Kuczynski sobreviu a la seva destitució

Pedro Pablo Kuczynski s’ha sal­vat. En l’últim sos­pir d’una sessió inter­mi­na­ble, dijous a la nit va acon­se­guir per només nou vots evi­tar la seva des­ti­tució, un procés ini­ciat per l’opo­sició que res­pon a l’expre­si­dent Alberto Fuji­mori i que té majo­ria al Congrés. La super­vivència de Kuczynski va ser per poc, fins i tot quan dies abans tots el dona­ven per per­dut. La moció per “inca­pa­ci­tat moral per­ma­nent” neces­si­tava 87 vots, els dos terços del par­la­ment mono­ca­me­ral peruà, però final­ment en va obte­nir 79, amb 19 vots en con­tra i 21 abs­ten­ci­ons. Va ser clau el paper de l’esquerra, que va refu­sar de votar tot i el seu rebuig del pre­si­dent, i de deu fuji­mo­ris­tes díscols, entre els quals hi havia Kenji Fuji­mori, germà menor de Keiko, pro­mo­tor del procés. Va ser clau l’indult que Kenji encara espera a favor del seu pare, pres per delic­tes de lesa huma­ni­tat i cor­rupció. Per a això neces­sita Kuczynski en el poder.

El pre­si­dent va fer ser­vir la sessió per defen­sar-se dels seus vin­cles amb Ode­brecht, la cons­truc­tora bra­si­lera que ha sem­brat el des­con­cert a l’Amèrica Lla­tina amb el repar­ti­ment de cen­te­nars de mili­ons de dòlars en sub­orns a pre­si­dents i minis­tres. Kuczynski va dir que era cert que la con­sul­tora West­fi­eld Capi­tal, de la seva pro­pi­e­tat, va cobrar d’Ode­brecht 782.000 dòlars entre el 2001 i el 2006, però va acla­rir que, com que en aquesta època era minis­tre del govern d’Ale­jan­dro Toledo, no estava al cor­rent dels nego­cis de l’empresa. Va dir ales­ho­res que Perú era davant un intent de cop d’estat diri­git pel fuji­mo­risme. “És a les seves mans sal­var la democràcia o enfon­sar-la per molt de temps”, va cla­mar davant els dipu­tats.

Estratègia

L’odi a Fuji­mori final­ment va poder més i els hereus de l’autòcrata no van acon­se­guir els vots neces­sa­ris. Va ser en el fons l’èxit d’una estratègia de dar­rera hora de l’ofi­ci­a­lisme: el govern va adver­tir durant la set­mana que el vice­pre­si­dent, Martín Viz­carra, no assu­mi­ria el càrrec vacant, fet que en la pràctica dei­xava el poder al pre­si­dent del Senat, Luis Galar­reta, un home de Fuji­mori. Això va convèncer l’esquerra, que final­ment va pre­fe­rir donar suport a Kuczynski abans de donar tot el poder als hereus de l’expre­si­dent. La bara­lla entre Keiko i Kenji va fer la resta.

El procés va ser el ras­tre més visi­ble del dany ins­ti­tu­ci­o­nal que la bra­si­lera Ode­brecht ha cau­sat a tota l’Amèrica Lla­tina. La cons­truc­tora va adme­tre davant la justícia que va pagar 26 mili­ons d’euros en sub­orns al Perú entre el 2004 i el 2015 a canvi de con­trac­tes d’obra pública. Els anys abas­ten les pre­sidències de Toledo, Alan García i Ollanta Humala. Toledo és pròfug als Estats Units, acu­sat de rebre de l’empresa 18 mili­ons d’euros per a la seva cam­pa­nya elec­to­ral, i Humala i la seva dona estan pre­sos a Lima per un pre­sumpte sub­orn de 2,5 mili­ons d’euros. L’escàndol va tocar també Keiko Fuji­mori, per con­tri­bu­ci­ons fos­ques d’Ode­brecht durant la cam­pa­nya pre­si­den­cial del 2016, quan va per­dre con­tra Kuczynski. El de dijous sem­blava ser el torn de l’actual pre­si­dent.

Fins al dar­rer moment

La votació es va tan­car ben entrada la nit. “Peru­ans, demà comença un nou capítol en la nos­tra història: recon­ci­li­ació i recons­trucció del nos­tre país. Una sola força, un sol Perú”, va escriure el pre­si­dent a les xar­xes soci­als tot just cone­gut el resul­tat. Va ser un mis­satge als sec­tors del fuji­mo­risme que el van sal­var i, par­ti­cu­lar­ment, a Kenji, qui va rebre la pressió del seu par­tit fins al dar­rer moment men­tre el seu pare veia el procés per la tele­visió de la presó. Pot­ser el gest del menor dels Fuji­mori al final haurà des­nuat l’indult per a l’autòcrata, cosa que se sabrà els pròxims dies.