“Volem una majoria catalanista i d’esquerres”

Intentar reduir les llistes d’espera i paralitzar l’aliança estratègica entre l’ICS i el GSS, del qual encara no sabem el contingut, tot i que es va aprovar al setembre. En educació, tenim molts compromisos pendents, amb un centenar de barracons que han de ser instal·lacions adequades. Les beques menjador s’han incrementat, però en falten moltes més. I tenim un problema greu amb el risc de despoblació, que afecta el 70% dels municipis lleidatans i requereix serveis de proximitat, com ara escoles i CAP. Hem de fixar preus justos i mínims per als productes dels pagesos, i fer una auditoria del canal Segarra-Garrigues per saber què s’està fent amb els contractes.

La mesura va en el sentit contrari de les reivindicacions de Catalunya. En un moment determinat, no sabíem si el govern de CiU estava a favor de l’alliberament de l’AP-2, arran d’unes declaracions del senyor Rull i tot i el consens, costós, del territori. És una burla al Congrés i al Parlament, que han aprovat l’alliberament de l’AP-2. El PP torna al conflicte i a la imposició.

Hi va haver un intent de Santi Vila per poder arribar a una solució amb el govern aragonès, que s’hi va oposar. Però ells haurien d’haver continuat sempre les negociacions. Ara ja està en camp judicial i és molt difícil de revertir-ho. S’ha aprofitat el buit del 155 per aplicar-ho a la força. S’ha de poder arribar a un acord, perquè Lleida i Osca són veïnes. Hi ha una part de les obres que estan en una situació molt delicada i no s’haurien d’haver mogut, segons els tècnics. D’aquí venia la proposta de gestió compartida, tot i saber que això trenca la unitat de la col·lecció, però formem tots part d’un mateix territori agermanat, Osca i Lleida, amb bisbats barrejat. Històricament, tenia el seu sentit.

Tenim una comissió creada amb Unidos Podemos sobre aquesta qüestió, i la gran majoria era favorable a presentar una proposició no de llei a favor de la gestió compartida. Som l’única coalició que ha fet l’esforç perquè diputats catalans i aragonesos s’asseguessin i treballessin per arribar a una solució compartida.

Jo en dic coherència. Sempre hem defensat el dret a l’autodeterminació i el referèndum pactat i no ens n’hem mogut. Altres sí que ho han fet: començant pel PSC, que ho ha fet desaparèixer del programa. I els fulls de ruta de Junts pel Sí; com que no van arribar al 50% dels vots, el referèndum definitiu ja no era el del 2015. Fins que no puguem fer un referèndum efectiu i amb garanties, mai haurà pogut passar la pantalla del referèndum. Costarà pactar-lo? Certament, però per això treballem per aconseguir aliances, a Espanya i fora. No estic gens d’acord que Espanya és irreformable: també deien que no es podia trencar el bipartidisme.

Més que empènyer per la independència, perquè estem d’acord que cal un referèndum pactat, hem lluitat molt perquè la qüestió nacional sigui al centre dels nostres programes. En el nostre espai polític, hi ha molta gent que creu que cal prioritzar l’agenda social.

Per a tres qüestions: qui vulgui pactar amb nosaltres, si és del bloc del 155, hi haurà de renunciar i lluitar perquè es reverteixi. Si és del bloc de la unilateralitat, l’ha d’abandonar i anar plegats a buscar el referèndum pactat. I s’ha de posar en el mateix nivell l’agenda social.

Descartem Ciutadans i el PP, hauria de ser més fàcil amb el PSC i ERC. Nosaltres volem una majoria catalanista i d’esquerres al Parlament i a la Generalitat.

Amb la deriva que porta, sí. I amb la inclusió de gent d’Unió, que és contrària als drets de l’avortament, els del col·lectiu LGTBI, encara més. Esperem que torni el PSC de Maragall.

Amb Ros i amb qui sigui. He vist canviar molta gent i molts programes electorals en funció de les majories.