la institució que ell mateix va presidir. Però la crisi dels socialistes és més profunda. D’una banda, han d’afrontar la pèrdua constant de suports en les eleccions catalanes, ja que van passar de superar el milió de vots i tenir 52 diputats el 1999 a quedar-se amb 520.022 vots i 16 representants en l’última convocatòria del 2015. De l’altra, l’escenari que s’ha generat en el municipalisme català: a Blanes, Tiana, Pineda i Mataró els socis del PSC han marxat del govern i els han deixat en minoria, sobretot per l’actitud dels socialistes en referència al referèndum de l’1-0. Pactes trencats, estripades de carnet com la de l’exministre Joan Majó i coalicions que estan a la corda fluixa: Ada Colau i Marta Madrenas s’estan plantejant trencar, a Barcelona i Girona, amb els socialistes. També l’alcaldessa de Calella i diputada de Junts pel Sí, Montserrat Candini (PDeCAT), va exigir ahir un “pronunciament clar” del seu soci del PSC al govern de la ciutat sobre l’aplicació de l’article constitucional. Depenent de la resposta, l’entesa municipal podria perillar.

Altres formacions polítiques també van posar els socialistes en el punt de mira. Ahir mateix el diputat d’ERC al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián es mostrava partidari que la seva formació trenqui tots els pactes que manté als governs locals catalans.

Ahir el primer secretari socialista, Miquel Iceta, va revelar una proposta in extremis que hauria fet en una reunió amb el president Carles Puigdemont i que no ha estat confirmada. La proposta d’Iceta consisteix a demanar-li d’anar al Senat per oferir “un pacte d’estat per a Catalunya”. O això o convocar eleccions autonòmiques per evitar l’aplicació de l’article 155 d’intervenció que el PSOE ha pactat amb el govern estatal del PP.

LA XIFRA

520.022
vots
va obtenir el PSC en les últimes eleccions autonòmiques, la meitat dels suports que va tenir el 1999.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.