ÀLEX MASES
ALCALDE DE LINYOLA I UN DELS COORDINADORS DEL PESSEBRE VIVENT DE LA POBLACIÓ
“Aquest Nadal no hi som tots, i això no s’hauria de normalitzar”
Linyola (Pla d’Urgell) ha reduït al mínim l’enllumenat de Nadal i s’han deixat de fer activitats com ara el pessebre vivent. L’alcalde explica perquè aquestes festes no són normals
Iel Nadal, a Linyola?
Algunes activitats han estat ajornades, i des de l’Ajuntament hem decidit també canviar l’enllumenat tradicional de Nadal per un altre, reduït al mínim i fent referència als presos i exiliats. Vam començar nosaltres però finalment hi va haver un acord a nivell del Consell Comarcal per deixar tots els pobles del Pla d’Urgell amb un enllumenat mínim en senyal de protesta. Nosaltres només hem posat d’enllumenat l’escut del poble i tres llaços grocs per demanar l’alliberament dels presos. A més, s’ha suspès el concert i ball de Nadal. A part, l’associació que fa el pessebre vivent va decidir no fer representacions aquest any per aquest motiu. Les activitats de la canalla sí que es faran igualment. Però pel que fa a la resta, no podíem fer veure que no ha passat res al nostre país. El dia de Nadal hi haurà gent que no podrà ser a casa amb els seus perquè els han empresonat o han hagut de fugir a l’estranger, i no podem fer veure que no passa res, no podem normalitzar de cap manera aquesta situació.
La gent del poble ho ha acceptat?
En general hi ha una ambient enrarit, per culpa de tantes injustícies. Potser després de les eleccions els ànims han millorat, perquè hem donat el missatge que no renunciem a la República ni als nostres drets.
I els nens?
Dels adults tothom ho entén. Sempre hi ha algú que pensa diferent, però en general hi ha un sentiment general al poble que està d’acord que no podem fer un Nadal com si no passés res. A la canalla li hauria fet més gràcia que hi hagués llum de Nadal. Però en general s’ha acceptat que estem en un Nadal excepcional. El que hem viscut a Catalunya és un procés que ha sortit de la base, del poble, i el poble es fa corresponsable i és solidari. Els representants polítics han estat a l’alçada i per això pateixen ara el que pateixen, i la gent vol expressar-los la seva solidaritat.
El pessebre vivent és un dels més coneguts de Ponent. També s’hi ha renunciat?
Fa molts anys que el fan i s’ha convertit en un dels més coneguts de Lleida. Però des de la comissió de l’entitat que el prepara es va decidir que aquest any no es faria, en solidaritat amb els presos.
Com va sorgir, el pessebre?
Va ser un projecte de l’Agrupament Escolta del poble, Mascanaçà, ara fa vint anys. Es va començar amb un diorama al voltant de l’església per a la nit de Nadal. Érem 8 o 10 nois i noies. L’any següent s’hi van sumar altres monitors del Cau. Després, tot l’Agrupament Escolta, 50 persones. Després, l’equip dels pares. I el quart any es va obrir a tot poble, fins arribar a 250 figurants i 60 escenes. Només hi va haver un any que no el vam poder fer, el 2006, perquè un pati depenia del bisbat i no ens va donar permís perquè hi volien construir. A partir d’aquell any hem seguit un model una mica més reduït, però té la mateixa essència fins avui, amb 150 figurants i unes 55 escenes.
El càsting per trobar el millor caganer us va donar molta fama...
Fa uns deu anys que vam començar a fer-ho. És una cosa que va tenir molt de ganxo. Però en general és que al pessebre mirem molt tots els detalls. És de tipus laberíntic, dedicat als antics oficis, amb més de 10.000 objectes...
Sembla molt!
És la col·lecció que tenim, la que hem anat conformant durant tots aquests anys. Al principi amb coses que tenia la gent a casa seva i que ens les deixava per al pessebre; després també vam anar fabricant-ne de pròpies, reproduint les peces antigues, o fins i tot ara ja comprant-les en antiquaris.
Quines són les més singulars?
No sabria dir-li-ho. Tenim, per exemple, una cardadora de lli que té més de 300 anys. Al començament anàvem a recollir objectes per les cases, però després vam tenir algun ensurt, que se’ns en trenqués algun, i al final tot és fons propi.
Quin paper té el grup Escolta, al municipi?
Ara ja no gestiona el pessebre, que té entitat pròpia. Però al poble continua sent molt important. A la comarca només hi ha tres agrupaments: el nostre, el de Mollerussa i el de Palau d’Anglesola, i tenen una funció molt important en la difusió de valors entre els més petits, la cooperació, el respecte a l’entorn. És una escola de vida.
Confia que l’any vinent el Nadal tornarà a ser normal a Linyola?
Espero que sí. I que al país ja no hi hagi persones a la presó. De moment tenim això: gent empresonada, amenaces de la fiscalia a d’altres representants polítics; jo mateix he hagut d’anar a declarar, i tot això contra una gent que l’únic que ha fet és dur a terme pacíficament allò que deia el seu programa electoral. És surrealista.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.