Política

David Rodríguez

Número 6 d'ERC per Lleida i Alcalde de Solsona

“Estem en un nus i hem d’aconseguir trobar el cap del fil per desfer-lo”

Nascut el 1967 a Barcelona, milita a ERC des del 2002 i és conseller nacional. És alcalde de Solsona des del 2010 i va ser diputat al Parlament de Catalunya l’última legislatura

Es va haver de pen­sar si repe­tia a les llis­tes al Par­la­ment. Per què va deci­dir pre­sen­tar-se?
M’ho vaig haver de pen­sar perquè la meva intenció era aca­bar els 18 mesos d’alcal­dia que em que­den i dei­xar la política pro­fes­si­o­nal. Hi havia un plan­te­ja­ment ini­cial que tenia sen­tit en el seu moment però ara em cos­tava més pen­sar a renun­ciar quan tinc gent a la presó i hi ha un moment de repressió tan gran. A més, no sabem qui­nes reper­cus­si­ons judi­ci­als poden tenir algu­nes de les actu­a­ci­ons que hem hagut de fer i pro­ba­ble­ment sent mem­bre del Par­la­ment tens més garan­ties. Aques­tes són les dues coses que em fan deci­dir pre­sen­tar-me, el par­tit ha deci­dit que vagi de número 6 per Lleida, si surto dipu­tat veu­rem com ho com­pa­gino amb l’alcal­dia, perquè ho he fet dos anys i és com­pli­cat. I si no surto, torno a la idea ori­gi­nal. No cal sem­pre estar a pri­mera línia.
Ha estat dipu­tat. Com ha vis­cut el final de la legis­la­tura?
Hi ha mol­tes lec­tu­res a fer. No sé si ara és el millor moment de fla­gel·lar-nos. Alguna cosa es podia haver fet dife­rent però mol­tes coses les vam encer­tar. Hem arri­bat més lluny del que s’ha arri­bat mai. Podem tenir la consciència tran­quil·la que hem com­plert el nos­tre com­promís amb la ciu­ta­da­nia Que cadascú faci l’autocrítica que hagi de fer. Que la faci inter­na­ment i ja tin­drem temps de par­lar-ne exter­na­ment. Ho dic per a tot­hom. No només per als par­tits polítics, també per a la soci­e­tat civil. Fem autocrítica, però tam­poc no ens fla­gel·lem. Hem fet una cosa molt gran, la República s’ha pro­cla­mat. És veri­tat que tot i tenir mol­tes coses a punt es deci­deix que no s’imple­menti, pels motius que sigui. Ningú té la cer­tesa del que hau­ria pas­sat. L’amenaça era molt greu. Jo era del parer d’arri­bar fins al final, però puc enten­dre que no valia la pena arris­car segons què. Pot­ser ens n’hauríem pene­dit. S’ha fet el millor que es podia fer. Amb el benentès que per nosal­tres la con­vivència i els valors democràtics han d’estar per damunt de si som o no inde­pen­den­tis­tes.
L’Estat ha res­post amb el 155...
Sí, xoquem amb un estat demofòbic, que té com a prin­ci­pal valor la uni­tat d’Espa­nya per damunt de tot. Un estat que no dubta a tre­pit­jar drets per ate­mo­rir una població. Que els cata­lans hem pro­cla­mat la República és una evidència i si no, no hi hau­ria hagut la reacció que hi ha hagut. Ara cal veure com es pot imple­men­tar. És evi­dent que l’Estat ha per­dut Cata­lu­nya per sem­pre. L’actu­ació de l’1-O el des­le­gi­tima per dir als cata­lans què hem de fer. Un estat que mal­tracta els seus con­ciu­ta­dans, que els pega sense cap jus­ti­fi­cació, ha per­dut tota la legi­ti­mi­tat. Una altra cosa és que tin­guin força de la seva poli­cia, del seu exèrcit i dels seus jut­ges per sot­me­tre el poble. Cata­lu­nya no pot obli­dar mai que som un poble sotmès. Veu­rem quan podem treure’ns aquest setge.
Per què són impor­tants aques­tes elec­ci­ons al Par­la­ment?
Molta gent ens pre­gunta què hem de fer. Hem d’aguan­tar. Estem en un nus, i ens han d’aju­dar a acon­se­guir tro­bar el cap del fil i des­fer aquest nus. És evi­dent que si el 21-D gua­nyen les for­ces del 155, com a país viu­rem sot­me­sos. Serà un retorn a la pre­cons­ti­tució pel que fa a la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes, al res­pecte a la nos­tra manera de fer i de ser, el res­pecte als mit­jans de comu­ni­cació públics cata­lans, un valor impor­tant de la democràcia. Ens espera un retrocés democràtic. En funció del que passi el 21-D tin­drem una força o no la tin­drem. I són impor­tants també perquè pot­ser el cas català ha de ser la punta de llança del procés demo­cra­tit­za­dor euro­peu. És ver­go­nyant la seva acti­tud. Pel que fa a Espa­nya, la irres­pon­sa­bi­li­tat amb què ges­ti­o­nen la cosa pública els pas­sarà fac­tura. Nosal­tres hem d’espe­rar el moment Hem de resis­tir i arri­barà l’hora d’actuar. Però hau­rem de tenir més paciència de la que hem tin­gut. L’URSS va caure en un dia i el dia abans ningú s’hau­ria atre­vit a dir que el mur de Berlín cau­ria. Nosal­tres hem donat una empenta al mur i ens l’hem tro­bat massa fort. Però caurà.
Si gua­nyen les for­ces inde­pen­den­tis­tes, què pas­sarà el 22-D?
La veri­tat... no tinc una res­posta fàcil a això. Ja m’agra­da­ria tenir-la. Si les for­ces inde­pen­den­tis­tes tenim un bon resul­tat, tin­drem més a prop tro­bar el cap de la corda que deia. Tenim clar que cal imple­men­tar la República pro­cla­mada en la mesura que sigui pos­si­ble. Ara, fins a quin punt? No hem d’enga­nyar la gent. Que no pen­sin que l’endemà ja està tot perquè ja ho hem pro­vat i hem vist que no fun­ci­ona així. Esquerra tre­ba­lla en 50 mesu­res per imple­men­tar la República. També començar a fer veure al món i espe­ci­al­ment a Europa que hi ha hagut un resul­tat i que no poden que­dar-ne al marge. Estic con­vençut que Europa és dar­rera d’aquesta con­vo­catòria elec­to­ral i és una opor­tu­ni­tat perquè ens puguem comp­tar. L’1-O hi va haver gent que no es va voler sen­tir cri­dada a par­ti­ci­par en el referèndum. Els resul­tats són claríssims i hem de recon­fir­mar-los. Si som majo­ria, exi­gi­rem que es res­pecti la volun­tat majo­ritària.
Com serà una cam­pa­nya amb can­di­dats a la presó i a l’exili?
Molt des­a­gra­da­ble. Espe­rem que puguin sor­tir ben aviat. És evi­dent que és fer tram­pes. No volen que es puguin exer­cir en igual­tat de con­di­ci­ons. Es fa difícil. Qui mes ho pateix és Marta Rovira, que ha d’encapçalar una can­di­da­tura a con­tra­cor perquè el can­di­dat és a la presó. A Lleida, Ber­nat Soler també fa fun­ci­ons de cap de llista perquè Merit­xell Ser­ret no pot par­ti­ci­par en la cam­pa­nya.
Era millor una can­di­da­tura unitària del bloc inde­pen­den­tista?
Crec que no. És la meva visió per­so­nal. De vega­des les coses són molt boni­ques però poc pràcti­ques. Cal des­fer-se de roman­ti­cis­mes. Crec que sumem més per sepa­rat que junts. L’impor­tant és que hi hagi uni­tat d’acció, que esti­guem con­vençuts que en deter­mi­na­des qüesti­ons no s’hi val a fer par­ti­disme, estem d’acord que hi ha la defensa del país per davant de tot. Hem d’anar a l’una. No ens han de pre­o­cu­par noms ni sigles. Si volem una República plu­ral també hi podem arri­bar des de la dis­crepància en mol­tes qüesti­ons. No vul­guem fer creure que tots som el mateix quan no ho som. La uni­for­mi­tat és fictícia. Però no és dolent.
En què ha notat el Sol­sonès el fet de tenir un dipu­tat sol­soní i en què ho notarà si repe­teix?
Del futur no li’n puc par­lar perquè no sé si sor­tiré i si surto hau­rem de fer una reflexió i par­lar-ne. Ha estat una legis­la­tura molt excep­ci­o­nal i molt atípica. En una legis­la­tura nor­mal s’hau­ria notat més. S’hau­rien trac­tat aspec­tes que tenien més incidència al ter­ri­tori. A més, ha estat mar­cada per la crisi econòmica i no ens hem pogut plan­te­jar grans inver­si­ons. Per al Sol­sonès el fet de tenir una veu directa al Par­la­ment és impor­tant. Més enllà de la incidència que pots tenir en deter­mi­na­des lleis, l’impor­tant és el conei­xe­ment que aca­bes tenint de la Gene­ra­li­tat i la faci­li­tat que tens de saber a quina per­sona has de tru­car. Ha permès des­en­ca­llar alguns temes d’Ense­nya­ment, per exem­ple. És un avan­tatge. Però també hi ha un des­a­van­tatge per­so­nal. És molt dur fer les dues tas­ques. La meva tasca com a dipu­tat ha estat molt mar­cada pel fet que soc alcalde perquè jo tinc una obli­gació pri­mer amb la ciu­tat de Sol­sona; pri­mer soc alcalde. La ciu­tat hi ha sor­tit gua­nyant però es pot fer una tem­po­rada curta. Ho vaig accep­tar perquè era una legis­la­tura excep­ci­o­nal.
Diu que no pot par­lar de futur, però qui­nes pri­o­ri­tats del Sol­sonès creu que cal afron­tar la pròxima legis­la­tura?
Sí, hi ha alguns temes dels quals ja hem començat a par­lar i que s’hau­ran d’abor­dar i es farà imme­di­a­ta­ment perquè han que­dat parats per l’apli­cació del 155. Un cas és la millora de la tra­ves­sia de Sol­sona, que ja estava pre­vista als pres­su­pos­tos, la cons­trucció de l’escola del Vinyet, la reforma del parc de bom­bers. I després hi ha un parell d’ini­ci­a­ti­ves que hem de veure com es poden des­en­ca­llar perquè són fona­men­tals perquè el Sol­sonès perdi l’aïlla­ment que té pel fet de no estar al mig de cap punt estratègic. Una és la inte­gració tarifària d’autobús. En aquesta legis­la­tura hi ha hagut una millora sig­ni­fi­ca­tiva de la freqüència dels busos i ha aug­men­tat la presència d’usu­a­ris. La inte­gració tarifària aju­da­ria molt. Una altra és començar a ver­te­brar ter­ri­to­ri­al­ment el ter­ri­tori i per fer-ho calen comu­ni­ca­ci­ons cor­rec­tes. La car­re­tera de Sol­sona i Berga no pot con­ti­nuar com està. No sé a quants anys de vista, però cal veure un horitzó i tenir clar què hem de fer. Després bus­ca­rem els diners. Som cons­ci­ents que és una inversió molt gran. No és un plan­te­ja­ment a curt ter­mini però comen­cem a encar­ri­lar-ho.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia