“El president té una fe extraordinària en el poble”

Estic a la llista perquè el que estem vivim aquests dies és una anomalia. I vaig a la llista del president perquè m’ho va demanar l’Albert Batet, l’alcalde de Valls. Havia de fer el pas endavant i acceptar-ho.

No, hi ha gent que diu que tenim la veu molt semblant i molts amics comuns, però no tenia el gust. Fins que vaig anar a Bruges i vam poder parlar.

És que això ho diu tot. Són unes eleccions que no convoca el president! Però un cop decidit, encertadament, participar-hi, hem d’anar a totes. És a Bruges, perquè si no estaria engarjolat, una humiliació més que hem hagut de patir.

Esperançat, il·lusionat, fent-nos veure que aquestes eleccions són molt importants. El president té una fe extraordinària en el poble de Catalunya.

Vaig pensar que anar a Brussel·les era encertat perquè així la veu de Catalunya s’ha pogut escoltar al món denunciant uns fets que semblen inversemblants a l’Europa del segle XX!

Sense cap mena de dubte. Tota la gent que hem anat a manifestacions des del 2010 no ens hem preguntat mai a qui votava el que teníem al costat. Jo, com la immensa majoria de la gent, hagués preferit una llista unitària. Dit això, crec que Junts per Catalunya és la llista més transversal possible.

La immensa majoria no militem enlloc. Som la societat civil. Amb una manera d’entendre el país, però que fins ara no havia considerat que el compromís hagués de passar per una militància. Junts per Catalunya recull de manera molt àmplia el carril central del país.

Són unes eleccions excepcionals. No vaig tenir ni un segon de dubte que havíem d’anar a les eleccions. Què havíem de fer, empaitar les urnes? La gent que defensem la independència de Catalunya mai podem defugir el contrast d’opinions i de vots. Soc dels convençuts que Catalunya serà independent i ho serà en el moment en què puguem dipositar un vot definitiu en una urna. No ho espero ni ho voldria de cap altra manera.

Sens dubte. Tenim un govern destituït i la missió de restituir-lo. Aquesta és la nostra primera missió. Molta gent, i jo m’hi incloc, tenim la convicció que no podem viure la nostra catalanitat en plenitud des d’Espanya. Qui encara no n’està del tot convençut, però, que és demòcrata i que és catalanista i que està horroritzada del que està fent en aquests moments el govern espanyol, no pot votar cap dels partits del 155. I sí a la persona que, per ser el president, ens representa.

Vam veure unes imatges que no oblidarem mai. Durant segles hi ha hagut un empat d’impotències entre una Catalunya que no ha tingut prou força per alliberar-se d’estar dins d’Espanya i una Espanya que no ha pogut mai assimilar de manera definitiva Catalunya. Ara, una meitat del país Espanya ja l’ha perdut i en canvi nosaltres tenim una projecte il·lusionant de futur per poder convèncer més gent. Les imatges de l’1-O decantaran gent, perquè no sembla massa atractiu viure en un Estat en què d’una manera violenta i indiscriminada es pot colpejar la gent per defensar el fet de votar.

Hauria de fer obrir els ulls a molta gent que la signatura d’un subsecretari pugui destrossar l’autogovern de Catalunya. Això està passant. Hi ha poques vies per quedar-se a Espanya si un desitja l’autogovern de Catalunya. El dia 22 els polítics hauran de decidir què volen fer. Le meva feina arriba fins al 21 i ad eternum donant suport a la democràcia. Fa mal d’ulls veure alguns dels que donen suport al 155 i van darrere d’una pancarta que porta una gent que mai va voler l’autogovern de Catalunya i creuen que és el moment no de fer marxa enrere sinó d’esclafar-ho tot. Per tant, el dia 21 Catalunya es juga el ser o el no ser.

Ens han decebut, sí, però els catalans no tenim massa advocats defensors, però tenim tenacitat. Ens dol perquè ens considerem honrats, demòcrates, tolerants, pactistes i pacífics i creiem que aquestes eren unes virtuts que a Europa lluirien. I acabaran lluint, no en tinc cap dubte. Cal perseverança. Ens en sortirem.

Ho està. La de l’Estat espanyol és una democràcia de baixa qualitat. Esborrar el passat imperial necessita molts anys, però nosaltres tampoc no tenim tota la vida. Espanya sap que ha perdut com a mínim la meitat de Catalunya. El moment oportú arribarà votant. No es pot amagar sota l’estora la realitat catalana.

Sí. Sempre donaré suport al que digui el president. No es pot ser crític en els moment que vivim. Em posaré a les mans d’una persona que vol el millor per al país com és el president Puigdemont.

Aquest és un moment d’emergència nacional. Desitjo que les candidatures independentistes rebin el màxim de vots possibles i, perquè hi sóc, que guanyi la llista de Junts per Catalunya, la que millor representa la transversalitat del país.