Sumar per ser més forts
problema · El bloqueig de les partides socials que exerceix Madrid afecta més de la meitat del pressupost dels esplais catalans
Esplac demana el suport de nous socis no només per salvar la tasca educativa, sinó també per enfortir-la
“Amb el bloqueig de les subvencions destinades a projectes socials que ha imposat Madrid, els esplais catalans perdem més del 50% dels nostres ingressos, cosa que fa inviables la majoria de les activitats, dificulta la formació de monitors i monitores i posa en risc la tasca educativa que fa molts anys que portem a terme.” Així explica l’associació d’esplais Esplac les greus conseqüències que té la intervenció dels comptes de la Generalitat en un vídeo que circula per les xarxes socials i que també s’ha penjat a YouTube. En aquest mateix vídeo, Esplac admet que la situació “fa perillar l’activitat dels propers anys”, però també deixa clar que creu que “la força del col·lectiu” aconseguirà no només salvar-la, sinó també enfortir-la. “Som 7.500 infants, 8.000 famílies i 1.500 monitors [...], i demostrarem que res no ens atura”, asseguren els impulsors de la campanya que Esplac ha engegat per buscar vies alternatives de finançament i dependre menys, així, de fons minvants i inestables com els públics.
Com explica Irene Torrecilla, presidenta d’Esplac, els gestors de l’associació estan “en estat de xoc” perquè l’impacte sobre els esplais és molt gran, però el cop ha fet que s’adonin d’una cosa: “Depenem molt de l’administració pública i això no pot ser.” Per captar socis i donacions, Esplac es proposa ara potenciar la venda de marxandatge com ara samarretes, dessuadores i bosses. El projecte més ambiciós, però, és una plataforma de micromecenatge que permeti trobar finançament per a projectes concrets. De moment, Esplac ha multiplicat els esforços per fer arribar a coneguts i simpatitzants quines són les vies per donar suport a la campanya Esplais més forts que mai: fer-se soci d’Esplac, fer una donació puntual a la iniciativa de micromecenatge o comprar productes a la botiga. A les organitzacions també se’ls dona l’opció de col·laborar en l’Esplaiada del 2018.
Com explica Torrecilla, l’Esplaiada és la trobada que reuneix infants i monitors de tots els esplais de l’associació, actualment 106. Es fa cada tres anys, i la propera edició tindrà lloc els dies 24 i 25 de maig a Martorell. “En l’última trobada, vam ser 2.200 persones. Ara esperàvem superar les 2.500, però no sabem si hi podrem arribar, perquè per culpa del bloqueig de la subvenció s’hauran d’apujar quotes i no tothom ho podrà assumir”, lamenta Torrecilla. Normalment, explica, una part de la sortida la paguen els esplais i l’altra, els participants.
Fa tres anys, quan la reunió es va fer a Llagostera, es van llogar autocars, però en aquesta edició, per abaratir costos, s’hi anirà amb transport públic. També s’ha hagut de canviar el format: en comptes d’un cap de setmana amb tots els àpats inclosos, aquest cop només hi entrarà el dinar de germanor final. L’Esplaiada és una de les activitats que ja és segur que es veuran afectades per la intervenció de la caixa catalana, però “n’hi haurà més”, adverteix la presidenta d’Esplac.
Beques garantides
De moment, les beques als esplais, per un import total de 60.000 euros, estan garantides, però no els 600.000 euros que la Generalitat atorga cada any a Esplac. Això dificulta que els esplais puguin fer les seves activitats “sense haver de posar quotes molt altes”. “Per sort, com a entitat, tenim liquiditat i pocs fons propis però suficients per acabar l’any. Però, si tot això continua, ja ho veurem... El teixit associatiu de Catalunya és molt fort i això fa mal a moltíssima gent”, reflexiona Torrecilla. També estan bloquejades, per exemple, les partides que es reparteixen als caus per pagar material. De tota manera, els escoltes també confien en la força de la gent. “Variarà la qualitat del projecte, però no el projecte en si, gràcies a la base de voluntaris”, assegura Oriol Rovira, responsable de comunicació d’Escoltes Catalans. De tota manera, Rovira lamenta que els caus hagin de destinar més hores a la gestió i no a l’educació, “la seva veritable raó de ser”.