“Hem après del que hem viscut; fixar-nos terminis ens va en contra”

És evident. És el candidat més ben preparat i més ben valorat, i tot apunta que serà el president. Per això el mantenen tancat. Que Junqueras continuï a la presó amb el conseller Forn és un signe, perquè són els que han representat la part més potent a l’hora de dur a terme el referèndum i d’executar la República, juntament, també, amb els Jordis, pel seu poder social. No els interessa que faci campanya al carrer.

És l’hora d’ERC perquè és la garantia més clara perquè no surti el bloc del 155.

La clau és el resultat. Demanem que es respecti. L’independentisme no va ser majoria al Parlament fins al setembre del 2015 i nosaltres sempre vam acceptar els resultats. Per això volem una majoria de vots i escons a favor del bloc independentista, que esperem que l’encapçali ERC i Junqueras, i que aquest resultat inqüestionable faci canviar l’estratègia a l’Estat espanyol, perquè haurà de respectar el resultat d’unes eleccions que ha convocat ell. No hi haurà excuses. Amb una majoria incontestable s’ha de veure forçat a asseure’s en una taula.

El que fem el dia 22 dependrà dels resultats del dia 21. A Escòcia, segur que el govern britànic tampoc volia un referèndum en què pogués sortir el sí, però les eleccions i el suport massiu que tenia l’SNP i l’independentisme socialment van fer que, al final, s’asseguessin a la taula. Segur que el govern del PP no és com l’anglès, però al final tot té un recorregut i nosaltres sempre buscarem el diàleg i l’acord. Hem de tenir prou majoria per pressionar el canvi d’estratègia i que també pressionin des de l’exterior, que és bàsic.

Hem après de tot el que hem viscut i hem de fer autocrítica. Crec que fixar-nos terminis ens va en contra. I hem de ser conscients que potser s’haurà d’anar més a poc a poc del que esperàvem. Ara també valoro tot el que s’ha fet. Si no haguéssim declarat la República, tampoc seríem on som i la gent ara no confiaria en nosaltres. S’havia de fer. I ara hem de guanyar les eleccions per implementar-la.

No crec que ho sigui, però ens esperaria més repressió cultural, lingüística i política. Aniríem enrere. En aquests moments, ja han aprofitat el 155 per emportar-se les obres de Sixena, quan no hi ha una sentència ferma. I han tancat les delegacions del govern a l’estranger, quan hi ha comunitats autònomes que les tenen obertes perquè ho preveu el seu estatut, com ho preveu el nostre. Per tant, quina és la diferència? Això és voluntat política de reprimir-nos i de voler arrasar tot el que tenim. Quan tornem a entrar a la Generalitat no només haurem de fer tot el que ens queda per fer sinó que haurem de recuperar el que estem perdent ara pel camí. Cal recordar que Ciutadans es va formar per anar en contra del model d’immersió lingüística. Posen en dubte el model de policia catalana, el de mitjans públics... Si guanya el bloc del 155 ho arrasaran tot.

Confio que sumin per tenir una majoria democràtica i republicana més àmplia. No podria imaginar que facin presidenta Inés Arrimadas, que no té ni una alcaldia a Catalunya i que, a més, demana que es condecorin els policies que van anar a picar la gent l’1-O. Els comuns no volien un referèndum unilateral, però van estar a les escoles defensant el dret a decidir. La veritat és que no els veig facilitant un govern amb Arrimadas, Iceta i Albiol.

Defensem Junqueras com a president, però no oblidem qui és el govern legítim, que Puigdemont és a l’exili i que encara hi ha gent a la presó. Haurem de trobar la fórmula. Nosaltres no hem defensat mai la unilateralitat, sempre hem defensat dialogar i negociar, però no hem trobat mai la voluntat política per part de l’altre per fer-ho. La unilateralitat l’ha fet servir l’Estat espanyol amb la violència durant l’1-O, amb el 155 o tancant delegacions del govern.

No ens crearem grans expectatives. Però quan interpel·lem l’Estat espanyol a acceptar resultats també ho fem a la comunitat internacional. Vam ser fa poc als parlaments de Londres i Dublín. Vam parlar amb l’SNP i el Sinn Fein i ens van dir que al final tothom s’asseu a la taula, perquè s’ha de donar una sortida política a un conflicte polític. Crec que els suports arribaran més dels parlaments que dels governs.