Política

Cadena perpètua per a Mladic

Segons la sentència, va contribuir “significativament” a l’eliminació de musulmans i croats de Bòsnia

El jutge afirma que és responsable “dels crims més atroços coneguts per la humanitat”

L’exco­man­dant ser­bo­bosnià Ratko Mla­dic, cone­gut com “el car­nis­ser dels Bal­cans”, va ser sen­ten­ciat ahir a cadena perpètua per la justícia inter­na­ci­o­nal, que el va con­si­de­rar “cul­pa­ble” de crims de lesa huma­ni­tat i geno­cidi durant la guerra bos­ni­ana (1992-1995).

Segons els jut­ges, Mla­dic va con­tri­buir “sig­ni­fi­ca­ti­va­ment” a l’eli­mi­nació de musul­mans i cro­ats de Bòsnia entre maig del 1992 i novem­bre del 1995, un període en què el tri­bu­nal va con­si­de­rar demos­trat que l’acu­sat era el coman­dant en cap de les for­ces que van exe­cu­tar els crims a Bòsnia. Mla­dic “era total­ment cons­ci­ent” de les depor­ta­ci­ons, les deten­ci­ons forçades, els assas­si­nats i la per­se­cució de musul­mans, segons el Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal per a l’antiga Iugoslàvia (TPII). Així mateix, l’acu­sat “com­par­tia la intenció de l’objec­tiu final” d’exter­mi­nar els habi­tants musul­mans de Sre­bre­nica el 1995, geno­cidi en el qual van ser assas­si­nats almenys 8.000 musul­mans i alguns milers més van ser objecte de saque­jos i vio­la­ci­ons.

El tri­bu­nal va con­si­de­rat que Mla­dic “va pro­po­sar i va orde­nar per­so­nal­ment” els bom­bar­de­jos i els trets indis­cri­mi­nats de franc­ti­ra­dors con­tra civils a Sara­jevo, ciu­tat que les tro­pes ser­bo­bos­ni­a­nes van man­te­nir tres anys i mig sota setge.

La seva intenció a Sara­jevo, va afe­gir el jutge Alp­hons Orie, era “des­truir” els habi­tants de la ciu­tat, impe­dir l’accés dels civils a l’aigua, el men­jar i l’elec­tri­ci­tat, i que els seus ciu­ta­dans “vis­ques­sin en una situ­ació d’estrès i setge” que pro­voqués el ter­ror entre la població.

Amb el setge, s’acon­se­guia “un objec­tiu comú com­par­tit” entre “un grup de cri­mi­nals”, va dir el magis­trat, que bus­cava “nete­jar” Sara­jevo de la població musul­mana per­se­guida per les tro­pes de Mla­dic.

Crims esgar­ri­fo­sos

El jutge va esmen­tar també diver­sos exem­ples dels crims come­sos per l’exmi­li­tar i els seus sol­dats, com l’inci­dent al pont Brh­polje, el 1992, en què els musul­mans detin­guts van ser obli­gats a sal­tar al riu men­tre els sol­dats ser­bis els dis­pa­ra­ven. Allà hi van morir 22 homes i només un va acon­se­guir sobre­viure.

El jutge també va esmen­tar “les bru­tals i sis­temàtiques vio­la­ci­ons” a què van ser sot­me­ses les dones musul­ma­nes, inclo­ses nenes de 12 anys, detin­gu­des pels ser­bis a Bòsnia. Orie va asse­gu­rar que Mla­dic és res­pon­sa­ble “dels crims més atroços cone­guts per la huma­ni­tat”.

Intent d’ajor­na­ment

L’exco­man­dant ser­bo­bosnià i el seu equip d’advo­cats van inten­tar, durant les últi­mes set­ma­nes, que el vere­dicte fos suspès o ajor­nat, a causa de la pressió arte­rial alta que pateix Ratko Mla­dic.

Durant la sessió d’ahir, i quan Orie va començar a lle­gir les res­pon­sa­bi­li­tats de l’acu­sat en els crims come­sos durant la guerra, l’exco­man­dant va dema­nar un recés. Quan el tri­bu­nal va repren­dre la sessió, l’equip d’advo­cats va afir­mar que el seu cli­ent havia tin­gut “una crisi d’hiper­tensió”, però Orie va negar un ajor­na­ment. Ales­ho­res, Mla­dic va incre­par els jut­ges cri­dant, i Orie el va expul­sar a una habi­tació con­ti­gua on pogués escol­tar la reso­lució.

“No donava les ordres”

Durant els cinc anys que ha durat aquest procés judi­cial, Mla­dic, de 74 anys, sem­pre ha man­tin­gut que era inno­cent de tots els càrrecs que se li impu­ta­ven, i asse­gu­rava que ell no va donar les ordres esmen­ta­des o que els sol­dats actu­a­ven pel seu compte.

Aquest va ser l’últim gran judici del TPII, que tan­carà les por­tes a finals de desem­bre, tot i que man­tindrà en fun­ci­ons una part pro­vi­si­o­nal que s’encar­re­garà dels recur­sos pen­dents de casos ante­ri­ors, inclòs el del mateix Mla­dic, si final­ment aquest pre­senta recurs.

Les vícti­mes del geno­cidi de Sre­bre­nica van mos­trar ahir la seva ale­gria per la sentència con­tra l’exco­man­dant Mla­dic. Per la seva banda, l’alt comis­si­o­nat de l’ONU per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hus­sein, va qua­li­fi­car la reso­lució d’ahir de “victòria trans­cen­den­tal” de la justícia inter­na­ci­o­nal.

LES FRASES

Compartia la intenció de ‘l’objectiu final’ d’exterminar els habitants musulmans de Srebrenica
Va proposar i va ordenar personalment els bombardejos contra civils a Sarajevo
Alphons Orie
Jutge del PPII

“Disparin a Velusice, allà no hi ha gaires serbis”

Militar de carrera, Mladic va néixer el 1943 en un poblet al sud-est de Bòsnia. El 1965 es va llicenciar a l’acadèmia militar com a primer de la seva promoció i el van destinar a Macedònia, Kosova i Croàcia. Els oficials que van servir amb ell a l’exèrcit deien que de ser un convençut comunista iugoslau es va transformar en un ultranacionalista serbi. La seva veritable carrera militar va començar el 1992, quan va ser nomenat comandant de l’exèrcit de la República Sèrbia de Bòsnia, proclamada el gener d’aquell any. Paraules seves: “Disparin a Velusice (suburbi de Sarajevo), allà no hi ha gaires serbis.” Quan els EUA i l’OTAN van amenaçar el 1994 amb bombardejar les posicions sèrbies, Mladic va respondre: “Aleshores jo bombardejaré Londres!” Finalment, va ser destituït després de la signatura dels Acords de Pau de Dayton, que van posar fi a la guerra, i el 1996 va desaparèixer, f ins que el van detenir quinze anys després.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia