La crisi dels rohingyes, marc de la visita del papa a Myanmar
La repressió militar força centenars de milers de membres de la minoria musulmana a refugiar-se a Bangladesh
El cap de l’exèrcit rep Francesc i avui ho farà la premi Nobel de la pau San Suu Kyi
Rebut per milers de persones, el papa Francesc va arribar ahir a Myanmar per una visita delicada que va començar amb una trobada sorpresa amb el cap de l’exèrcit, acusat de dur a terme una “neteja ètnica” contra la minoria musulmana dels rohingyes. El general Min Aung Hlaing el va rebre a última hora, en una cita que permet al poderós líder militar situar-se com a interlocutor de primer nivell abans que la dirigent civil i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi es reuneixi avui amb el papa.
L’aura internacional de San Suu Kyi ha quedat tocada a causa de la seva falta d’empatia cap als rohingyes, una comunitat que ha vist com, des de finals d’agost, més de 620.000 dels seus membres han hagut de fugir a Bangladesh –país que també visitarà Francesc– per deslliurar-se de la campanya de repressió de l’exèrcit, que l’ONU qualifica de “neteja ètnica”. Les organitzacions de defensa dels drets humans acusen el general Min Aung Hlaing de ser el principal responsable d’aquesta operació. Hlain s’oposa al retorn en massa dels rohingyes, tot i un acord en aquest sentit anunciat la setmana passada entre els governs birmà i de Bangladesh. La trobada entre el papa i el general, qualificada “de cortesia” pel Vaticà, ha durat una quinzena de minuts. “Han parlat de la gran responsabilitat de les autoritats del país en aquest període de transició”, comentava amb cautela el Vaticà.
El pontífex sap que les seves declaracions sobre aquesta minoria perseguida seran vigilades amb lupa durant la visita de quatre dies que fa al país, tot i que aquests darrers mesos no ha dubtat a denunciar el tracte dispensat als que anomena “germans rohingyes”, amb el risc d’irritar la majoria budista birmana. El viatge papal dona esperances als refugiats rohingyes, que des de Bangladesh expliquen els crims perpetrats per l’exèrcit birmà: violacions, assassinats i tortures.
Població apàtrida
Abans de l’escalada de violència, a l’agost, aproximadament un milió de musulmans rohingyes vivien a Myanmar, en alguns casos durant generacions. Però a partir d’una llei dictada el 1982, van ser privats de la nacionalitat birmana i ara formen la població apàtrida més gran del món i són víctimes de nombroses discriminacions, com ara treballs forçats, extorsions, restriccions a la llibertat de moviment, regles de casaments injustes i confiscació de terres.