“Una república catalana mai naixerà de la violència”

Fa molt poc que he deixat la militància a ERC, de fet em vaig postular per ser el cap de llista comarcal però van elegir una altra persona. Feia temps que tenia discrepàncies amb ERC, l’última perquè era partidari d’una llista única dels partits sobiranistes. Vaig rebre la trucada del president Puigdemont demanant-me que encapçalés la llista i em va sobtar molt però no vaig dubtar-ho gens.

Ara estic encara més convençut que a l’inici de la campanya que ha estat un error no presentar-nos en una llista única. Després del que ha passat amb el 155, amb els consellers i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó, altres membres del govern a l’exili, la millor forma de combatre-ho era fer una llista unitària i tornar-los via urnes el que il·legalment van treure. Políticament la llista única era més potent i traslladàvem un missatge més clar a la Unió Europea.

Puigdemont ja és el president.

Puigdemont continuarà sent el president de la Generalitat, hem d’esperar a veure quina decisió pren ell. No tenim cap altre candidat alternatiu.

El problema polític és el mateix amb un 48% dels vots per la independència que amb un 51%. Hem de mirar la majoria que aconsegueixen els partits que apostem per una solució democràtica, via una votació pactada. L’1-O va haver-hi més de 2 milions de vots del sí a la independència però també 200.000 vots pel no i en blanc. El bloc que no deixa ni que es vote ni que se’n parle haurà d’escoltar-nos perquè el conflicte no s’ha acabat.

Primer cal veure el resultat de les eleccions, si continua sent que la gran majoria és partidària d’una solució pactada i democràtica, caldrà asseure’s i parlar. Catalunya és una nació i té el dret a l’autodeterminació. El govern no va poder negociar el dret a l’autodeterminació i, finalment, va optar per no implementar la República de forma unilateral davant d’un escenari de violència. Una República catalana mai naixerà de la violència i això implica el camí de la democràcia i la negociació.

És una campanya molt dura, tenim candidats que es presenten a unes eleccions democràtiques que no poden fer campanya perquè són a l’exili o a la presó. Ho hem de denunciar cada dia. L’eslògan de Ciutadans és insultant, parlar d’Ara votarem, que estiguin tranquils no hauran d’anar de nit als col·legis per assegurar-se que s’obrin, no hauran d’amargar les urnes perquè ningú els hi prengui i no els pegaran cops de porra. En el cas dels socialistes, el seu cinisme és extrem, presentar-se amb el lema de la reconciliació, ells que han votat el 155.

D’un Estat que és capaç de fer servir les clavegueres, d’utilitzar la policia per finalitats polítiques, de reprimir l’exercici de drets fonamentals a cops de porra, evidentment no tinc cap mena de confiança. Aquestes eleccions es faran amb les garanties de l’Estat.

Hi ha una paràlisi total. Ens preocupa molt el tema dels hospitals, s’hauria d’aprovar el pressupost del 2018 i incloure la partida per les obres del nou hospital Joan XXIII, s’ha de formar el consorci de l’hospital Sant Joan de Reus, i no en sabem res.

A Tarragona, tenim una indústria petroquímica potent i una indústria turística molt diversificada on el projecte Hard Rock aporta un complement necessari. S’han criticat molt els casinos, però el Hard Rock no és només això, ens permetrà desestacionalitzar l’ocupació. També es cabdal millorar les infraestructures, Catalunya està escanyada, la connexió cap al nord és tallada, igual que cap al centre de la península Ibèrica i cap al sud. Hi ha un tall deliberat de les infraestructures a Catalunya i la primera víctima en són les Terres de l’Ebre. En aquesta zona les prioritats són acabar les obres del Palau de Justícia de Tortosa i un pla de reindustrialització per combatre la taxa d’atur. També és imprescindible lluitar contra la regressió del Delta, protegir els conreus i lluitar contra les plagues.