Política

Montse Mínguez

Número dos de la llista del PSC per Lleida

“No volem la independència, però tampoc l’immobilisme”

Primera tinenta d’alcalde de la Paeria, responsable de la hisenda municipal i també professora de control pressupostari a la UdL. Té 41 anys i és mare de dos fills.

Com és la campanya socialista en aquestes eleccions?
Molt de carrer. Xafarem molts barris, pobles i farem molts porta a porta per parlar amb la gent. A més, estem veient que la gent té ganes d’expressar-se i de ser escoltada. Crec que moltes persones ja no parlen de política i de la situació actual en el seu entorn laboral o familiar per evitar discussions o enfrontaments.
I quin és el seu missatge?
La gent veu que Miquel Iceta és una persona amb un tarannà dialogant i integrador i que no parla dels uns i dels altres, evita generar més divisions i que cal construir ponts i no fronts. Fem una proposta d’integració i no volem la independència, però tampoc l’immobilisme.
La campanya se centra en el procés, però tenen programa?
Hem estat els primers a presentar-lo, mentre que Ciutadans només porta el no a la independència i el d’ERC encara no el coneixem. El PSC té un projecte que busca el consens i que proposa la reforma de la Constitució i de l’Estatut per integrar tothom. La independència i la unilateralitat han estat un fracàs. S’ha intentat i no ha pogut ser. Doncs ara que donin pas a una altra proposta, integradora i que pot aglutinar un sentiment majoritari, amb més autonomia per a Catalunya i un millor finançament.
Moltes reformes, però no veig receptivitat d’altres partits.
Tampoc el pressupost de la Paeria el fem en un dia ni el pactem en una tarda. Necessitem temps, parlar molt amb tothom i buscar consensos. També confiem que ben aviat canviï el govern espanyol i això permeti més reformes. Perquè per molt que diguin alguns, no som iguals que el PP. Només coincidim en el fet que no som independentistes.
Vostès estaven a favor d’un referèndum d’autodeterminació pactat i legal. Ara aquesta proposta ha desaparegut?
Sí, perquè hem d’evolucionar i perquè ara mateix aquesta pregunta divideix. L’autodeterminació divideix. Ara el que toca és buscar respostes que integrin i puguin satisfer a tothom i no només el 50% de la població. Hem de créixer a partir de sumar i no de dividir. I la nostra proposta de futur, a més, inclou dos referèndums per ratificar les reformes de la Constitució i de l’Estatut, perquè tampoc volem l’immobilisme de Cs i PP.
Si surt escollida diputada, deixarà el seu càrrec a la Paeria?
No és necessari. Primer cal esperar a veure què passa el dia 21 de desembre i ja es veurà. No obstant, tradicionalment els alcaldes i molts regidors han estat diputats. I per Lleida, el Pirineu i l’Aran pot ser bo també que estigui representada al Parlament perquè en els darrers anys les nostres comarques han estat abandonades i oblidades, sobretot en inversions, que han caigut un 86%. Som el territori més extens de Catalunya i el més oblidat pressupostàriament. Ara toquen solucions.
Tot just començar la campanya i esclata l’escàndol de Sixena, ja que l’article 155, al qual el PSC dona suport, facilita el trasllat de les obres a Aragó. Creu que els pot perjudicar?
El nostre objectiu era aconseguir que el president Puigdemont convoqués eleccions i evitar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern del PP. I Miquel Iceta va treballar molt per intentar-ho, però no va ser possible. I després, si malgrat tots els informes jurídics i alertes de tothom prens decisions il·legals i fas una declaració no ajustada a llei, aleshores cal tornar a la normalitat i convocar eleccions, que és el 155. És cert que potser ara el PP utilitza l’article 155 per donar la raó a Aragó en el conflicte de Sixena, però aquí treballem per mantenir les obres d’art a Lleida i l’alcalde Àngel Ros i el consorci del Museu de Lleida estan fent tot el que calgui perquè les peces no es moguin de Lleida.
I després del 21-D, què?
Doncs buscar l’estabilitat i posar fi al 155. I cal recordar que la intervenció dels comptes ja era anterior i que totes les administracions estem obligades a enviar al ministre Montoro els informes trimestrals que, en el cas de la Generalitat, s’havien convertit en mensuals i al final en setmanals. És més transparent i públic que la gestió opaca que s’ha fet de tot el cost i organització del referèndum de l’1 d’octubre.
Parla d’enganys?
Ens han enganyat. Molta gent tenia esperances, fe i il·lusions, però al final resulta que no hi havia estructures d’estat, cap suport internacional, tampoc la UE ha avalat el procés ni apostat per la mediació que ens havien dit i alguns responsables de tots aquests actes han fugit. I les conseqüències econòmiques encara les hem de veure. Si a la Paeria es prenguessin decisions que provoquessin la fugida de moltes empreses, estic segura que la gent no es quedaria impassible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.