“És evident que l’escola catalana no adoctrina; és un model de cohesió”

Em van contactar des de Demòcrates perquè necessitaven una persona independent per anar a les llistes d’Esquerra. Van pensar en mi perquè coneixen la meva trajectòria professional i els sembla interessant que algú del món de l’educació pugui aportar la seva experiència al món polític. Em truquen, em sorprèn, em refaig i penso que sí, que la situació està tan complicada que és el moment de fer un pas endavant. Em semblava que era un tema de responsabilitat.

Sí. Potser en un altre moment hauria dit que sí o que no, però no m’havia passat. És la primera vegada, i en un moment social i polític molt determinat.

Les persones que hi són poden aportar experiència, la visió de la socialdemocràcia, que a Europa s’entén més que aquí, i la d’un país nou, perquè estem per la República.

De moment sí.

En escons em costaria, però penso que ERC serà la primera força i després Junts per Catalunya i la CUP serà més minoritària... En conjunt les forces independentistes, o més ben dit, republicanes, tindran majoria.

Nosaltres en parlem, però m’agradaria anar abandonant el terme independentista i assumir més el de republicà.

Per mi i per tots. Ens poden agradar més o menys les formes, o si s’havia de fer d’una altra manera, però està proclamada. La feina d’ara és la del desplegament de la República.

La gent està molt sorpresa de la situació política que vivim aquí i hi ha un punt d’incredulitat quan els expliques que tenim els polítics a la presó o que el president és a l’exili. Es queden molt sobtats i hi ha molta preocupació. No s’esperaven, igual que nosaltres, aquesta manca de qualitat democràtica de l’Estat espanyol.

Institucionalment, de les persones amb qui em relaciono dins l’associació.

D’esperar no m’esperava gaire més perquè Europa és club d’estats i actuen com a tal, però desitjava una mica més de valentia.

Penso que sí. Depèn dels resultats, de les obvietats, del que ens estigui passant o de com ho comuniquem. Quan la situació arriba a un límit s’han de donar respostes.

M’ofèn profundament. Vaig estar en una taula de debat amb tots els representants polítics i, quan sents els de Cs inventant-se tantes coses per minut... Penso que ens estem acostumant que diguin el que volen i hem de començar a dir-los que això no és veritat. És evident que l’escola catalana no adoctrina; és un model de cohesió social. Si parlessin de canviar de lleis, de si estan a favor o no dels concerts econòmics ho podria entendre perquè forma part de la vida política i de la capacitat d’arribar a consensos, però no que comencin a dir mentides pel boc gros per uns quants vots. És decebedor i ofensiu.

No en tenia ni idea i és molt interessant. Hi ha dues velocitats: les dels primers números i que tenen encàrrec de govern i els que som més col·laboradors. És mot enriquidor poder parlar i explicar a la gent què t’agradaria fer.

Li diria que ERC és la llista d’ordre d’aquest moment, la de sempre, la millor opció.

Això té un alt grau de matís. El gènere m’és igual. Si li poso nom i veig Inés Arrimadas o Puigdemont, prefereixo veure’l a ell, i l’hi veig. És el president legítim i el tema és saber si podrà venir o no. No veig cap problema que hi hagi un president legítim i un d’executiu.O presidenta, ja sigui Oriol Junqueras o Marta Rovira.