“Trobarem la manera de fer possible el que han dit les urnes”

De la candidatura de JxCat, en Josep Maria Forné i jo mateix repetim com a diputats. Abans, vaig estar al Congrés, en una etapa complicada amb majoria absoluta del PP. Al Parlament hem viscut una legislatura històrica, i ara ens trobem de nou davant d’un repte d’una alta complexitat.

Nosaltres només preveiem una opció: la restitució del govern legítim i l’alliberament dels presos polítics. Els votants ens han escollit amb una majoria al Parlament per tal de fer-ho realitat. Ara hem d’estar tots concentrats en això i no distreure’ns en altres debats.

El primer que s’havia de fer era guanyar les eleccions, i això ho hem fet. I en un escenari impossible, amb els dirigents polítics a l’exili i a la presó. Un cop guanyades, aquest escenari s’aclareix. Aquells que van voler substituir de forma il·legítima el nostre govern i ocupar les nostres institucions no han estat validats per les urnes, i per tant hauran d’acceptar el resultat i això comença per acceptar la restitució del govern. És complicat, hi ha temes judicials, hi ha les polítiques repressives de l’Estat espanyol, que ens aboquen a una situació complexa a àmbit reglamentari i de procediments. Però esperem trobar la manera de fer possible el que han dit els electors.

Ho vam dir en campanya: l’escenari de després de les eleccions ens ha de fer tornar al 28 d’octubre: a l’endemà de la declaració de la República. És a dir, un cop declarada, continua havent-hi al Parlament una majoria democràtica que la vol implementar, i això és el que hem de fer. El 155 ha estat un stand by d’aquella declaració, i ha sortit derrotat a les urnes. Hem tornat a la situació del 28 d’octubre, i ara cal continuar on érem. Amb quins tempos? Això ho decidirà el Parlament. Però és clar que els que ens hem presentat amb aquest projecte, hi som per fer-lo possible.

Els dirigents de l’Estat volien un 155 de llarga durada. Però després del que van fer l’1 d’octubre, l’Estat va rebre de fora l’ordre, o la recomanació, de convocar eleccions immediates. Ho va fer, i el resultat ha demostrat quina és la voluntat política majoritària dels catalans, i per tant ara li demanaran que trobi solucions polítiques.

Jo hi tinc esperances. Tots els que han insistit a solucionar les demandes de Catalunya veuen què han votat ara els catalans. L’Estat, per tant, no pot continuar reprimint una realitat que és molt tossuda. El bloc independentista s’ha mostrat més sòlid que mai, amb el 82% de participació, cosa que demostra que aquella majoria silenciosa que alguns deien que existia ha parlat ara de manera molt i molt clara. Qualsevol actitud de l’Estat que no vagi en la línia de respectar aquests resultats no s’entendrà enlloc. El món començarà a dubtar del nivell de la seva democràcia. No poden seguir actuant de la mateixa manera, ocupant les institucions, amenaçant els representants democràtics i altres ciutadans, i posant Catalunya com a excusa, com han fet aquests dies molts dirigents autonòmics espanyols, expressant en alguns casos odi cap al que volen una majoria de catalans.

Ha estat una provocació. I han reconegut així que es van endur les obres de manera provisional durant la campanya per treure’n rèdit polític. Sixena és un cas flagrant del que significa l’article 155: aprofitant que no hi havia conseller de Cultura i que les decisions les prenia el ministeri, han aprofitat la indefensió de les institucions per treure les obres. Cada dia que es manté el 155 des de les eleccions del 21-D, és un dia més en el seu exercici de repressió de les institucions catalanes.

Han estat molt positius. El 2015 els independentistes vam aconseguir 11 escons, i ara s’han revalidat i s’ha estat a punt d’aconseguir el 12è, que finalment la CUP no va obtenir. Ciutadans ha crescut, però ho ha fet amb electors que han castigat el PP, que ha sortit molt derrotat després de l’aplicació del 155 i la seva complicitat absoluta i anòmala amb la intervenció de les institucions. Ja veurem quin és el paper que tindrà Cs en el futur. Ara han aplegat el vot del no, ja veurem si el mantenen. Es queixen que el sistema electoral no és just. La resposta és claríssima: si volen mesurar bé què volen els catalans respecte a la independència, que es faci el referèndum, on cada vot compta igual sigui quin sigui el territori.