Política

Procés sobiranista

La proclamació de la República, en portada

El diari escocès ‘The National’ saluda el naixement “d’una nova república europea”, mentre que ‘Libération’ titula: “Catalunya, el gran salt”

Les edicions digitals actualitzen els continguts tot el dia

“Hola Catalunya”, “Catalunya, el gran salt” i “Espanya, al límit”. Com era d’esperar, el primer dia de vida la República Catalana ha copat totes les portades. No només les dels diaris que s’editen al país i a Espanya sinó també de la majoria de la premsa internacional, que s’han fet ressò de la proclamació del Parlament de Catalunya alhora que de l’activació, des del Senat espanyol, de la intervenció del territori amb l’aprovació de l’article 155. Als Estats Units, hi van reservar un espai destacat a la primera plana del diari de dissabte The New York Times (“Spain acts to crush Catalan independence drive”, és a dir: “Espanya actua per esclafar l’impuls independentista català”); The Washington Post (“Madrid asserts power in crisis”, és a dir: “Madrid afirma el seu poder en la crisi”, i també “Catalans declare independence”, “Els catalans declaren la independència”). També The Wall Street Journal, The Boston Globe, The Dallas Morning News i Los Angeles Times, entre d’altres, guardaven un espai per a Catalunya en la primera plana. A més, en les seves edicions digitals actualitzaven els continguts, entre aquests les destitucions d’alts càrrecs i funcionaris catalans per part de Madrid (“Spain removes Catalan leaders, asserts control over breakaway region”, actualitzava The Washington Post, és a dir: “Espanya elimina els líders catalans, afirma el control de la regió rupturista”) així com la declaració institucional del president Carles Puigdemont al migdia.

El britànic Financial Times mantenia Puigdemont en el càrrec de president i obria l’edició digital de dissabte amb un clar “Catalan president calls for peaceful opposition” (“El president català fa una crida a l’oposició pacífica”). Malgrat que els editorials dels principals diaris europeus eren més aviat crítics amb la declaració d’independència, alguns rotatius van situar-se clarament, com l’independentista escocès The National, que saludava el “naixement d’una nova república europea”.

De la seva banda, el britànic Independent titulava: “Catalunya pot ser una economia d’un èxit extrem i un estat membre de la UE” (“Catalonia could be an extremely successful economy and EU member state”). Segons el rotatiu, “si Catalunya esdevé un país totalment independent, no hi ha cap raó perquè, després d’un període d’interrupció, no sigui una economia d’un èxit extrem” i es justificava pels fets i números recollits en un passat recent. Alhora, The Guardian argumenta que “històricament” la “majoria” de catalans s’oposa a la independència, tot i alertar que “els actuals esdeveniments ho podrien canviar”.

França tampoc ens vol

Amb tot, les desqualificacions també s’han repetit en alguns rotatius, com els de la veïna França. No ha de sorprendre que el diari conservador francès Le Figaro titulés “Viatge a l’absurd” o posés en portada “Espanya es llança a una crisi històrica” i en citava les conseqüències també que se’n derivaran i podran afectar Europa. Per a Le Monde, “els independents proclamen una república simbòlica”, però el seu editorial és ben dur quan assegura que “la falta de preparació dels líders en aspectes institucionals, econòmics, diplomàtics [...] és d’una immaduresa política sorprenent”.

D’altra banda, els editorials de la premsa alemanya avisaven ahir del xoc de trens que suposa tot plegat. L’article principal del Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ), que signa el director de la informació internacional, Klaus-Dieter Frankenberger, veu Espanya “al precipici” i avisava el govern de Madrid que “recuperar [els independentistes] serà la tasca més dura a la qual ha hagut de fer front l’Espanya moderna”.

L’italià Corriere della Sera titulava “Catalunya independent. Rajoy: criminals” i el diari La Stampa posava en portada “El cop de Rajoy a Catalunya” (“Il pugno di Rajoy sulla Catalogna”). “Catalunya, sí a la independència”, titulava Il Gazzettino.

A l’Amèrica del Sud, el diari argentí Clarín titulava: “Madrid va dissoldre el govern i el Parlament català per declarar-se independents” i La Nación posava en primera plana: “Espanya, en xoc: intervenen Catalunya després de la seva secessió.”

El Universal de Mèxic reconeixia que “Espanya passa per la que podria ser la crisi política més greu de la seva història moderna i titulava en primera plana “Catalunya posa Espanya en crisi política”; mentre que, al Brasil, el diari O Glovo dedicava menys espai que altres rotatius per dir que “Espanya dissol el govern català”.

LES FRASES

El govern espanyol es preparava anit [per divendres] per acusar de rebel·lió els líders de Catalunya després de la declaració
The Times (UK)
Si Catalunya esdevé un país totalment independent, no hi ha cap raó perquè no sigui una economia d’èxit
Independent (UK)

Petits gestos mentre no arriba el reconeixement

Malgrat que els experts recomanen paciència i avisen que els reconeixements no arriben mai en el minut 1 de la proclamació d’un nou estat, el cert és que la inquietud dels catalans és tan gran que busquen les adhesions per petites que siguin. Usuaris de les xarxes socials agraïen ahir i el mateix divendres les iniciatives de dos diputats en pro del reconeixement català, mentre alguns governs propers giraven l’esquena a la declaració d’independència.

D’una banda, el diputat del Partit de Centre Mikko Kärnä anunciava a través de Twitter que la setmana vinent presentarà al Parlament de Finlàndia una moció per reconèixer la independència de Catalunya. “Felicito la República independent de Catalunya. La setmana que ve presentaré una moció al Parlament finlandès pel vostre reconeixement”, va piular. De la mateixa manera, a l’Argentina, Juan Carlos Giordano, diputat del minoritari Frente de Izquierdas, assegurava que presentarà una moció perquè el país sud-americà reconegui la nova República. És un gest més aviat simbòlic, se’n presenten desenes per dia davant del Congrés argentí i no deixen de ser res més que pronunciaments personals, però la preocupació per l’esdevenir de Catalunya creua així l’oceà i arriba a l’altra punta del món. “No hi ha cap possibilitat que la proposta de Giordano prosperi”, explicava ahir el corresponsal d’aquest diari a l’Amèrica Llatina, Federico Molina, “i això no vol dir que el Congrés de l’Argentina debati el tema català”. De fet, l’actitud de la cancelleria del país, que va manifestar a través d’un comunicat, va ser la de rebutjar i no reconèixer la declaració d’independència del Parlament de Catalunya.

El setmanari francès Le Nouvel Observateur (Obs), que criticava ahir la falta de suports per part dels governs europeus a la República Catalana, recordava que, en aquests casos, el que compta és “la situació política”. “La història, es diu, és una sèrie d’errors de càlcul. I sembla que, pel que fa a la independència, és possible que els nostres líders no hagin après a comptar bé”, assegurava i deia: “Sense anar gaire lluny, restant al continent europeu, la història demostra que aquestes declaracions, de vegades contraproduents, el rebuig de la independència, poques vegades resisteixen les realitats polítiques. Perquè com és el nom d’un líder separatista d’èxit? Cap d’estat”, escrivia Jean-Baptiste Naudet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.