Es va acordar que tots els exdiputats anéssim al final de la llista i no m’hi podia negar. Continuo creient en la línia política de la CUP. Crec que han fet una bona feina i la poden continuar fent a partir del 21 de desembre.

S’ha de distingir la legitimitat de la part política. No podem deixar espais de poder perquè, si no els ocupem, ens els ocuparan. Ara, l’Estat vol ocupar el poder de forma bastarda. Si guanyen ells, ho tindran facilíssim. Si guanyem els independentistes, els bastons a les rodes seran segurs i dubto que retirin el 155. La nova situació és que ja no es pot tornar a l’autonomisme.

S’havia de fer. S’ha tancat una primera etapa. Hem provat les nostres forces amb més o menys ingenuïtat i por a exercir un poder que s’havia guanyat al carrer i a les urnes. Qui vulgui pot renegar de l’1-O, però és un fet històric.

La CUP havia estat advertint sistemàticament. Aquesta legislatura, no hi ha hagut actes de desobediència reals i sistemàtics. S’ha esperat al dia final.

S’havia de mantenir posant un milió de persones al carrer aquell mateix dia.

L’estratègia ideològica era creure que la independència seria un corriment de terres. Ha estat un terratrèmol produït per nosaltres i les nostres reclamacions, però la rèplica de l’Estat ha estat molt superior a la nostra capacitat. L’Estat ha reaccionat com una bèstia ferida perquè s’ha vist en perill de perdre Catalunya definitivament. Ara, estem patint les seves urpades i cal decidir si l’ajudem a guarir-se les ferides o la rematem.

Si entrem en el terreny de les bilateralitats, el diàleg i la idea de poder arribar a un pacte amb l’Estat. Històricament, això s’ha acabat, i ells ho saben, però han actuat de la manera que ho han fet i d’aquí al 21-D veurem coses molt pitjors. L’estratègia és bloquejar Catalunya. O ens converteixen en una regió, si guanyen, o no ens deixaran governar, si guanyem nosaltres.

Demana una estratègia que només segueix la CUP, però som minoria. Podem dissenyar estratègies molt bones, però no tenim la força ni el poder. Qui vulgui governar des del moviment independentista hauria de ser molt més clar i explicar quin programa té en matèria social i què pensa fer enfront de l’Estat.

Tenia l’avantatge de donar a la gent la certesa que hi havia una unitat molt forta, però tenia més inconvenients. Creava una política de blocs i, en situació d’intervencionisme, l’altre bloc ho pot convertir en un plebiscit entre l’Estat i el desgovern que volen presentar. Les tres línies d’independentisme poden cobrir tot el ventall d’interessos que pot hi haver en la societat des del centredreta a l’esquerra radical, tot i que tinc seriosos dubtes que això es pugui convertir en un bloc de govern.

Depèn de la campanya que facin. Crec que falta claredat a explicar què es farà amb el poder enfront de l’Estat, perquè parlar de bilateralitat és una posició perdedora. Si guanyem, s’ha de materialitzar la República en l’àmbit executiu i al carrer i posar l’Estat un altre cop contra les cordes, a veure on arriba amb el seu tarannà i com es defensa davant la recuperació del poder.

Si guanyem el 21-D, això torna a posar la pilota a la nostra teulada per reprendre allò que es va segrestar o reprimir. Ha quedat un interregne i hem de tornar on érem, amb tota la prudència i l’estratègia que calgui i sense caure en la ingenuïtat. La CUP posa la República al centre de la campanya i vol que tingui un contingut social tan ampli com sigui possible.

Llavors, jugaran els interessos de partit per damunt del interessos de país.

Haurà d’anar a la contra sistemàticament i fer el treball fora. La CUP farà d’esperó perquè la República surti al carrer. Estarà obligada a treballar fora i tornar a la lluita municipal, a fer processos constituents per demostrar que fora de la institució també hi ha vida política per ajudar a estimular la reorganització.