Política

Europa considera Espanya el seu únic interlocutor

La comunitat internacional dona suport al govern espanyol, però fa una crida a la resolució a través del diàleg

Els Estats Units diuen que Catalunya és “una part integral” d’Espanya

S’obre un capítol històric del pro­jecte d’inte­gració euro­pea: la pri­mera decla­ració d’inde­pendència d’una part d’un dels estats mem­bres de la Unió Euro­pea. Un fet sense pre­ce­dents a la UE, que, de moment, no té pre­vist sor­tir del guió mar­cat per la diplomàcia espa­nyola: no inter­venció en “un afer intern” de l’Estat espa­nyol. Un afer intern que ahir no va dei­xar indi­fe­rents els líders euro­peus i que va gene­rar una allau de reac­ci­ons a l’apro­vació par­la­mentària de la decla­ració d’inde­pendència de la República Cata­lana. El pri­mer repre­sen­tant de la Unió a pro­nun­ciar-se va ser el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Donald Tusk, que a través de Twit­ter va asse­gu­rar que “per a la Unió Euro­pea no can­via res” i que l’Estat espa­nyol con­ti­nua sent el seu únic inter­lo­cu­tor. Tan­ma­teix, Tusk va llançar un mis­satge indi­recte a Mari­ano Rajoy i va aler­tar que “espera que Espa­nya s’inclini per la força dels argu­ments i no per la força”.

Tot i que el por­ta­veu de la Comissió Euro­pea va asse­gu­rar a El Punt Avui que l’exe­cu­tiu euro­peu no faria cap decla­ració, Jean-Claude Juncker no podia ser menys que el seu com­pany Tusk i va dir-hi la seva. “La UE no neces­sita més esquer­des”, va dir el pre­si­dent de la CE des de la Gua­iana Fran­cesa, i va asse­gu­rar que res­pecta “totes les deci­si­ons que pren­gui el govern [espa­nyol]”. Qui tenia mol­tes ganes d’expres­sar-se era el pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu, l’italià de Forza Ita­lia Anto­nio Tajani, que va fer fins a sis piu­la­des al res­pecte. “Ningú a la Unió Euro­pea reco­nei­xerà aquesta decla­ració.” I és que, de fet, la UE no té com­petències per reconèixer un estat, sinó que són els estats mem­bres de la Unió Euro­pea els que poden reconèixer un país.

Els tres pesos pesants de la UE es van pro­nun­ciar hores després de la votació al Par­la­ment. Ale­ma­nya va ser la pri­mera a fer un comu­ni­cat ofi­cial per dir que “no reco­neix la decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència” i que espera que “tot­hom” par­ti­cipi “de totes les pos­si­bi­li­tats de diàleg per una deses­ca­lada que res­pecti el dret i l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol”. El Regne Unit va dei­xar clar “que no reco­neix ni reco­nei­xerà” la decla­ració, i el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, va repe­tir el mis­satge de Donald Tusk. Per la seva banda, el pri­mer minis­tre de Bèlgica no va donar suport explícit al govern espa­nyol. “Dema­nem una solució pacífica que res­pecti l’ordre naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal”, va piu­lar ahir Mic­hel.

El Depar­ta­ment d’Estat dels Estats Units va recor­dar que, des del seu punt de vista, Cata­lu­nya és “una part inte­gral” d’Espa­nya i va donar suport a les mesu­res que adopti Mari­ano Rajoy. En un comu­ni­cat, el depar­ta­ment que diri­geix Rex Tiller­son va afir­mar que “els Estats Units man­te­nen una gran amis­tat i una ferma aliança amb Espa­nya, aliat de l’OTAN”.

Per con­tra, Gerry Adams, pre­si­dent del Sinn Féin irlandès, va afir­mar en un comu­ni­cat que la decla­ració és un “pas històric” cap a la for­mació d’un estat. Segons Adams, “ha arri­bat el moment” que Espa­nya apro­fiti “l’opor­tu­ni­tat de diàleg”, i va expres­sar: “La meva soli­da­ri­tat amb el poble de Cata­lu­nya en aquest dia històric.” El peri­o­dista escocès George Kere­van, que quan era dipu­tat del Par­tit Naci­o­nal Escocès (SNP) va impul­sar una moció a favor de Carme For­ca­dell al Par­la­ment britànic, va repiu­lar una imatge de ciu­ta­dans cata­lans cele­brant la decla­ració d’inde­pendència afe­gint-hi: “Escòcia és amb vosal­tres.”

Alfred-Mau­rice de Zayas, expert inde­pen­dent de l’ONU per a la pro­moció d’un ordre inter­na­ci­o­nal democràtic, va fer una crida al govern espa­nyol a nego­ciar amb Cata­lu­nya, men­tre l’acti­vista Julian Assange va afir­mar des del seu per­fil de Twit­ter que “ara començarà a Cata­lu­nya una enorme lluita gand­hi­ana”.

Espero que el govern espanyol afavoreixi la força dels arguments
Donald Tusk
president del consell europeu
Ara començarà a Catalunya una enorme lluita gandhiana
Julian Assange
activista
Vull expressar la meva solidaritat amb el poble de Catalunya
Gerry Adams
president del sinn féin
Una crisi política només pot ser resolta amb diàleg
Charles Michel
primer ministre de bèlgica
La UE no necessita més esquerdes
Jean-Claude Juncker
president de la comissió europea
Escòcia és amb vosaltres
George Kerevan
antic diputat del p. nac. escocès

Suports del País Basc i Galícia

L’exlehendakari basc Juan José Ibarretxe –que el 2005 va presentar al Congrés una proposta d’estatut polític per a Euskadi– va expressar el seu “respecte, afecte i reconeixement per a la República Catalana” en una piulada penjada un parell d’hores després de la declaració d’independència. També Arnaldo Otegi va celebrar la proclamació de la República, i el partit que lidera, EH Bildu, va anunciar “avui Catalunya, demà Euskal Herria” al seu perfil de Twitter. També al País Basc el secretari general d’Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, va considerar “un honor saludar la nova República de Catalunya”.

A Galícia, el BNG va donar el seu “respecte i suport a la decisió democràtica del Parlament”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia