El desllorigador del 21-D

Des de fa anys, com a periodista, he tingut relació amb els consellers que avui estan empresonats a Madrid i els que estan a Bèlgica. Els he entrevistat quan eren a l’oposició i també ara al govern, he anat a les seves rodes de premsa. Reconec que hi hagut dies en què els he posat entre l’espasa i la paret. Hi he parlat als passadissos del Parlament. Recordo que en la roda de premsa del darrer consell de govern de la Generalitat vaig preguntar al portaveu, Jordi Turull, si tenia la sensació –per allò que podia succeir– d’haver assistit al darrer consell de govern al Palau de la Generalitat. Va contestar que ens veuríem “dimarts vinent”. No va ser així. Vull creure que moltes persones no teníem la sensació que es produirien detencions pràcticament immediates, tot i ser coneixedores dels perills que envoltaven l’afer. El periodisme “de saló” dona claus per conèixer les persones que exerceixen de polítics. Puc dir que els encausats no mereixen estar en aquesta situació. Ben segur que en el procés s’han fet coses mal fetes i sovint no s’ha mesurat la paciència necessària que requereix l’alta política. Ni des de l’unionisme ni des del independentisme. La història ho analitzarà millor que el periodisme de rabiosa actualitat o de paparazzi, que aquests dies ha tret la pitjor cara.

Ara mateix el desllorigador més immediat depèn del 21 de desembre. Unes eleccions que marcaran un disseny sociològic de la situació. A l’exterior serà llegit i comptat com un referèndum. No seria sobrer que tots els partits s’hi presentessin demanant l’alliberament dels presos amb l’afegitó que desitgin. Unionisme, catalanisme, independentisme, república... El que vulguin. Una part majoritària de la política europea no veu bé la independència i una part encara més majoritària no veu bé l’empresonament de persones que només volen fer política...