“El PSC s’ha d’obrir al màxim de sensibilitats possibles”

És que crec que no el compartim. És una visió que no és certa. La nostra posició és la de trobar ponts d’unió entre dos fronts, el de l’immobilisme i el de la independència. A l’aplicació de l’article 155 és al que se li atribueix aquest alineament. Nosaltres el que fem és minimitzar-lo i fer de mitjancers abans d’això, que és la conseqüència directa d’una declaració unilateral d’independència que no tenia cabuda en l’ordenament jurídic.

Tant de bo no s’hagués hagut d’aplicar, però és conseqüència directa d’aquests fets. Mes enllà d’això, no hi ha alineament en els plantejaments que puguin fer Ciutadans i el Partit Popular, perquè nosaltres el que plantegem davant dels fronts és el canvi, la reforma, establir ponts i buscar solucions per sortir del forat en què ens hem vist situats en els darrers anys.

Hi ha greuges que requereixen ser resolts. Això passa per una reforma constitucional que permeti resoldre els conflictes territorials que existeixen amb causes objectives i evidents des de fa temps. Un pacte fiscal federal, que resolgui el finançament de la Generalitat de Catalunya, amb justícia, equitat i mantenint el principi de la solidaritat territorial. És possible dins del marc jurídic trobar solucions factibles i raonables a la situació dolenta que hi ha en aquest moment. També cal una reforma que permeti evitar els recurrents conflictes per invasió de competències.

No hauria de ser així en cap cas, ans al contrari. Afortunadament, la Constitució reclama que les reformes es facin amb majories qualificades, i crec que mai hi haurà una majoria parlamentària que vagi en aquesta direcció. Sempre es diu que Rajoy és una màquina de fer independentistes, però l’independentisme també ha estat una màquina de fer Rajoys, de despertar determinades posicions més nacionalistes des del punt de vista espanyol.

No estem ni amb un ni amb l’altre. Es retroalimenten electoralment i viuen bé en el conflicte, perquè tots dos en treuen rèdit electoral. Això té unes conseqüències absolutament nefastes. I ha arribat un punt en què s’ha generat fractura social, que és el que més trigarem a recosir. Però també una situació delicada de l’economia.

El resultat serà complicat. La fractura social hi és, el mapa que surti diferirà a grans trets poc del que tenim. Espero que hi hagi petites grans diferències que modifiquin la correlació, però lògicament i necessàriament hi haurà d’haver canvis en les posicions dels partits, perquè si no, això no té solució i no podem viure més anys en aquesta situació. Hi ha indicis que permeten albirar això, com les renúncies a la unilateralitat per part del PDeCAT i ERC.

Jo sempre he estat partidari de l’obertura del PSC al màxim de sensibilitats possibles. Jo crec que la diversitat enriqueix el país i també les formacions polítiques. No només Units per Avançar representen la democràcia cristiana, també el fiscal Villarejo, d’una tradició nítidament d’esquerra tradicional. Amb un punt en comú: és imperatiu aixecar ponts per sortir de la situació. Aquesta suma permet visualitzar la voluntat de buscar ponts amb una major transversalitat.

Jo no he tingut cap reticència a prendre posició de la manera com honestament hem cregut que havíem de fer en cada moment. Sempre hem parlat d’una consulta en el marc de la llei, no hi renuncio. La reforma constitucional requereix una consulta. Volem consultar sobre un acord. La consulta de l’1 d’octubre és nefasta a tots els efectes, per la violència exercida per l’Estat i també per la inutilitat del resultat. Fer una declaració d’independència perquè després els consellers marxin no porta enlloc. Tot plegat era un gran embull que no porta enlloc, com ho han reconegut no pocs membres del que ha estat fins ara Junts pel Sí.

Aquesta presó provisional és una mesura desafortunada i desproporcionada. Espero i desitjo que aquesta situació es normalitzi.