Desmuntant la violència

Prova vàlida?

Primer de tot, s’hauria d’aclarir si el document titulat EnfoCATs. Reenfoçant el procés d’independència per a un resultat exitós. Proposta estratègica pot ser considerada una prova de càrrec vàlida contra els 24 investigats al Suprem i a l’Audiencia Nacional perquè, tal com recull el seu enunciat, és una proposta que ni està signada ni és un document oficial. La mateixa Guàrdia Civil admet, en el seu informe, que aquest document “no està datat”.

És més, en l’última plana del document es recull una acció política estroncada. S’inicia amb les eleccions del 27-S del 2015, els resultats de les quals s’admet que “són excel·lents però no es guanya el plebiscit”, i per això es redissenya un nou full de ruta, ara no complert, com és el fet de preveure que el setembre del 2018 es facin eleccions catalanes i el 2022 es proclami la independència. La declaració d’independència de Catalunya es va fer el 27 d’octubre passat, i la seva execució es va aturar per les pressions del govern espanyol del PP, que ha intervingut la Generalitat i les seves institucions.

L’escorcoll a casa de Jové, a les Franqueses del Vallès, va ser autoritzat pel titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, el 20 de setembre passat, dia que es van produir més inspeccions i detencions, que van provocar multitudinàries manifestacions ciutadanes de rebuig perquè se sabia que es volia torpedinar el referèndum sobre la independència de Catalunya. Les comitives judicials van tenir dificultats per realitzar la seva feina, però la van fer, sostenen les defenses dels encausats per rebutjar els greus delictes de què se’ls acusa. Ara, el magistrat Pablo Llarena cita fins a vuit planes d’EnfoCATs, en la seva interlocutòria, per vestir la suposada perillositat del moviment independentista.

Protagonistes

El jutge exposa que en la pàgina 40 d’EnfoCATs es precisa que en la coordinació del procés independentista hi ha: un comitè estratègic, en el qual hi ha el president i vicepresident del govern, així com els presidents d’entitats independentistes, com ara l’ANC, Òmnium i l’AMI; i un comitè executiu, format per secretaris generals, consellers i experts. El magistrat dona valor al que s’afirma en el document que “cal donar publicitat de l’existència d’aquesta coordinació però ser molt discret a l’hora de la comunicació del seu funcionament diari”. Del comitè estratègic, el jutge interpreta que la seva feina era fer mobilitzacions ciutadanes provocant “accions de violència i tumults”. Cap d’aquestes accions és expressada a EnfoCATs.

Via acordada o unilateral

“El procés ha de ser escrupolosament democràtic i participatiu.” És una de les màximes que es recull a EnfoCATs, on en cap full es proposa fer mobilitzacions violentes, ni tallar carreteres ni “vies fèrries”, com cita el jutge en la seva interlocutòria. Llarena, però, no contextualitza que els talls de les vies del 8 novembre passat van ser fetes per ciutadans units en Comitès de Defensa de la República (CDR), superant el full de ruta marcat pels polítics.

En la plana 31 de l’informe requisat, i també citat pel magistrat del Tribunal Suprem, s’exposa que s’oferirà una negociació del referèndum “acordat” a l’Estat espanyol, però si no és possible s’admet que “hi haurà conflicte”, que pot desembocar en “la creació d’un estat propi” o en la “pèrdua”, com ha passat. En el document també es preveu que la unilateralitat pot comportar “una reacció violenta de l’Estat” i “seguir amb la seva asfíxia econòmic i judicial”, com està passant actualment.

Mobilitzacions

Per al magistrat Llarena, EnfoCATs recull una “estratègia de manipulació social”, que al seu parer es detalla en les planes 11, 12 i 23 d’aquest document. En aquests fulls, es parla dels “convençuts hiperventilats” i dels “convençuts del no” de proclamar la República, i que cal sumar una major base social. En la resolució, el jutge admet que la majoria de les mobilitzacions han estat “cíviques”, però que “es van infiltrar nombrosos comportaments violents i agressius, que reflecteixen el violent germen que arriscava d’expandir-se”, sense detallar-ne cap.

Estructures d’estat

En el disseny de la via unilateral per assolir la República, el magistrat cita la plana 20, en què s’afirma que “per a la creació d’un nou país calen tant lleis per a la desconnexió com una sèrie d’estructures que garanteixin el funcionament del nou Estat”. Pel que fa a les estructures d’Estat, es detalla com a existents “els Mossos d’Esquadra, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), i infraestructures bàsiques”, i les noves estructures: “Hisenda pròpia, agència de Protecció Social, Poder Judicial, etcètera”. Els Mossos i el CTTI són ara investigats i inspeccionats constantment per la justícia espanyola.

Pel que fa a les dues lleis aprovades, i ja suspeses, la que més ha molestat a la judicatura és la llei de transitorietat jurídica, ja que una de les seves primeres mesures era destituir l’actual president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos. Per això, Barrientos va treure l’exclusivitat de la vigilància del Palau de Justícia als Mossos i va fer que la compartissin amb la policia espanyola, una decisió que, en no ser prou explicada, es va interpretar com una desconfiança envers el veterà equip de la policia catalana allà destinat, en lloc d’una plantada al govern de Puigdemont. La mesura ja l’ha revocat recentment i ara només els Mossos custodien el Palau.

EnfoCATs també recull un pla d’acció per al reconeixement internacional de Catalunya. Per al jutge Llarena, però, els investigats amb aquest pla polític han provocat “la fractura social que avui patim”.