Catalunya en Comú Podem perd el diputat per Girona

A la candidatura ja eren conscients que, atesa la polarització que s’havia establert en dos blocs (l’independentista i el “del 155”), els costaria fer arribar a l’electorat la posició alternativa que ells argumenten. O, dit d’una altra manera: que era difícil vendre un programa d’acció de govern del dia a dia quan el que domina en el debat públic és “independència sí” o “independència no”. Finalment, pels volts de quarts d’onze de la nit, la trentena de candidats, militants i simpatitzants gironins dels grups que formen Catalunya en Comú reunits a la seu per seguir l’escrutini es van rendir a l’evidència: no se n’havien sortit i perdien el diputat que tenien a la demarcació des de l’època d’ICV.

Els pobles de la costa

En una anàlisi d’urgència, el cap de llista, Llorenç Planagumà, resumia: “Hem intentat vendre programa, però no l’hem pogut situar entre els dos blocs.” Segons el seu parer, els vots que els han faltat se’ls havia endut Cs, especialment en municipis grans de la costa, com ara Lloret de Mar i Blanes. “Ens han mancat 3.000 o 4.000 vots que han anat a Cs, però no pas per una qüestió de programa de govern sinó com a vot antiprocés”, reflexionava Planagumà.

Resignació

Tot i els resultats, l’ambient a la seu no era de fracàs, sinó de resignació. Els assistents van brindar en honor del seu cap de llista, mentre que aquest declarava que li sabia greu, sobretot per l’organització. De cara al futur immediat, Planagumà (que no milita en cap partit) considera que el conglomerat de col·lectius que formen Catalunya en Comú-Podem ha de continuar treballant, confiant que l’escenari de blocs es diluirà tard o d’hora.

Des del 2003, ICV (ara integrat a CeC-Podem) havia obtingut sempre una acta de diputat per Girona. Com en els comicis del 2015 (aleshores amb el nom de Catalunya Sí que es Pot) CeC-Podem havia vertebrat el seu missatge electoral del 21-D a partir de tres temàtiques concretes: la política social, el medi ambient i la sostenibilitat. Són qüestions del dia a dia –han mantingut– que havien quedat marginades pels darrers governs, defensors d’unes polítiques gens favorables a les classes populars.

Planagumà va votar a mig matí al col·legi electoral de l’Escola de Música d’Olot, la ciutat on va néixer i viu. Tal com havia mantingut al llarg de la campanya, en aquell moment va assenyalar l’elevat nombre d’indecisos que –segons les enquestes– hi havia com a argument per no fer un pronòstic i per posar els sondejos en qüestió. En qualsevol cas, la candidatura s’havia marcat com a objectiu revalidar el diputat que tenien en les darreres legislatures. El 2015, però, Marc Vidal va obtenir l’acta de diputat per molt pocs vots, una circumstància que feia entreveure que conservar-la podia ser una empresa complicada. Anar més enllà d’un diputat no es plantejava. Planagumà havia fet notar els darrers dies que Catalunya en Comú és hereva històrica del PSUC i que la formació comunista no va passar d’un representant a les comarques de Girona ni quan va aconseguir 25 diputats al Parlament.

La fuita

Significativament, el principal competidor dels comuns a la demarcació ha estat Cs, especialment als municipis de la costa. Seria –segons el cap de llista– gent de barris populars de Lloret o Blanes, de classe treballadora, decebuda amb la situació social i política, que no estava disposada a votar el PSC (“perquè representa la vella política”) i que, d’alternativa, es plantejava donar suport o als comuns o al partit d’Arrimadas.