Política

Un nou nom per a Macedònia

diàleg Atenes i Skopje intensifiquen les negociacions per posar fi a la disputa sobre la denominació oficial del país balcànic

Grècia en bloqueja l’accés a la UE i l’OTAN fins que no es resolgui la qüestió del nom

Aquest 2018 podria ser un any clau per resol­dre una dis­puta de gai­rebé tres dècades entre Macedònia i Grècia sobre la deno­mi­nació ofi­cial de l’estat de Macedònia. De fet, l’any va començar amb un viatge inu­sual del pri­mer minis­tre mace­doni a Grècia. Zoran Zaev va deci­dir cele­brar el seu cap d’any jus­ta­ment a Tes­salònica, la segona ciu­tat més gran de Grècia i la capi­tal de la província de Macedònia de Grècia. Tot i trac­tar-se d’un viatge pri­vat, la visita del nou pri­mer minis­tre mace­doni a Grècia té una certa càrrega simbòlica, tenint en compte les ten­si­ons que hi ha hagut entre els dos estats en les dar­re­res dècades.

A més, en una entre­vista a una tele­visió grega, Zaev es va mos­trar con­fiat de tro­bar una solució a la dis­puta pel nom “fins a finals de la pri­mera mei­tat del 2018”. El nou pri­mer minis­tre va apel·lar a una nova etapa en les rela­ci­ons entre els dos veïns. El to con­ci­li­a­dor de Zaev con­trasta amb el més com­ba­tiu del seu ante­ces­sor en el càrrec, Nikola Gru­evski, durant el man­dat del qual hi va haver una inten­si­fi­cació de la bata­lla cul­tu­ral entre els dos països.

Mit­jans locals anun­cien una acti­vi­tat diplomàtica frenètica aquests pro­pers mesos per resol­dre la qüestió del nom de Macedònia. S’espera que hi hagi tro­ba­des bila­te­rals d’alt nivell públi­ques i també nego­ci­a­ci­ons secre­tes. Dime­cres pas­sat, el vice­pre­si­dent mace­doni, Bujan Osmani, es va reu­nir a Ate­nes amb el cap d’Afers Estran­gers grec, Nikos Kot­zias, per posar les bases de futu­res nego­ci­a­ci­ons. També es pre­ve­uen noves tro­ba­des d’alt nivell les pro­pe­res set­ma­nes amb repre­sen­tants de les Naci­ons Uni­des com a mit­jan­cers. A més, s’espe­cula que el pri­mer minis­tre mace­doni es podria reu­nir amb el seu homòleg grec, Ale­xis Tsi­pras, en el marc del fòrum econòmic mun­dial de Davos a finals de gener, tot i que l’assistència de Tsi­pras a aquesta tro­bada anual de les elits mun­di­als encara està per con­fir­mar.

Dècada dels noranta

La dis­puta entre grecs i mace­do­nis pel nom ofi­cial de Macedònia es remunta a prin­ci­pis de la dècada dels noranta. Amb la des­in­te­gració de Iugoslàvia, va néixer un nou estat amb el nom de Macedònia. Aquesta deno­mi­nació va enut­jar Grècia, ja que la seva província del nord tra­di­ci­o­nal­ment s’ha ano­me­nat Macedònia. El 1993 Macedònia va poder entrar a for­mar part de les Naci­ons Uni­des, però amb el com­promís que el seu nom ofi­cial inter­na­ci­o­nal fos Antiga República Iugos­lava de Macedònia.

Des d’ales­ho­res, les dis­pu­tes entre els dos països s’han man­tin­gut en dife­rents fronts. Grècia ha blo­que­jat en diver­ses oca­si­ons qual­se­vol intent de Macedònia d’inte­grar-se a la Unió Euro­pea (UE) i l’OTAN fins que no es resol­gui el nom del país. Entre­tant, Macedònia ha rei­vin­di­cat la figura d’Ale­xan­dre el Gran com a pròpia, la qual cosa és con­si­de­rada per Grècia com una usur­pació cul­tu­ral. L’aero­port de Skopje, la capi­tal de Macedònia, s’ha bate­jat jus­ta­ment amb el nom d’Ale­xan­dre el Gran. I, des del 2011, la plaça cen­tral de Skopje és pre­si­dida per un monu­ment gegant d’aquesta figura històrica. Per la seva banda, Grècia ignora com­ple­ta­ment el nom de la seva veïna Macedònia. Curi­o­sa­ment, en les indi­ca­ci­ons de direc­ci­ons d’auto­pis­tes gre­gues no apa­reix enlloc el nom del país veí que té al nord. La direcció s’indica sim­ple­ment amb el nom de la capi­tal del país, Skopje.

Tot fa pen­sar que les nego­ci­a­ci­ons hau­rien de pas­sar per tro­bar un nom alter­na­tiu a Macedònia, que tingués el vis­ti­plau de Grècia. L’opció que ha pres més força aquests dar­rers dies és la de Nova Macedònia, tot i que ante­ri­or­ment també s’havia espe­cu­lat amb noms alter­na­tius com poden ser Macedònia del Nord o Macedònia Eslava. De moment, però, no sem­bla que cap d’aques­tes pro­pos­tes satis­faci el govern grec. Caldrà veure ara si el nou pri­mer minis­tre mace­doni, que és vist amb molt bons ulls per la Unió Euro­pea i els països ali­ats de l’OTAN, acon­se­guirà com­plir la pro­mesa de tro­bar una solució amb Grècia sobre el nom de Macedònia en aquesta pri­mera mei­tat del 2018.

25
anys fa que l’Antiga República Iugoslava de Macedònia va entrar a l’ONU
2
milions d’habitants tenia Macedònia segons el cens del 2016

Disputa marina esloveno-croata

Un altre conflicte que s’arrossega des de la desintegració de Iugoslàvia és la disputa per les fronteres marines entre Croàcia i Eslovènia, dos estats ara membres de la Unió Europea. El conflicte se centra en la badia de Piran, i els seus 160 km² d’aigua. Per a Eslovènia, que té un costa molt petita, el control d’aquestes aigües és primordial. La tensió ha crescut aquests darrers dies, ja que Croàcia es nega a aplicar la decisió del el Tribunal d’Arbitratge de l’Haia del juliol passat. El tribunal va dictaminar que tres quartes parts de la badia haurien de pertànyer a Eslovènia, que a més tindria un corredor pel mig de la part croata per accedir a aigües internacionals. Croàcia, però, no reconeix la decisió. Denuncia activitats il·lícites d’Eslovènia davant el tribunal i reclama que un altre organisme dictamini sobre aquesta qüestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia