“L’1 d’octubre va existir i no el podem esborrar de la memòria”

Nosaltres vam entrar una moció al Parlament que anava en aquest sentit. Si l’occità és una llengua pròpia del país, doncs tothom l’hauria de poder conèixer. Però la realitat és que fins i tot a la Val d’Aran, on l’aprenem a l’escola, l’ús és baixíssim. Tan sols un 17% dels habitants de l’Aran tenen l’occità com a llengua habitual. Estem parlant d’unes 1.500 persones.

Sí, interès sí que n’hi ha, però és una qüestió de recursos per fomentar-lo. Des de Política Lingüística de la Generalitat pot haver-hi bona voluntat, però sense recursos no es poden fer gaires coses.

El català i l’occità són llengües pròpies i haurien de ser d’ús preferent. Això no vol dir deixar de banda les altres llengües, però sí que hem de garantir que els tràmits públics es puguin fer en català i en occità. Això ha de ser bàsic.

Són dos partits, els qui han introduït el debat de la llengua en la campanya: el PP i la seva marca blanca, Ciutadans. La resta, fins i tot el PSC, estem d’acord a reconèixer que el model d’immersió lingüística és un èxit. Als programes electorals sempre hi ha una part dedicada a la llengua, però és cert que en aquesta campanya se n’ha fet un ús intensiu.

Sí, perquè hi ha un sector de la població que se sent espanyola i el discurs anticatalanista ajuda a reforçar el sentiment. Però a nosaltres també ens ajuda perquè és una prova més que cal oposar resistència i defensar un model i una llengua nostres. És un tema sensible i una de les coses que ha fet evident és que ser mestre és més una vocació que no pas una professió.

Els qui s’ho miren des de lluny poden tenir la sensació que l’Aran és pitjor que Salou, per exemple. Però, de fet, aquí la particularitat no està tant en la proporció del vot espanyolista sinó en el fet que un elector pot votar Ciutadans i ser molt nacionalista aranès. Això sí que és una peculiaritat, ser espanyolista però defensar el dret a decidir aranès. És paradoxal, però hi ha molts factors que han influït a fer que hi hagi aquest sentiment: la immigració dels anys vuitanta, la lentitud en el reconeixement de les institucions araneses, el desplegament de la llei d’Aran, també molt lent i amb un pressupost insuficient. Tot això ha contribuït a fer que hi hagi un sentiment contrari a Catalunya.

Els aranesos demanaran el seu propi referèndum d’autodeterminació i triaran què volen. I em sembla perfecte que sigui així. El que caldrà fer és demostrar que és molt millor quedar-te a Catalunya, amb una oferta de confederació, que no anar a formar part de l’Estat espanyol.

Nosaltres ho tenim claríssim, va haver-hi referèndum i la gent va triar República. En tot cas, el pressing és per a ERC, els Comuns i Junts per Catalunya. La CUP és qui ho té més clar i qui més s’ha agafat al mandat de l’1 d’octubre. La resta no ho sé... ERC farà un tripartit amb el PSC del 155? Els Comuns renunciaran a la República? Junts per Catalunya retorna al conte del diàleg? L’1 d’octubre va existir i no el podem esborrar de la memòria.

Caldrà veure com queden les sumes i les restes, però més o menys mantindrem representació. Les enquestes estan tan cuinades que no les mirem.

Sí, va ser una broma. Soc una persona amb sentit de l’humor, una persona normal.

Podria treballar a TV3 i fer un tuit simulant que m’adormo.

Aquesta legislatura ha estat tensa i la propera serà igual o pitjor.