“Internet, igual que els carrers, serà sempre nostra”

Pirates de Catalunya tenim un acord amb la CUP a través del pacte constituent, del qual formem part. Hi ha candidats dels Pirates a les quatre demarcacions. Jo soc el coordinador territorial del partit, i aquí a Lleida ocupo un lloc molt baix, simbòlic, com a primer suplent. Vaig demanar-ho així. El que volem no són càrrecs sinó sumar i aportar, dins del programa de la candidatura, les nostres reivindicacions històriques.

El partit va néixer el 2010 i ara compta amb un miler d’afiliats a Catalunya. Com el crit dels carrers, el que reivindiquem és que “internet serà sempre nostra”. Volem que la xarxa sigui un espai de llibertat de la gent i de les idees, sense censures, un lloc on exercir la democràcia directa i les llibertats individuals i col·lectives. La cultura ha de ser lliure. A Catalunya, també participem de la necessitat de crear un procés constituent. I, com que estem a favor de la democràcia directa, volem que es faci efectiu el resultat del referèndum de l’1 d’octubre.

Sí, l’Estat ha actuat reprimint la llibertat a la xarxa. Tenim companys que han estat investigats sense ordre judicial per duplicar i mantenir actives les pàgines web amb la informació sobre el referèndum que la policia intentava tancar. Han intentat obrir una trinxera digital, però també hi ha hagut una resposta des de l’activisme digital per preservar els drets de la gent. I no estic d’acord que hi hagi insults i amenaces a les xarxes, però en cap cas que s’apliqui censura i control generalitzat de les opinions i es persegueixin ciutadans per la seva ideologia. És molt greu.

El que defensem és que es posi en marxa un procés constituent a Catalunya, amb la participació directa de tota la ciutadania. Que no es faci sota una única mirada, sinó que hi sigui la societat catalana en el seu conjunt. I volem que s’apliqui el mandat popular que va sorgir del referèndum de l’1 d’octubre. Els Pirates de Catalunya assumim aquest mandat popular, perquè la gent s’ho ha guanyat en un context molt difícil, i el defensem sense ambigüitats.

Ja no estem en aquest punt. Un cop es va votar l’1 d’octubre ja no hi ha unilateralitat: la gent va votar el que volia. I aquell dia la gent es va guanyar el dret a construir una República Catalana, amb el seu vot, amb la seva defensa dels col·legis. El Parlament que surti de les eleccions ha de servir per bastir aquesta República.

L’Estat té una maquinària judicial i policial que ja hem vist com la fa funcionar, sense escrúpols. Però a l’altre costat hi ha els drets fonamentals dels ciutadans i no hem de renunciar a exercir-los. Tenim el dret a la lliure expressió, a decidir què volem ser, i també tenim l’autoorganització, amb fenòmens, per exemple, com els Comitès de Defensa de la República (CDR). El Parlament ha de fer encara una maduració del resultat de l’1 d’octubre. Però, realment, la societat catalana ja l’ha fet. La política catalana ha d’assumir el que la societat li està demanant.

Per mi, el moment històric va ser el dia 10 d’octubre. Aquell dia s’havia d’haver proclamat de manera clara el mandat sorgit del referèndum. Però es va decidir suspendre-ho buscant un diàleg que no hi era i que no va arribar.

Només cal comparar la foto de la gent que hi havia el 10 d’octubre als carrers seguint la votació del Parlament i la que hi havia el 27 d’octubre. El dia 10 d’octubre hi havia tota mena de gent, expectant i il·lusionada, de totes les classes socials. Era el moment. Després va venir el 155, apadrinat per partits com ara el PSOE i Cs, per desactivar tot allò i deixar la gent sense decisió. Cal recordar que, quan anunciaven el 155, no era per convocar eleccions sinó per buidar de poder el Parlament i reprimir i desallotjar les institucions. I ho aplaudien! Accepten que Espanya resolgui els problemes polítics amb porres, multes i judicis, com a Gamonal o a Múrcia. Ara hem de recuperar aquell poder de la gent, el que va fer possible l’1 d’octubre, i que era tota una societat treballant amb mentalitat de xarxa i de cooperació. Està en mans de la gent tornar-ho a tenir.