“Ens cal guanyar a les urnes amb un resultat més ampli de cara a Europa”

No és il·lusió perquè és difícil, però crec que aquesta impotència interna dona més força mai a la campanya. Anem amb ganes per treure els presos de la presó, alliberar-nos del 155, que vol dir guanyar les eleccions, i a veure com arribem al 21-D. Comencem enfortits.

Recordem que hi ha un dels partits que té el cap de llista a l’exili i l’altre, a la presó. Això no té res de normal, però intentarem fer una campanya tan normal com sigui possible i mirar de mobilitzar la gent, que ja ho està. Ho hem vist en la crida per buscar apoderats per controlar les meses electorals i la resposta ha estat massiva. No tenim per què pensar que la gent no està motivada.

De moment, no hi ha cap altre sistema que votar per arreglar les coses. Com a mínim, ens sembla que aquesta és l’única manera. Ens cal guanyar a les urnes amb un resultat més ampli de cara a Europa, que sembla que seria el nou agent implicat.

La càrrega policial de l’1-O crec que va obrir els ulls a Europa, tot i que no va anar més enllà de dir que es tractava d’un afer intern. És clar que nosaltres fa molts anys que estem lluitant amb això, però ells fa poc que són conscients del problema. No podem pretendre que en dos mesos ens donin solucions o mirin d’ajudar-nos. Europa potser necessita més recorregut.

Ens faria il·lusió guanyar, però l’objectiu és maximitzar el vot independentista i aconseguir el màxim d’escons i de vots. Si guanyem ERC, perfecte i l’endemà ja veurem. Dependrà del resultats de les altres forces.

Amb qui no es pot pactar és clar. Ja s’ha dit que ni el PP, ni Ciutadans, ni el PSC actual. Faltaria veure amb els Comuns i la posició en què queden. La gràcia de tot plegat seria fer un front comú contra aquest 155.

La teoria és que s’han plantejat les eleccions per anul·lar el 155. Era circumstancial.

S’ha demanat si amb els resultats de les eleccions es tornarà enrere el 155 i es tindrà un nou govern de la Generalitat. Segurament, no serà un govern favorable a ells, però són ells qui han forçat les eleccions.

Com ha explicat Marta Rovira, el primer que s’ha de fer és legitimar el govern actual i entenc que vol dir que torni Carles Puigdemont. Abans, caldrà veure com arribem al dia 21. S’haurà de pronunciar el jutge belga i ha tantes variables que és impossible predir-ho. En cap cas, ningú diu que ERC no pugui fer president algú que no sigui d’ERC. En les últimes legislatures s’ha demostrat que no qui guanya les eleccions o qui encapçala la llista més votada ha de ser el president de la Generalitat. Tot és obert.

Sí, perquè l’1-O es va fer en condicions difícils i no tothom es va poder expressar. Ara és una alternativa per posar els vots sobre la taula.

Em va sorprendre que la violència fos tan contundent. A primera hora, mirant les imatges de Sant Julià de Ramis, vaig pensar que no duraria més d’una hora. Veure la gent mobilitzada és un orgull de país.

El primer intent era per fer reaccionar Europa i algun gest que no va arribar. El segon intent és cert que va ser més simbòlic i emotiu. Després hem sabut per què no va passar res davant l’amenaça de més violència per part de l’Estat espanyol.

Sí, em vaig presentar pel Maresme i els agraeixo que em votessin. Encara que no estigui en una posició per sortir, són unes eleccions molt importants en què ERC és més forta que mai, tot i les condicions adverses. Em fa il·lusió.

Aquí tenim temes endèmics com són el transport, el litoral i la situació dels centres sanitaris de Mataró i Calella. No ens n’acabem de sortir i s’han començat a fer coses amb el govern proper. També s’hi afegeix la problemàtica forestal.