“El PSOE ha de tornar al seu lloc o deixar de dir-se partit socialista”

El partit em va dir que els agradaria que hi fos. Hem aconseguit un regidor a Berga després de molts anys sense tenir-ne cap.

És cert que, com que havia estat tants anys afiliat a l’UGT, semblava que havia d’acabar al Partit Socialista. Però Iniciativa sempre m’ha cridat més l’atenció.

És un partit català que no depèn de cap partit espanyol. A més, em sembla un partit més purista a nivell d’esquerres.

O el PSOE torna al seu lloc, o no cal que es diguin socialistes. Estan actuant com un partit de dretes.

Amb el govern de Rajoy és difícil, perquè el Partit Popular ha demostrat que no està disposat a agafar un full en blanc, asseure’s amb l’independentisme i buscar el consens. Però a Espanya també hi ha tota una esquerra que penso que pot treure Rajoy del poder.

Fa temps que la defenso. L’esquerra no ha de ser separadora, sinó aglutinadora. Si ho és, té moltes possibilitats de triomfar.

El partit ha canviat molt. Hi ha hagut una sèrie de transformacions que ens han empès a buscar aliances. Ara som un partit molt plural però amb uns interessos socials que ens uneixen.

A vegades m’han dit: “Ostres, Joan, és que sou una mica ambigus.” I jo penso: “Coi, que no existeix el gris?” No tot ha de ser blanc o negre. No ens sembla raonable ni la DUI ni el 155. Creiem que hi ha d’haver diàleg per solucionar aquest problema, i nosaltres podem ser una eina per arribar al consens.

Hi ha un sector important de la societat que n’està molt cansat. Em trobo molts amics que m’ho diuen: el procés desgasta i la gent està cansada de parlar-ne.

Sí. És el primer que hem de fer en el proper mandat, però nosaltres intentem tractar un ventall més ampli de temes que probablement en els darrers mesos han quedat en l’oblit o aparcats per la situació política.

En els darrers anys s’ha retallat en educació, però la clatellada important se l’ha endut salut. És fonamental que revertim aquesta tendència si volem una societat democràtica en creixement. Cal que aturem les retallades i comencem a pensar en les persones.

Sí. Sempre intento agafar el que conec per fer política. Al final, alguns criteris que apliques a la teva feina també els pots aplicar a la política: il·lusió i sentit comú. I crec que a Catalunya li falta arreglar el conflicte polític que té, perquè es pugui posar a treballar en el benestar de les persones al més aviat possible.

Sí. El que no tinc clar és en quant de temps. Crec que és possible pactar amb l’Estat, però ara no. Segurament arribarà més tard del que alguns esperen i molt abans del que d’altres s’imaginen.

Una enquesta recollia que un 58% dels espanyols volen un referèndum per aclarir la situació de Catalunya. Rajoy té un problema territorial i l’ha de solucionar. El que passa és que, amb ell al govern, com a molt s’aconseguirà un pacte d’Estat.

És molt difícil. Quan hi ha un sentiment, és molt difícil que t’imposin una altra cosa i l’acceptis. Rajoy és una màquina de fer independentistes, sí, però l’independentisme també és una màquina de fer unionistes. Jo soc sobiranista, que no és el mateix que independentista, i penso que els polítics independentistes haurien de fer autocrítica perquè no han fet les coses be.

No han estat a l’altura d’aquells a qui el sentiment ha portat a enfrontar-se als agents de policia. En aquest referèndum ha quedat demostrat que l’estructura política més gran que té Catalunya és el poble i, per això, calen uns representants que estiguin a l’altura del que passa al carrer.