Mireia Boya
Cap de llista per la CUP a les comarques de Lleida
“L’1 d’octubre va existir i no el podem esborrar de la memòria”
Mireia Boya va ser número 2 de la CUP en les eleccions del 2015 i va entrar al Parlament rellevant Ramon Usall. És llicenciada en ciències ambientals. Ha estat regidora a Les.
‘Adieu, bona serada.’ M’agradaria poder fer l’entrevista en occità, però la desconeixença de l’idioma és una de les limitacions que tinc. Seria un objectiu creïble plantejar que algun dia el conjunt dels catalans el dominem?
Nosaltres vam entrar una moció al Parlament que anava en aquest sentit. Si l’occità és una llengua pròpia del país, doncs tothom l’hauria de poder conèixer. Però la realitat és que fins i tot a la Val d’Aran, on l’aprenem a l’escola, l’ús és baixíssim. Tan sols un 17% dels habitants de l’Aran tenen l’occità com a llengua habitual. Estem parlant d’unes 1.500 persones.
No hi ha interès?
Sí, interès sí que n’hi ha, però és una qüestió de recursos per fomentar-lo. Des de Política Lingüística de la Generalitat pot haver-hi bona voluntat, però sense recursos no es poden fer gaires coses.
No només l’occità genera debat. Durant aquesta campanya hi ha hagut alguns partits que han tractat de fer electoralisme amb el català.
El català i l’occità són llengües pròpies i haurien de ser d’ús preferent. Això no vol dir deixar de banda les altres llengües, però sí que hem de garantir que els tràmits públics es puguin fer en català i en occità. Això ha de ser bàsic.
És vàlid especular amb la llengua amb finalitats electorals?
Són dos partits, els qui han introduït el debat de la llengua en la campanya: el PP i la seva marca blanca, Ciutadans. La resta, fins i tot el PSC, estem d’acord a reconèixer que el model d’immersió lingüística és un èxit. Als programes electorals sempre hi ha una part dedicada a la llengua, però és cert que en aquesta campanya se n’ha fet un ús intensiu.
És perquè dona rèdit electoral?
Sí, perquè hi ha un sector de la població que se sent espanyola i el discurs anticatalanista ajuda a reforçar el sentiment. Però a nosaltres també ens ajuda perquè és una prova més que cal oposar resistència i defensar un model i una llengua nostres. És un tema sensible i una de les coses que ha fet evident és que ser mestre és més una vocació que no pas una professió.
Ha fet referència a l’anticatalanisme. Vostè, que és de l’Aran, coneix bé aquest tema.
Els qui s’ho miren des de lluny poden tenir la sensació que l’Aran és pitjor que Salou, per exemple. Però, de fet, aquí la particularitat no està tant en la proporció del vot espanyolista sinó en el fet que un elector pot votar Ciutadans i ser molt nacionalista aranès. Això sí que és una peculiaritat, ser espanyolista però defensar el dret a decidir aranès. És paradoxal, però hi ha molts factors que han influït a fer que hi hagi aquest sentiment: la immigració dels anys vuitanta, la lentitud en el reconeixement de les institucions araneses, el desplegament de la llei d’Aran, també molt lent i amb un pressupost insuficient. Tot això ha contribuït a fer que hi hagi un sentiment contrari a Catalunya.
Si Catalunya és una república independent, l’Aran com queda?
Els aranesos demanaran el seu propi referèndum d’autodeterminació i triaran què volen. I em sembla perfecte que sigui així. El que caldrà fer és demostrar que és molt millor quedar-te a Catalunya, amb una oferta de confederació, que no anar a formar part de l’Estat espanyol.
Si l’escenari parlamentari que deixen les eleccions és molt similar a l’actual, està preparada per a un nou ‘pressing CUP’?
Nosaltres ho tenim claríssim, va haver-hi referèndum i la gent va triar República. En tot cas, el pressing és per a ERC, els Comuns i Junts per Catalunya. La CUP és qui ho té més clar i qui més s’ha agafat al mandat de l’1 d’octubre. La resta no ho sé... ERC farà un tripartit amb el PSC del 155? Els Comuns renunciaran a la República? Junts per Catalunya retorna al conte del diàleg? L’1 d’octubre va existir i no el podem esborrar de la memòria.
No tem una caiguda de la representació de la CUP al Parlament?
Caldrà veure com queden les sumes i les restes, però més o menys mantindrem representació. Les enquestes estan tan cuinades que no les mirem.
Tornaria a fer-se l’adormida al Parlament (durant una sessió plenària per l’aprovació de la llei del referèndum, va fer-se una foto simulant que dormia d’avorriment)?
Sí, va ser una broma. Soc una persona amb sentit de l’humor, una persona normal.
Si és normal, llavors no pot treballar a TV3?
Podria treballar a TV3 i fer un tuit simulant que m’adormo.
La propera legislatura serà tensa?
Aquesta legislatura ha estat tensa i la propera serà igual o pitjor.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.