Aiguaviva passa el dol

Aiguaviva està de dol. Ho diu el seu alcalde, Joaquim Mateu, en un ban al web municipal en què reitera el rebuig dels “ciutadans democràtics del municipi a les accions violentes de la policia espanyola de l’1 d’octubre contra els nostres veïns” i la solidaritat amb els altres pobles i col·legis. Un mes després dels fets, que la mateixa nit del referèndum l’alcalde, Joaquim Mateu, va definir com una “salvatjada” i “una escena pròpia de les tiranies, no d’una democràcia”, en aquesta petita localitat del Gironès viuen amb normalitat i a l’expectativa, igual com també transcorre el dia a dia del país. “La vida continua”, diu l’alcalde, que forma part d’una llista d’independents; el Partit Independent d’Aiguaviva és qui governa en un municipi que no arriba als 800 veïns i que aquest mes ha vist com, de cop i volta, se’l situava en el mapa. “És el que em sap més greu”, reconeix l’alcalde, perquè “els brètols que van venir saben on és ara Aiguaviva”.

L’1 d’octubre els veïns defensaven la plaça de l’Ajuntament, on hi havia el col·legi electoral, entaulats fent una fideuada. A l’hora de la sobretaula, una quarantena de policies, una quantitat que doblava el nombre de comensals, van irrompre a la plaça per un carreró lateral. La reacció dels veïns va ser de resistència pacífica, amb les mans alçades i immòbils. Però la Guàrdia Civil va atacar els concentrats a cops de porra i llançant gasos lacrimògens. La càrrega va provocar una desena de ferits, entre els quals hi havia l’exrector de la Universitat de Girona (UdG) Pep Nadal, a qui van colpejar fortament, li van lesionar la cama i li van trencar les ulleres. Va haver de ser atès a l’hospital Santa Caterina. Un mes després, l’alcalde, Joaquim Mateu, assenyala que alguns veïns han fet ús del servei psicològic de Dipsalut i que també els va servir com a “teràpia” la visita entrevista d’un equip de periodistes d’una revista anglesa. També les mestres de l’escola van treballar-ho amb la mainada, ja que hi havia un ambient familiar, festiu, en el dinar de defensa de l’urna –amb cops de porra els guàrdies civils van aconseguir entrar i endur-se l’urna però no hi havia les paperetes amb els vots, sinó sobres buits–. Havien preparat una estratègia per si rebien la visita de la Guàrdia Civil, però no n’havien previst cap per impedir-ne l’arribada. L’alcalde, Joaquim Mateu, reconeixia que a diferència d’altres poblacions, com Vilobí o Sant Jordi Desvalls, “no els van posar obstacles a la carretera” i els era molt fàcil accedir a la població i al col·legi. Joaquim Mateu explica que ho van fer també per facilitar l’accés al vot a tothom, ja que era universal. Els resultats a Aiguaviva van ser de 364 vots a favor del sí, vuit a favor del no i dos en blanc.