“No volem la independència, però tampoc l’immobilisme”

Molt de carrer. Xafarem molts barris, pobles i farem molts porta a porta per parlar amb la gent. A més, estem veient que la gent té ganes d’expressar-se i de ser escoltada. Crec que moltes persones ja no parlen de política i de la situació actual en el seu entorn laboral o familiar per evitar discussions o enfrontaments.

La gent veu que Miquel Iceta és una persona amb un tarannà dialogant i integrador i que no parla dels uns i dels altres, evita generar més divisions i que cal construir ponts i no fronts. Fem una proposta d’integració i no volem la independència, però tampoc l’immobilisme.

Hem estat els primers a presentar-lo, mentre que Ciutadans només porta el no a la independència i el d’ERC encara no el coneixem. El PSC té un projecte que busca el consens i que proposa la reforma de la Constitució i de l’Estatut per integrar tothom. La independència i la unilateralitat han estat un fracàs. S’ha intentat i no ha pogut ser. Doncs ara que donin pas a una altra proposta, integradora i que pot aglutinar un sentiment majoritari, amb més autonomia per a Catalunya i un millor finançament.

Tampoc el pressupost de la Paeria el fem en un dia ni el pactem en una tarda. Necessitem temps, parlar molt amb tothom i buscar consensos. També confiem que ben aviat canviï el govern espanyol i això permeti més reformes. Perquè per molt que diguin alguns, no som iguals que el PP. Només coincidim en el fet que no som independentistes.

Sí, perquè hem d’evolucionar i perquè ara mateix aquesta pregunta divideix. L’autodeterminació divideix. Ara el que toca és buscar respostes que integrin i puguin satisfer a tothom i no només el 50% de la població. Hem de créixer a partir de sumar i no de dividir. I la nostra proposta de futur, a més, inclou dos referèndums per ratificar les reformes de la Constitució i de l’Estatut, perquè tampoc volem l’immobilisme de Cs i PP.

No és necessari. Primer cal esperar a veure què passa el dia 21 de desembre i ja es veurà. No obstant, tradicionalment els alcaldes i molts regidors han estat diputats. I per Lleida, el Pirineu i l’Aran pot ser bo també que estigui representada al Parlament perquè en els darrers anys les nostres comarques han estat abandonades i oblidades, sobretot en inversions, que han caigut un 86%. Som el territori més extens de Catalunya i el més oblidat pressupostàriament. Ara toquen solucions.

El nostre objectiu era aconseguir que el president Puigdemont convoqués eleccions i evitar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern del PP. I Miquel Iceta va treballar molt per intentar-ho, però no va ser possible. I després, si malgrat tots els informes jurídics i alertes de tothom prens decisions il·legals i fas una declaració no ajustada a llei, aleshores cal tornar a la normalitat i convocar eleccions, que és el 155. És cert que potser ara el PP utilitza l’article 155 per donar la raó a Aragó en el conflicte de Sixena, però aquí treballem per mantenir les obres d’art a Lleida i l’alcalde Àngel Ros i el consorci del Museu de Lleida estan fent tot el que calgui perquè les peces no es moguin de Lleida.

Doncs buscar l’estabilitat i posar fi al 155. I cal recordar que la intervenció dels comptes ja era anterior i que totes les administracions estem obligades a enviar al ministre Montoro els informes trimestrals que, en el cas de la Generalitat, s’havien convertit en mensuals i al final en setmanals. És més transparent i públic que la gestió opaca que s’ha fet de tot el cost i organització del referèndum de l’1 d’octubre.

Ens han enganyat. Molta gent tenia esperances, fe i il·lusions, però al final resulta que no hi havia estructures d’estat, cap suport internacional, tampoc la UE ha avalat el procés ni apostat per la mediació que ens havien dit i alguns responsables de tots aquests actes han fugit. I les conseqüències econòmiques encara les hem de veure. Si a la Paeria es prenguessin decisions que provoquessin la fugida de moltes empreses, estic segura que la gent no es quedaria impassible.